Els Roures del Rei de la Vall d'Hortmoier

Nom popular: Els roures del Rei. Actualment només queden dos roures perquè el tercer va caure l'any 1996 degut a una infecció de fongs i per l'acció d'una forta ventada.

Nom comú: Roure pènol

Espècie: Quercus robur

Mesures: 

Perímetres: 5,17 m i 4,92m . 

El roure de 5,17m ha estat catalogat com el roure pènol amb més perímetre de Catalunya

Alçada: 27m i 30m

Capçada: 28,6m i 31m

Edat: Es calcula que tenen entre 450-500anys

Catalogació: Declarats Arbres Monumentals de Catalunya
Municipi: Montagut-Oix.

Ubicació: Els roures es troben a la Vall d'Hortmoier. Des d’Oix, seguim la pista que porta al Pla de Plansesilles d’on surt el camí per arribar a Sant Miquel d’Hortmoier. El PR-186, segueix la pista fins a la palanca del Samsó. En aquest punt enllacem amb el GR-11que uneix Beget amb Talaixà. Seguim en GR-11 i la pista en direcció a Beget. Arribats al punt on el GR-11 es separa de la pista, deixem el GR-11 i continuem per la pista. Creuem la riera de Beget i arribant al Pla de Plansesilles trobarem els dos roures.

Història: L’expansió de la població cap a zones de muntanya al segle XVIII, amb el consegüent augment del consum de fusta en tots els àmbits: artesà, domèstic, industrial i naval, va fer necessària la promulgació d’una reial ordre, per primera vegada, que regulés l’explotació, la conservació i la repoblació dels boscos. L’ordre del 31 de gener de 1748 disposava que els intendents de Marina fossin els encarregats de dur a terme aquesta ordre que, entre altres normes, establia que totes les muntanyes situades a menys de «25 leguas» (uns 138 km) de les nostres costes i dels rius navegables dependrien d’aquests intendents. Segons aquesta ordre, els propietaris de boscos no podien tallar aquells arbres que la Marina marcava per ser idonis per a la construcció de vaixells. Per a tallar qualsevol altre arbre calia demanar autorització. Els roures d’Hortmoier, coneguts també com els roures del Rei, van ser marcats per la Marina entre els anys 1748 i 1751. És possible que aquesta ordre salvés la vida d’aquests roures que, no havent estat utilitzats per a la construcció naval, van quedar, diguem-ho així, indemnes en aquest remot indret de la Garrotxa. Posteriors disposicions, ja al segle

XX, sobre els arbres que, per la seva grandària o singularitat, han estat qualificats de monumentals, han fet arribar fins als nostres dies aquests exemplars tan admirats.

Font d'informació: 

-Arbres monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Eduard Parés i Español. Serveis de Parcs. Generalitat de Catalunya

-Butlletí Alta Garrotxa 2008, nº8. Secció El Recull a càrrec de Xavier Pallàs.

-Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc. Nº 233. Març-abril 2001. Secció viure el país. Roures del Rei de Ferran de la Fuente.

 

Fotografia de Montse Guix 2010

Fotografies de Xavier Bachero 2007