A la Garrotxa, Busquem arbres amb història

Roure I de la Vall de Principi

2012-01-27T16:37:00.003Z

Nom comú: Roure
Nom científic: Quercus pubescens (Per determinar)
Perímetre: 4m
Municipi: Albanyà
Localitat: Vall de Principi
Ubicació: Si seguim el GR11 entre el Coll Roig i Can Principi trobarem un camí que ens porta a Sant Vicenç de Principi. En poca estona arribarem al roure que es troba just al costat d'aquest camí. El recorregut transcorre entre la Vall de Principi i la serra de Banyadors, dins el municipi d'Albanyà.
Observacions: El roure es caracteritza per la seva ample soca, però sobretot pel forat que té a la seva base.
Font d'informació: Xavier Pallàs

Fotografies de Xavier Pallàs

Faig sota els cingles de Freixenet o Gitarriu (“Faig de la pilota”)

2012-01-20T15:55:00.001Z

Nom Comú: Faig
Nom científic: Fagus Sylvatica
Perímetre: 2'60 m
Municipi: Montagut –Oix (Vall de Riu)
Ubicació: El trobarem al llarg del camí que planeja per sota els cingles de Freixenet o Gitarriu i que va del Treu Gros al Treu Petit.
Característiques: És un faig rabassut que creix al mig de la tartera. Segurament la seva escassa alçada és causada pels forts vents als que està exposat. Però la característica més curiosa és la butllofa ben rodona que té a la seva base. Sembla ben bé una pilota; un faig futbolista a punt de xutar la pilota. Per aquest motiu l’hem anomenat el “Faig de la pilota”
Font d'informació: Xavier Pallàs.

Fotografies de Xavier Pallàs

Teix foradat sota els cingles de Freixenet o Gitarriu

2012-01-13T16:05:00.001Z

Nom Comú: Teix
Nom científic: Taxus baccata
Perímetre: 2'70 m
Municipi: Montagut-Oix (Vall de Riu)
Ubicació: El trobarem al llarg del camí que planeja per sota els cingles de Freixenet o Gitarriu i que va del Treu Gros al Treu Petit.
Observacions: La característica més curiosa d'aquest teix és que a la seva base té un forat que s'hi pot passar per l'interior. Per dins, el tronc està socarrimat, potser el forat el va originar un llamp.
Font d'informació: Xavier Pallàs

Fotografia de Xavier Pallàs

Faig sota els cingles de Freixenet o Gitarriu (“Faig horitzontal”)

2011-12-14T12:36:00.000Z

Nom comú: Faig
Nom científic: Fagus sylvatica
Perímetre: 2 m
Municipi: Montagut-Oix
Localitat: Vall de Riu
Ubicació: El trobarem al llarg del camí que planeja per sota els cingles de Freixenet o Gitarriu i que va del Treu Gros al Treu Petit.
Observacions: En Xavier Pallàs en fa el següent comentari: “Quan m'acostava a aquest faig em pensava que el vent l'havia arrencat i que per això estava en posició horitzontal. Però en arribar a l'arbre vaig veure que estava perfectament arrelat i ben viu. Segurament, anys enrere una ventada el va fer caure però havia aconseguit sobreviure. Una prova de superació de la natura. L'hem anomenat el “Faig horitzonal”.
Font d'informació: Xavier Pallàs.

Fotografia de Xavier Pallàs

Faig ubicat al camí que puja al Coll d'Alp ("Faig de l'abraçada")

2011-12-14T12:08:00.000Z

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: 2,80 m

Municipi: Montagut-Oix

Localitat: Vall de Riu

Ubicació: Si agafem el camí que va del Coll d'Espinabell al Treu Petit de seguida trobarem un camí a l'esquerra que puja al Coll d'Alp. Cal trencar per aquest camí i trobarem el faig uns metres més amunt.

Observacions: És l'arbre més gran de la fageda on es troba, però la característica més curiosa és que a la seva base neix un altre faig més petit que s'abraça amb el més gros, de tal manera que no se sap si és el mateix arbre o són dos de diferents. D'aquí que l'hem batejat amb el nom “Faig de l'abraçada”.

Font d'informació: Xavier Pallàs.

Fotografia de Xavier Pallàs

Auró del Molí de la Muntada

2011-11-29T12:04:00.001Z

Nom comú: Auró blanc

Nom científic: Acer campestre

Perímetre: 1,60 m

Alçada: A determinar

Municipi: Montagut-Oix

Ubicació: L’auró es troba sobre la bassa del molí enrunat de la Muntada. Seguint la pista de Sardernes al Gomarell. Una mica més amunt d’on s’han localitzat els fajos esmentats anteriorment (cita entrada el 16/11/2011).

En aquest indret hi havia hagut una farga i un molí.

Observacions: L’auró té un aspecte molt recargolat. Es bifurca en dues grans branques a poca alçada del terra. També s’intueix la ferida d’una tercera branca que va caure temps enrere. Probablement aquest auró ha tingut algun aprofitament forestal que ha provocat aquesta estranya forma (“d’esmotxat”).

Font d'informació: Tomàs Agüera i Associació Terra Aspra de Montagut.

Fotografia de Montse Coromina

Sortida 2 d'octubre

Arbres singulars de la vall de Sant Aniol d'Aguja

Programa Visc entre Volcans del PNZVG.

Fajos propers al passallís de la pista de Sadernes al Prat de les Pomes

2011-11-16T16:23:00.001Z

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: 1,36 m

Alçada: 20 m aproximadament

Municipi: Montagut-Oix

Ubicació: El faig es troba després del passallís de la pista de Sadernes en direcció al Prat de les Pomes i la Muntada. Es localitza al costat esquerre del camí.

Observacions: A l’altre marge del riu s’observen altres fajos de dimensions importants. La singularitat d’aquest fajos recau en el fet que creixen a baixa altitud, només 325m.

Normalment els fajos es localitzen, a la latitud de Catalunya, entre 600-2000m. El fet que, en aquest cas, creixin a tan baixa alçada es deu perquè es donen les condicions òptimes d’humitat i temperatura.

Font d'informació: Tomàs Agüera i Associació Terra Aspra de Montagut.

Fotografies de Montse Corominas

Sortida Arbres singulars de la Vall de Sant Aniol d'Aguja

2 d'octubre de 2011

Programa Visc entre Volcans del PNZVG

Om proper a la Font de la Cova

2011-11-16T15:37:00.002Z

Nom comú: Om

Nom científic: Ulmus minor

Perímetre: 1,80 m

Alçada: 20 m aproximadament

Municipi: Montagut-Oix

Ubicació: A uns 15 m abans d’arribar a la Font de la Cova trobarem l’om, en una zona força embardissada. A prop trobem també antigues feixes d’horts.

Observacions: L’om es troba en estat força precari.

Font d'informació: Tomàs Agüera i Associació Terra Aspra de Montagut.

Fotografia de Montse Corominas

Sortida Arbres singulars de la Vall de Sant Aniol d'Aguja.

2 d'octubre de 2011

Programa Visc entre Volcans del PNZVG

Til·ler II proper al Pont d’en Valentí camí a Talaixà

2011-11-04T13:05:00.001Z

Nom comú: Til·ler, tell

Nom científic: Tilia cordata

Perímetre: 2,49 m

Alçada: 20 m aproximadament

Municipi: Montagut-Oix

Ubicació: Aquest segon tell es troba seguint el camí que porta a Talaixà, a poca distància del Pont d’en Valentí on hem localitzat també un altre tell singular. Aquest segon tell sembla que marcava una cruïlla de camins perquè es localitza en una zona de bon pas de la riera de Sant Aniol. A l’altre costat de la riera hi ha un camí que porta a la Font de la Cova, i la pista de Sant Aniol a Sadernes. També s’observa una antiga plaça carbonera.

Observacions: El tell té unes dimensions considerables tot i que fa pensar que no es troba en bon estat de salut ja que no presentava cap fulla i en canvi el tell proper al Pont d’en Valentí encara mostrava fulles verdes.

Font d'informació: Tomàs Agüera i Associació Terra Aspra de Montagut.

Fotografies de Montse Corominas

Sortida Arbres singulars de la Vall de Sant Aniol d'Aguja

2 d'octubre de 2011

Programa "Visc entre Volcans" del PNZVG

Til·ler proper al Pont d’en Valentí

2011-10-28T14:12:00.002+01:00

Nom comú: Til·ler, tell

Nom científic: Tilia cordata

Perímetre: 2,23 m

Alçada: 20 m aproximadament

Municipi: Montagut-Oix

Ubicació: El tell es troba al costat del Pont d’en Valentí, al marge esquerra tenint en compte la direcció del corrent d'aigua del riu.

Observacions: El tell creix sobre un emplaçament singular, sobre roca, i té unes dimensions considerables

Font d'informació: Tomàs Agüera i Associació Terra Aspra de Montagut.

Fotografies de Montse Corominas

Sortida Arbres singulars de la vall de Sant Aniol d'Aguja

2 d'octubre de 2011

Programa Visc entre volcans del PNZVG

Faig de les 4 branques proper a la riera de Collfred

2011-10-19T15:54:00.003+01:00

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: Per determinar

Municipi: Vall d’en Bas

Ubicació: Baixant la pista que connecta amb la carretera de Vidrà a Collfred, just abans d’arribar a la riera de Collfred trobarem el faig. Aquesta pista també connecta amb la pista que puja a la Freixeneda.

Observacions: Aquest faig es ramifica des de la seva base en 4 gran branques, una d’elles està força torçada i té el perill de caure.

Font d'informació: Tomàs Agüera i Maria Llover. Ruta amb els participants del casal d’estiu Aventura’t organitzat per Tosca, el PNZVG i l’Ajuntament d’Olot. Juliol de 2011.

Fotografia de Tomàs Agüera

Participants casal d'estiu Aventura't

Juliol 2011

Roure del Serradell

2011-09-10T15:37:00.000+01:00

Nom comú: Roure

Nom científic: Quercus pubescens

Perímetre: Per determinar

Municipi: Sales de Llierca

Ubicació: Des de Gitarriu s’agafa el camí que porta a Sadernes, seguint la senyalització d’Itinerànnia (rectangles grocs i banderoles grogues). Després de passar la casa del Serradell, actualment una casa de Turisme Rural, el roure es troba en un revolt en direcció a Sadernes, a uns 250m per sota la casa.

Observacions: La singularitat d’aquest roure destaca pel seu emplaçament ja que creix sobre un substrat molt rocós.

Font d'informació: Tomàs Agüera, Octavi Bonet i alumnes del CFGM (Conducció de grups i activitats físico-esportives al medi natural) de l’Escola Pia d’Olot. Data de la sortida 18 de gener de 2011.

Fotografia d'Octavi Bonet

Alumnes del CFMG de l'Escola Pia d'Olot

Sortida 18 de gener de 2011

Aulina de Cofí

2011-09-10T15:32:00.001+01:00

Nom comú: Alzina, aulina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre:Per determinar

Municipi: Sales de Llierca

Ubicació: L’aulina es troba al costat de l’antic mas de Cofí, actualment en estat enrunat. Seguint la senyalització d’Itinerànnia (rectangles grocs i banderoles grogues) des de Sadernes en direcció Gitarriu, l’aulina es troba a prop de les primeres runes del mas.

Fotografies d'Octavi Bonet

Sortida alumnes CFGM de l'Escola Pia d'Olot

18 de gener de 2011

Avet del volcà de Fontpobra

2011-08-31T15:51:00.002+01:00

Nom comú: Avet pinsap

Nom científic:Abies alba

Perímetre: 2 m (dades any 1998)

Alçada: 22m (dades any 1998)

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Al bell mig del cràter del volcà Fontpobra.

Història: Segurament va ser plantat pel propietari de Campderrich.

Observacions: És un bonic exemplar, sobresortint altiu, en mig de l'altra vegetació. És visible pujant per la carretera, força abans d'arribar a l'església de Sant Iscle de Colltort, sobretot a la tardor i a l'hivern, ja que la vegetació circumdant i que pobla tot el cràter és caducifòlia, majoritàriament castanyers, però també s'hi troben faigs, tells, cirerers, trèmols, etc. És ben diferent de la vegetació dominant a la Vall de Sant Iscle, encarada al solell i per tant recoberta d'un espès alzinar. És visitat regularment pels senglars que s'hi refreguen, aquesta acció ha provocat la desaparició de l'escorça d'una bona part de la seva base.

La fusta sempre s’ha considerat molt dura i és emprada per a pasta de paper, per a pals elèctrics, bastides i taulons per a la construcció.

Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Autors: Miquel Amargant i Ramon Cros.

Informació i fotografia extreta de la publicació

"Els Nostre Arbres". Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles).

Anys 1995-1996-1997-1998.

Aulina de Pujolriu i Roure de la Mestressa (aquest darrer s'esmenta perquè va caure l'any 2007)

2011-08-26T11:59:00.000+01:00

Nom comú: Alzina, aulina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 2,4 m

Alçada: 12,29 m

Municipi: Vall d’en Bas

Ubicació: Seguint la pista asfaltada en direcció Falgars d’en Bas, l’alzina es troba dins la finca de Pujolriu. Continuant pel camí que porta al dipòsit d’aigua del mas i en direcció als Ayats trobarem l’alzina. Queda en una feixa a la dreta del camí.

Història: El mas de Pujolriu també va preservar un roure martinenc (Quercus pubescens), el Roure de la Mestressa, declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya l’any 1992. El roure va caure el setembre del 2007. Tenia unes dimensions considerables: Perímetre: 5,3 m, alçada: 20m i capçada: 20m (dades any 2007). El roure s’ubicava darrera la casa, després d’una petita tanca de bestiar. Actualment els propietaris de la casa el van haver de tallar per evitar algun accident. La immensa soca es pot observar a l’entrada de la casa. Es diu que el nom venia del fet que, en temps passats, la mestressa de la casa s'hi arrecerava per descansar en tornar de l'hort, i que en assabentar-se que el volien tallar s'hi va negar pel servei i el profit que en treia.

Observacions: Dins la finca de Pujolriu es poden observar altres alzines de dimensions considerables. N’hi ha una que es coneix com l’aulina de la Mestressa (perímetre:3,2 m dada de l’any 2007) ja que es troba on fa uns anys s’hi ubicava el roure de la Mestressa. Aquestes aulines presenten bona part de les seves arrels al descobert degut al pas del bestiar, fet que provoca una pèrdua de l’estabilitat de l’arbre. Ara bé, permet veure com són de poderoses i profundes. Al mateix temps podem intuir el gran sistema radicular que desenvolupen els arbres sota terra, que a part de nodrir-los els ajuda a mantenir l'estabilitat, reforçant les arrels en les parts més exposades a la inclinació, segons les característiques del relleu.

Font d’informació: Enric Orús i Aguilar, Lluís Grabulosa, Xavier Bachero i Eduard Parés i Espanyol (Serveis de Parcs de la Generalitat de Catalunya).

Informació de la publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys des de la primera protecció, Eduard Parés.

Fotografia de Xavier Bachero

Pi de Pujolriu

2011-08-26T11:45:00.001+01:00

Nom comú: Pi

Nom científic: Pinus . Espècie per determinar

Perímetre: 2,5 m

Alçada: 11,38 m

Municipi: Vall d’en Bas

Ubicació: Seguint la pista asfaltada en direcció Falgars d’en Bas, el Pi es troba uns metres abans de la Casa de Pujolriu, al costat esquerra de la pista.

Història: La casa de Pujolriu es esmentada el 1390 amb el nom de Puig-alreu. El casal actual fou bastit el 1719 per Cristòfol Pujolreu i ampliat el 1823; la capella de Sant Jaume fou construïda el 1816.

Observacions: El pi es troba força malmès tot i que es viu. Probablement va ser afectat per un llamp.

Font d’informació: Xavier Bachero i pàgina web: www.enciclopedia.cat

Fotografia de Xavier Bachero

Avet pinsap de la Fàbrega

2011-08-12T15:37:00.000+01:00

Nom comú: Avet pinsap

Nom científic: Abies pinsapo

Perímetre: 3 m (dades any 1998)

Alçada: 21m (dades any 1998)

Edat aproximada: 100 anys

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Als jardins de la casa de la Fàbrega.

Història: Va ser plantat a principis de segle XX, entre l'any 1910-1911, per Josep Vilallonga i Corominas, l'avi d'en Josep, l'actual propietari. Fa una quarentena d'anys i per coses de mainada, un tret d'escopeta el va escapçar, presentant per aquesta circumstància un aspecte ben diferent al que li correspondria. El fort temporal de neu i vent de l'any 1986, tampoc hi va arreglar res, ja que va fer malbé les branques del costat nord, i per si era prou, a més a més, va començar a podrir-se per la soca, tenint arran de terra algunes cavitats; però a pesar de tot, encara té un aspecte bell i ufanós. Els ocells han escampat les llavors pel seu entorn, havent-hi un gran nombre de petits en el bosc proper a la casa.

Observacions: De pinsaps grossos com aquest, segurament ja no se’n trobarien ni en el seu lloc d'origen, la Sierra de Grazalema, Sierra Bermeja i Serranía de Ronda (Sierra de las Nieves), entre els límits de les províncies de Cadis i Màlaga, ja que han estat sotmesos, durant segles a una intensa explotació, fins que no van ser declarades parc natural l'any 1984. Recordem que aquesta zona és la més plujosa d'Espanya, amb una mitjana anual de 2132 litres per m2 i té el privilegi de ser l'últim reducte del planeta d'aquesta espècie.

Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Autors: Miquel Amargant i Ramon Cros.

Informació i fotografia extreta de la publicació

"Els Nostre Arbres". Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles).

Anys 1995-1996-1997-1998.

Roure martinenc proper a la Palanca de Samsó

2011-08-02T16:30:00.001+01:00

Nom comú: Roure martinenc
Nom científic: Quercus pubescens
Perímetre: 3,5 m
Alçada: 25,26m
Municipi: Montagut-oix
Ubicació: El roure es troba a uns 150 m després del desviament de la Palanca del Samsó en direcció a Hortmoier. Es troba sobre la riera de Beget.
Font d’informació: Xavier Bachero

Fotografia de Xavier Bachero

Roure martinenc de Can Tomet

2011-07-18T18:41:00.001+01:00

Nom comú: Roure martinenc
Nom científic: Quercus pubescens Perímetre: pendent de mesura
Alçada: 18 m aproximadament
Municipi: Sales de Llierca
Ubicació: El roure es troba al costat de la casa de Can Tomet. Seguint la carretera/pista que va de l’església de Sant Martí de Sales a la casa del Tomet. En direcció a la riera del Borró.
Observacions: Es tracta d’un roure que seria convenient protegir-lo com a arbre d'interès local donades les seves grans dimensions.
Font d’informació: Tomàs Agüera (Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme), Casals d’Estiu Ennatura’t i Aventura’t (7 de juliol de 2011).
Publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eduard Parés, Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya.

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Casals d’estiu Ennatura’t i Aventura’t 2011

Salze de Les Planes d'Hostoles

2011-06-30T15:36:00.006+01:00

Nom comú: Salze, saula

Nom científic: Salix alba

Perímetre: 3,10 m

Alçada: 19,62 m

Municipi: Les Planes d’Hostoles

Ubicació: El salze es troba en el parc que queda a la dreta de la carretera en direcció a Les Planes d’Hostoles des de Sant Feliu de Pallerols. Just al davant del cementiri.

Observacions: A uns 2 metres d’alçada el salze es ramifica en dues grans branques.

Font d’informació: CEIP Sant Cristòfol, curs cicle Mitjà (3er i 4rt de primària), Gemma Duran i Noemí Casadellà (Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme).

Fotografies del CEIP St Cristòfol
15 de juny de 2011

Roureda monumental de Cuní

2011-06-23T12:50:00.002+01:00

Nom comú: Roure pènol

Nom científic: Quercus robur

Perímetres:

Roure I. 2,90 m

Roure II: 3,31 m

Roure III: 3,11 m

Alçades (aproximades):

Roure I. 15,24 m

Roure II: 16,19 m

Roure III: Al voltant dels 20 m

Municipi: Olot

Localitat: La Canya

Ubicació: La roureda de Cuní es troba al darrera del Mas Cuní, a prop de la depuradora d’Olot. Arribats a La Canya podem agafar el carrer Esperança que porta a l’esglesiola de l’Esperança i un cop allà continuar per la Via Verda, aquest tram es transitable amb vehicle, en direcció a Olot. La riera de Bianya ens queda a mà dreta. La roureda es troba a mà esquerra pocs metres enllà de l’església.

Observacions: La roureda de Cuní està catalogada com a rodal madur dins l’inventari de boscos madurs de la Garrotxa realitzat per Joan Montserrat i Antoni Agelet (2005). Es tracta d’un bosc amb roures centenaris adevesat, és a dir que fou sobrepasturat fins fa uns 25 anys i també existia un aprofitament forestal amb reserva d’arbres vells pel bestiar. Actualment té un ús recreatiu. Aquesta massa boscana acull una gran biodiversitat d’espècies vegetals i fauna (cavernícola, ocells forestals, fauna invertebrada....)

La roureda de Cuní es localitza dins dels límits del PNZVG i s’ubica sobre la colada de lava procedent del volcà Garrinada.

Font d’informació: Joan Montserrat Reig, Xavier Oliver

Publicació : Catàleg de boscos madurs de la comarca de la Garrotxa (Joan Montserrat i Antoni Agelet (2005)

Memòria: Revalorització i protecció dels boscos madurs de la Garrotxa (2008). AGNG, ICHN, Obra Social Fundació La Caixa. Coordinació: Joan Montserrat .

Publicació: Arbres Monumentals de Catalunya, 18 anys. Eduard Parés.

Roureda de Cuní

Detall del substrat de la roureda de Cuní

Colada de lava del volcà de la Garrinada

Roure I

Femella d'escanyapolls. Roureda Cuní. Juny 2011

Fotografies d'Anna Ros

Freixe de la Cantina

2011-06-13T12:20:00.001+01:00

Nom comú: Freixe

Nom científic: Fraxinus excelsior

Perímetre: 2,20 m

Alçada: 20,95 m

Municipi: Vall de Bianya

Ubicació: Seguint la carretera d’Olot al Coll de Coubet, trobarem a pocs metres abans d’arribar al Coll, a mà dreta de la carretera, la casa de la Cantina. El freixe es troba en una feixa per sota del nivell de la casa, molt a prop d’un abeurador pel bestiar.

Observacions: El fet de trobar-se molt a prop de l’abeurador i per tant amb disponibilitat d’aigua, ha permès que el freixe pogués assolir unes dimensions considerables.

Font d’informació: Joan Montserrat (tècnic del PNZVG), Anna Ros.

Fotografies d'Anna Ros

Noguera de la Cantina

2011-06-13T11:21:00.001+01:00

Nom comú: Noguera, noguer

Nom científic: Juglans regia

Perímetre: 2,50 m

Alçada: 13,15 m

Municipi: Vall de Bianya

Ubicació: Seguint la carretera d’Olot al Coll de Coubet, trobarem a pocs metres abans d’arribar al Coll, a mà dreta de la carretera, la casa de la Cantina. La noguera es troba situada a pocs metres de la casa en una gran feixa.

Observacions: La noguera té unes dimensions considerables i presenta una capçada molt desenvolupada.

Font d’informació: Joan Montserrat (tècnic del PNZVG), Anna Ros

Fotografia d'Anna Ros

Aulina de Can Falguera

2011-05-24T16:49:00.000+01:00

Nom comú: Aulina, alzina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 3,10 m

Municipi: Sant Joan les Fonts

Ubicació: L’aulina es troba a l'espai enjardinat que queda a l'esquerra del carrer Francesc Caula. Uns metres darrera de la Plaça Major.
Observacions: L'aulina té unes dimensions considerables i presenta una capçada molt desenvolupada.

Font d’informació: Marc Canal Colomer i Anna Ros (Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme).

Fotografies de Anna Ros

Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Fajos al cim de la muntanya de Faig Rodó

2011-05-11T16:33:00.001+01:00

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: A concretar.

Alçada: A concretar.

Municipi: Sant Aniol de Finestres.

Ubicació: Els dos fajos es troben al cim de la muntanya de Faig Rodó (1016m).

Observacions: Els dos arbres destaquen per les seves dimensions.

Història: S'explica que a principis del segle XX uns masovers de la Casa Nova (casa del veïnat de les Medes) van trobar una olla plena de monedes d'or sota una de les pedres que hi ha al costat dels arbres.

Font d’informació: Xavier Grabalosa

Fotografies de Moisès Solé

Roure I del camí d'Hortmoier a les Feixanes

2011-05-03T16:16:00.000+01:00

Nom comú: Roure martinenc

Nom científic: Quercus pubescens

Perímetre: 2,05 m

Alçada: 11 m aproximadament

Municipi: Montagut-Oix

Ubicació: El roure es localitza al camí que va d’Hortmoier a la casa de les Feixanes. Es localitza a peu del camí, a uns 600 metres abans d’arribar a la casa, a mà dreta.

Font d’informació: Xavier Bachero

Fotografia de Xavier Bachero

Faig del clot de les Planelles

2011-04-15T17:25:00.000+01:00

Nom comú: Faig
Nom científic: Fagus sylvatica
Perímetre: 3,07 m
Alçada: 8,62 m aproximadament
Municipi: Camprodon
Ubicació: Seguint el PR en direcció d'Oix a Camprodon, el faig es troba dins la fageda que queda a l'esquerra del camí, una mica per sobre de la casa de les Planelles. Es localitza dins l'EIN de l'Alta Garrotxa.
Font d’informació: Xavier Bachero

Fotografies de Xavier Bachero

Roure de la Serra

2011-04-04T10:25:00.004+01:00

Nom comú: Roure

Nom científic: Per determinar

Perímetre: 4 m aproximadament
Alçada: 12,84 m

Municipi: Montagut

Ubicació: El roure es troba a la carretera del Cos a Castellfollit, a uns 700m del primer pàrking del Cos en direcció a Castellfollit
Observacions: Es troba força malmès.

Font d’informació: Carme Marí

Fotografies de Carme Marí

Aulina de Can Lliure

2011-04-04T10:12:00.000+01:00

Nom comú: Aulina, Alzina, Olina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: Per determinar

Alçada: Per determinar

Municipi: Montagut

Ubicació: L’aulina es troba a Can Lliure, anant de Sadernes cap al Serradell. Queda a mà esquerra.

Observacions: L’aulina creix en un emplaçament singular. En un terreny molt rocallós proper a un mur.

Font d’informació: Carme Marí

Fotografia de Carme Marí

Faig Collada d'en Sitjar

2011-03-30T11:16:00.001+01:00

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: 3,26 m

Alçada:18,81 m

Municipi: Sant Pau de Segúries

Ubicació: El faig es troba a la collada d’en Sitjar. Forma part de l’EIN de l’Alta Garrotxa. S’ha de seguir la pista cimentada que surt a la dreta just abans de creuar el pont sobre el riu Ter passat el poble de Sant Pau de Segúries. Es passa per la casa de Turisme Rural Can Peric i continuant la pista es trobarà un desviament a la dreta amb les indicacions “El Sitjar”. S’ha de continuar per aquesta pista que puja a mà dreta. El faig es troba dalt del coll, a la dreta, just al límit amb uns prats.

Observacions: Com que el faig es troba en un prat ha pogut desenvolupar tota la seva capçada.

Font d’informació: Xavier Bachero Pont

Fotografia de Xavier Bachero

Blada del Bac de Sucarrats

2011-03-30T10:53:00.000+01:00

Nom comú: Blada

Nom científic: Acer Opalus

Perímetre: 2,70 m

Alçada:14,36 m

Municipi: Sales de Llierca

Ubicació: La blada es troba al Coll de Faja, al costat del torrent. Seguint la pista que porta de Tortellà a Gitarriu, Puig Sec i l'Orri.

Font d’informació: Llorenç Planagumà i Tomàs Agüera (Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i turisme SL)

Fotografia de Tosca

Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Roure del Bac de Sucarrats

2011-03-24T13:04:00.001Z

Nom comú: Roure
Nom científic: Quercus pubescens
Perímetre: 4,60 m
Alçada:7,80 m
Municipi: Sales de Llierca
Ubicació: El Roure es troba al Coll de Faja. Seguint la pista que porta de Tortellà a Gitarriu, Puig Sec i l'Orri.
Observacions: El roure ha estat escapçat (“desmotxat”) degut als aprofitaments forestals d’èpoques anteriors. També presenta molts bonys producte del procés de cicatrització de les ferides ocasionades per la tala de les branques. Aquest procés ha provocat que el roure tingui una fesomia peculiar.
Font d’informació: Llorenç Planagumà i Tomàs Agüera (Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i turisme SL)

Fotografies

Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Aulina reclamadora. Camps de la Teuleria

2011-03-18T16:37:00.006Z

Nom comú: Aulina, alzina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 3,60 m aproximadament

Municipi: Sant Ferriol

Ubicació: S’accedeix des del quilòmetre 66 de la N-260 per la pista a Mas Gircós. L’aulina es localitza als Camps de la Teuleria.

Història: Les aulines reclamadores són arbres remodelats per l’home que s’utilitzaven per la captura d’ocells, principalment tords. Aquesta tècnica actualment està prohibida.

Per més informació sobre les aulines reclamadores consultar l’article “Les alzines reclamadores”. Autors: Carles Feo i Miquel Campos. Clicar aquí (consultar article flora)

Observacions: Des del Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya s’aconsella protegir-lo com a arbre d’interès local.

Font d’informació: Xavier Béjar

Publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eduard Parés, Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya

Fotografia de Xavier Béjar

Roure monumental de Can Gustí de Riu

2011-03-18T16:06:00.002Z

Nom comú: Roure

Nom científic: Quercus pubescens

Perímetre: 5 m aproximadament
Municipi: Montagut-Oix

Ubicació: Des del mas de can Gustí de Riu, cal agafar i baixar pel camí tradicional fins a la riera de Sant Aniol. Es creuen els prats del voltant de la casa fins al cap d'avall, on hi ha una pista difuminada que aviat esdevé camí. Al final dels prats hi ha el roure monumental.

Observacions: Es tracta d’un roure declarat monumental pel Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya.

Font d’informació: Antoni Palomeras, Carme Marí

Publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eduard Parés, Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya.

Fotografies d'Antoni Palomeras

Pi del Treu Petit

2011-03-18T15:44:00.000Z

Nom comú: Pi

Nom científic: Pinus sylvestris

Perímetre: Per derterminar

Municipi: Montagut-Oix

Ubicació: El pi es localitza a la cinglera del Treu Petit

Observacions: És un pi que es considera singular perquè creix sobre un emplaçament totalment rocallós.

Font d’informació: Antoni Palomeras

Fotografia d'Antoni Palomeras

Aulines del Pairé

2011-03-09T16:24:00.002Z

Nom comú: Alzina, aulina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: Per derterminar

Municipi: Montagut-Oix

Ubicació: Seguint les senyals de la xarxa de camins d’Itinerànnia des d’Oix en direcció a l’ermita de Sant Andreu de Bestracà, es passa pel Mas el Pairé. Les dues aulines es troben darrera el mas al costat de l’abeurador i creixen al damunt dels murs de pedra que delimitaven la finca. Actualment el mas es troba en estat abandonat.

Observacions: Les dues aulines creixen damunt el mur de pedra que delimitava la finca. Es troben separades per un abeurador.

Història: Es comenta que el Pairé és una antiga pairalia on hi vivia una família sencera. També es coneixien amb el nom “La Força”. Durant la guerra civil (1936-1939) desaparegué la capella existent, així com la biblioteca, en la qual es guardava un exemplar de la primera edició de “Tirant Lo Blanc”. En aquest mas Verntallat va esperar els reforços per assaltar el castell de Bestrecà.

Font d’informació: Xavier Bachero, Tomàs Agüera

Publicacions:

AGUSTÍ, J (1997): Excursions per l’Alta Garrotxa. Oix. Llibres de Batet, Olot.

GIRONA CASAGRAN, J (1961): L’Alta Garrotxa. Ed. Selecta. Barcelona

SALA, R; PUIGDEVALL, N; MELCIÓ, JMª (1984): Caminant per L’Alta Garrotxa. Alzamora Art Gràfica, Olot.

Aulina I del Pairé

Aulina II Pairé

Fotografies de Anna Ros

Roure de la Casanova

2011-03-04T13:20:00.000Z

Nom comú: Roure pènol

Nom científic: Quercus robur

Perímetre: 4,45 m

Municipi: Vall de Bianya

Ubicació: Des d'Olot, després de passar el Restaurant de Ca l'Enric hi ha una recta, Pla d'en Bèia. Agafem el trencant que queda a mà esquerra on hi ha l'indicació Restaurant la Peça, Mas Farró. Un kilòmetre vall endins, passat el trencant de la Peça hi ha una casa de pagès que queda a mà esquerra del camí i que es diu la Casanova. És aquí on es troba el roure. La casa es troba abans d'arribar al Farró.

Observacions: El roure va rebre l’impacte d’un llamp.

Història: Els masovers de la casa expliquen que al davant del roure hi ha un plàtan amb un tronc força masegat. Es veu que un home, d’un mas més amunt , cada cop que anava a mercat a Olot lligava la burra al plàtan i ell agafava un carro per anar mercat. Quan tornava, deixava el carro i carregava la burra amb tots els productes que havia comprat per anar fins al mas. Mentre la burra esperava es refregava al tronc de l’arbre i amb el temps, el tronc ha quedat deformat.

Font d’informació: Jordi Zapata, masovers de la Casanova.

Fotografia de Xavier Bachero

Roureda monumental de la Torre

2011-03-03T13:00:00.006Z

Nom comú: Roure pènol

Nom científic: Quercus robur

Perímetres: (dades 2011)

Roure I: 3,30 m Roure V: 4,12 m

Roure II: 4,05 m Roure VI: 4,03 m

Roure III: 3,83 m Roure VII: 3,35 m

Roure IV: 3,75 m Roure VIII: 4,57 m

Alçades (aproximades):
Roure I:19,28 m Roure III: 27,84 m
Roure II:27,04 m Roure VI: 26,13 m

Municipi: Vall de Bianya

Localitat: Sant Pere Despuig

Ubicació: La roureda monumental de la Torre es troba a uns 200 m després de la casa de la Torre seguint el camí que va a la font de la Torre i a Can Xec. A l’esquerra del camí, una mica abans d’arribar a la font, trobarem un prat amb un rodal de grans roures pènol que superen els tres metres de perímetre, alguns alienats (Roures I,II,III,IV,V). El més gros supera els quatre metres (Roure II). També trobarem soques d’antics roures tallats. Ens expliquen que en alguna s'hi han comptat dos-cents anells. Això significaria que l’arbre superava els dos segles de vida.

A la dreta del camí podrem observar també un roure de grans dimensions (Roure VI) i una mica més amunt, just a la cruïlla on surt el camí que porta a l’ermita de Santa Margarida de Bianya i abans d’arribar a la font de la Torre trobem el roure de dimensions més grans (Roure VII: 4,57m).

Història: Ens indiquen que les ovelles, quan hi havia grans ramats, s'hi aplegaven a sota, com també en altres grans roures que hi havia a la zona. El gran pintor Joaquim Vayreda (1843-1894) ha deixat quadres amb aquests paisatges. Un d'aquests, anomenat "Els roures de Bianya", fa referència als que hi ha a la finca de la Torre, de la qual la seva família era propietària, i que els seus descendents conserven.

Observacions: La roureda monumental de la Torre ha estat declarada monumental per la Generalitat de Catalunya l’any 2005.

Segons la publicació dels Arbres monumentals de Catalunya d’Eduard Parés, dins la roureda es troba el roure pènol més alt de Catalunya.

Font d’informació: Enric Orús i Aguilar, Xavier Bachero Pont, Xavier Oliver

Publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eudard Parés (Serveis de Parcs)

Roure pènol II

Roure pènol III

Roure pènol VIII

Roureda monumental de la Torre

Fotografies de Xavier Bachero Pont
Tardor 2010

Roure II

Roure VI (declarat monumental)
Actualment presenta unes branques mortes
Fotografies d'Anna Ros
Primavera 2011

Pi Pinyer del Mas les Mates

2011-02-23T12:59:00.001Z

Nom comú: Pi pinyer, Pi de llei

Nom científic: Pinus pinea

Perímetre: 1,05 m (dades 2006)

Alçada: 35 m (dades 2006)

Capçada: 12 m (dades 2006)

Municipi: Olot

Ubicació: Mas les Mates, al costat de la caserna de bombers d’Olot. Es troba dins d’una àrea esportiva, al costat d’un camp de futbol i vinculat a l’arboretum o parc existent. Barri de les Tries

Observacions: La nevada del dia 26 de desembre de 2009, llevantada humida i generosa, va trencar branques de gran interès i va deixar el pinyer una mica malmès. Durant l’hivern de 2010 es va realitzar una poda d’urgència, guiada pels jardiners del Mas de Les Mates, i executada físicament pels Bombers d’Olot. Es creu que, malgrat la bona feina feta, cal una altra poda mes ajustada, sense deixar branca morta, seguint les tradicions de pins amb copa lliure i troncs pelats (jardins mediterranis , italians,...).

Es tracta d’un pi que pot sobrepassar els 25m d'alçada, amb l'escorça marró -vermellosa. El seu fruit són pinyes ovado-esfèriques que maduren al tercer any. És una espècie pròpia de la zona mediterrània, molt abundant a l'Estat Espanyol. El seu principal aprofitament és la producció de pinyons, comestibles i molt apreciats. És un dels pins amb major valor ornamental.

Font d’informació: Pere Llimargues i Mirèia Torras.

Publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eudard Parés (Serveis de Parcs)

Catàleg d'arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d'Olot elaborat per SIGMA

Fotografia de l'any 2007

Fotografia de l'any 2009

Fotografies de Pere Llimargues

Faig II sota el cim del Talló. Faig de major perímetre del projecte fins al moment

2011-02-17T16:24:00.001Z

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: 5,75 m

Municipi: Camprodon. Molt proper a la carena que limita amb el municipi de la Vall de Bianya. Dins el EIN de l’Alta Garrotxa.

Ubicació: El faig es troba baixant del cim del Talló en direcció a la collada del Faig, seguint el sender marcat amb senyals verdes i taronges. Es localitza uns metres més avall d’un altre faig de dimensions considerables..

Observacions: Aquest és el faig de major perímetre inventariat fins al moment.

Font d’informació: Xavier Bachero, Marissa Llongarriu, Jordi Prat Frigolé, Tomàs Agüera (Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i turisme SL).

Fotografies de Xavier Bachero

Faig I sota el cim del Talló

2011-02-17T15:58:00.000Z

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: 4,38 m

Alçada: 11,12 m

Municipi: Camprodon. Molt proper a la carena que limita amb el municipi de la Vall de Bianya. Dins el EIN de l’Alta Garrotxa.

Ubicació: El faig es troba baixant del cim del Talló en direcció a la collada del Faig seguint el sender marcat amb senyals verdes i taronges.

Observacions: Aquest és el segon faig de perímetre més gran dels inventariats en aquest projecte fins al moment i es troba a pocs metres del faig de major perímetre (5,75m).

Font d’informació: Xavier Bachero, Marissa Llongarriu, Jordi Prat Frigolé, Tomàs Agüera (Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i turisme SL).

Fotografia de Xavier Bachero

Faig del cim del Talló

2011-02-11T12:53:00.001Z

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: 3,65 m

Alçada: 12,30 m

Municipi: Carena entre els municipis de Camprodon i la Vall de Bianya. Dins el EIN de l’Alta Garrotxa.

Ubicació: El faig es troba a pocs metres del cim del Talló.

Observacions: És un faig que ha pogut desenvolupar, curiosament, una bona capçada tot i créixer a pocs metres del cim on queda exposat al vent.

Font d’informació: Xavier Bachero, Marissa Llongarriu, Jordi Prat Frigolé, Tomàs Agüera (Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i turisme SL).

Fotografia de Xavier Bachero

Faig Coll de Resclusanys

2011-02-11T12:34:00.000Z

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: 4,53 m

Alçada: 19,63 m

Municipi: Camprodon. Dins el EIN de l’Alta Garrotxa.

Ubicació: El faig es troba just al Coll de Resclusanys, a la dreta de la pista. La casa de Resclusanys queda a l’altre costat del camí.

Observacions: És un faig que ha pogut desenvolupar una bona capçada ja que no té arbres al voltant.

Font d’informació: Xavier Bachero, Marissa Llongarriu, Jordi Prat Frigolé, Tomàs Agüera (Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i turisme SL).

Fotografia de Xavier Bachero

Faig camí de Resclusanys

2011-02-11T12:16:00.001Z

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: 3,77m

Alçada: 8,04 m

Municipi: Camprodon. Dins el EIN de l’Alta Garrotxa.

Ubicació: El faig es localitza al costat esquerre de la pista que porta a Resclusanys, just després de passar la cinglera.

Observacions: Es tracta d’un faig “desmotxat”, és a dir que la seva capçada ha estat talada vàries vegades per aprofitaments forestals. Presenta moltes cavitats al tronc principal i té una branca principal trencada probablement pel pes de la neu.

Font d’informació: Xavier Bachero, Marissa Llongarriu, Jordi Prat Frigolé, Tomàs Agüera (Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i turisme SL).

Fotografies de Xavier Bachero

Roure de Can Bosc

2011-02-08T15:29:00.002Z

Nom comú: Roure

Nom científic: Quercus pubescens

Perímetre: 4m aproximadament

Municipi: Vall de Bianya

Localitat: Proper a l’ermita de Sant Ponç d’Aulina

Ubicació: El roure es troba a prop de la masia del Bosc

Font d’informació: Eduard Masdeu

Fotografia d'Eduard Masdeu

Faig de Platraver

2011-02-08T15:11:00.001Z

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: 3m aproximadament

Alçada: 25 m aproximadament

Municipi: Vall d’en Bas

Ubicació: Es troba a la vora del camí que va des de la masia de Platraver fins als Rasos del Manter, concretament dins les pastures de Platraver i a pocs metres de la portallera que arriba a la cruïlla de camins d'Itinerànnia.

Observacions: El faig es caracteritza per les seves dimensions i formes abonyegades.

Font d’informació: Xavier Grabalosa

Fotografies de Xavier Grabalosa

Fajos del camí de Resclusanys, davant la Vall de Bolós

2011-02-02T12:48:00.001Z

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: Faig I: 3,15 m, Faig II: 3,97m

Alçada: Faig I: 19,33 m, Faig II: 17,37 m

Municipi: Camprodon. Dins el EIN de l’Alta Garrotxa.

Ubicació: Els dos fajos es localitzen baixant del Puig d’Ou en direcció a Resclusanys, abans de trobar la pista de terra. Des d’aquest punt es poden contemplar una boniques vistes de la Vall de Bolós.

Observacions: Els fajos destaquen sobretot pel seu valor estètic ja que han pogut desenvolupar una gran capçada.

Font d’informació: Xavier Bachero, Marissa Llongarriu, Jordi Prat Frigolé, Tomàs Agüera (Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i turisme SL).

Faig I

Detall soca faig I

Faig II

Fotografies de Xavier Bachero

Fajos del Puig d'Ou

2011-02-02T11:54:00.002Z

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: Faig I: 2,66 m, Faig II: 3,40m, Faig III: 3,35 m

Alçada: Faig I: 14,28 m, Faig II: 12,72 m, Faig III: 17,35 m

Municipi: Els fajos I i II es troben just a la carena que delimita els termes municipals de Camprodon i Vall de Bianya. El faig III es troba en el vessant del terme municipal de la Vall de Bianya.

Ubicació: Seguim la pista de terra que porta de la collada del Sitjar fins al collet d’Arrancafels. En aquest punt deixem la pista i seguim el sender que puja a la carena fins arribar al cim del Puig d’Ou. Els tres fajos es localitzen a la carena pocs metres abans d’arribar al cim. Els fajos I i II es localitzen a la carena i el faig III uns metres més baix al vessant sud.

Observacions: Els fajos I i III destaquen sobretot pel seu valor estètic ja que han pogut desenvolupar una gran capçada.

A la zona també es poden observar altres fajos importants però de menor perímetre.

Font d’informació: Xavier Bachero, Marissa Llongarriu, Jordi Prat Frigolé, Tomàs Agüera (Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i turisme SL).

Faig I

Faig II

Faig III

(dins el vessant del terme municipal de la Vall de Bianya)

Fotografies de Xavier Bachero

Blada i roure del torrent de la Mariana

2011-01-14T16:00:00.008Z

Nom comú: Blada

Nom científic: Acer opalus

Perímetre: 2,86 m

Alçada: 12 m

Municipi: Tortellà

Ubicació: Sortint de Tortellà agafem la pista que puja en direcció Lliurona i Gitarriu. Continuem sempre per la pista (trams de terra i trams encimentats) sempre en direcció a Gitarriu. Passarem pel mas de Can Pentinet. La blada es troba dins del torrent de la Mariana. El camí d’accés a la torrentera es troba força emboscat i costa de localitzar.

Observacions: a uns dos 2 m del terra la blada es troba escapçada degut als aprofitaments forestals d’èpoques anteriors.

Molt a prop de la blada trobem un roure martinenc (Quercus pubescens) que creix sobre el mur d’una antiga feixa. El roure té un perímetre de 2,20m

Font d’informació: Llorenç Planagumà i Tomàs Agüera (Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i turisme SL)

Blada del torrent de la Mariana

Roure del torrent de la Mariana

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme SL

Arç de la Creu de Rabadà

2011-01-13T13:03:00.003Z

Nom comú: Arç
Nom científic: Crataegus monogyna

Perímetre: 2,15 m

Alçada: 9,5 m

Capçada: 7,7 m

Municipi: Vall d'en Bas

Localitat: Creu de Rabadà

Ubicació: Des de Sant Julià de Cabrera (Osona) seguim la pista que porta fins al Collet de Vidrier. Des d'aquest coll agafem la pista que surt a mà dreta i que porta a Coll de la Freixeneda. La pista tomba a la dreta sense passar pel coll que ens queda a l'esquerra just al creuament on surt el camí que porta a la Freixeneda. Continuem per la pista fins que trobem a mà esquerra un camí que condueix al mas la Faja. Continuem per l'antic camí de Sant Miquel de Cabrera que voreja el Serrat del Foguer fins arribar al Coll de Faja. Continuem pel camí en direcció a la font Sordà fins que trobem a mà dreta un camí que puja a la Creu de Rabadà. L'arç està aïllat en un prat/falguerar a tocar al faig tort de la Creu de Rabadà (1231 msnm).

Observacions: L'arç té el tronc dividit en dos branques. Té un gran valor estètic i segons Eduard Parés (Serveis de Parcs de la Generalitat de Catalunya), és l'arç més alt i que té la capçada més ampla de Catalunya.

L'arç de la Creu de Rabadà està inclòs dins el POUM de la Vall d'en Bas (BCIL).

Font d'informació: Xavier Béjar, educador de Tosca, Joan Blanch, membre del Centre Excursionista d'Olot (CEO) i Eduard Parés (Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya).

Fotografia de Josep Palomer

Roure proper a la casa del Cargol

2011-01-10T12:12:00.001Z

Nom Comú: Roure martinenc

Nom Científic: Quercus pubescens

Perímetre: 3'70 m

Municipi: Santa Pau

Ubicació: Per arribar a la casa del Cargol cal agafar una pista des de Santa Pau que puja al Coll de Can Gordi (al sud de la població) i anar seguint fins a la casa de la Ginebreda. Des d’allà i sempre en direcció sud cal agafar un camí que porta fins a la casa del Cargol (o el que en queda d'ella). El roure es troba al costat de la casa al peu del camí.

Observacions: És un roure curiós ja que té el tronc molt gruixut, però en canvi la capçada no és ni molt alta ni molt ample. Això li dóna un aspecte rabassut.

Font d’informació: Xavier Pallàs Mariani

Fotografia de Xavier Pallàs

Roure de Sant Miquel del Corb

2010-12-20T12:04:00.001Z

Nom comú: Roure martinenc

Nom científic: Quercus pubescens

Alçada: 14 m aproximadament

Municipi: Les Preses

Localitat: El Corb

Ubicació: Seguint la carretera del Corb a la Fageda d’en Jordà, agafem el desviament a la dreta que porta a l’ermita de Sant Miquel del Corb. El roure es localitza just darrera l’ermita.

Història: L’ermita de Sant Miquel del Corb és una ermita romànica ja esmentada el 957, situada en un petit turonet al vessant nord del Puig Rodó. L'edifici actual correspon a les característiques del romànic del segle XII, tot i que ha sofert transformacions i restauracions. Al destacar el campanar a quatre vessants i el porxo de la façana de ponent. Es troba molt propera a l’ermita romànica de Martí del Corb.

Font d’informació: Lluís Ros i Fortunet.

Fotografia de Lluís Ros Fortunet

Tell de Fontanil

2010-12-20T11:16:00.001Z

Nom comú: Til·ler, tell

Nom científic: Tilia cordata

Perímetre: 2,62 m

Alçada: 15 m aproximadament

Municipi: Les Planes d’Hostoles

Localitat: Cogolls

Ubicació: El tell es troba en un revolt sota el mas Fontanil, ubicat a la dreta de la carretera que porta al Pla de Cogolls.

Història: Es comenta que els joves anaven a tallar les branques del tell per la processó de Corpus. Cada any podaven un costat.

Font d’informació: Josep Arnau.

Fotografia de Montse Coromina

Aulina de Can Canvi

2010-12-20T10:47:00.002Z

Nom comú: Aulina, alzina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 3 m

Alçada: 18 m aproximadament

Edat: aproximadament 200 anys

Municipi: Les Planes d’Hostoles

Localitat: Cogolls

Ubicació: L’aulina es troba al costat del mur de Can Canvi, ubicat a la dreta de la carretera que porta a Cogolls.
Observacions: L'aulina té unes dimensions considerables i presenta una capçada molt desenvolupada.

Història: Es comenta que aquesta aulina la feien servir de galliner. Posaven una escala recolzada sobre el tronc i les gallines pujaven a les branques a passar la nit. Les branques més baixes han caigut per les tempestes.

Font d’informació: Josep Maria Figueras, Josep Arnau, Josep Martí (“El Murri”)

Fotografies de Montse Coromina

Roures de Can Ferriol

2010-12-13T16:24:00.001Z

Nom comú: Roure martinenc

Nom científic: Quercus pubescens

Perímetre: 4,25 m (Roure gros)

Alçada: 21 m (Roure gros)

Municipi: Les Planes d’Hostoles

Localitat: Cogolls

Ubicació: Seguint la carretera de Cogolls, els roures es troben a mà esquerra dins la finca del Mas Ferriol. S’ha de demanar permís per accedir-hi.

Observacions: S’ha calculat que el roure gros té vora cent anys, les dimensions són considerables i per tant fa pensar que la seva ubicació i la presència d’aigua han afavorit un creixement ràpid i exuberant. Dins la finca hi han altres roures de dimensions més petites.

Font d’informació: Josep Maria Figueras, Josep Marti (“El Murri”).

Roure gros de Can Ferriol

Roure II de Can Ferriol

Fotografies de Montse Coromina

Roure de la Clota

2010-12-13T15:29:00.004Z

Complementa la informació penjada al bloc el 13/10/2009

Nom comú: Roure martinenc

Espècie: Quercus pubescens

Perímetre: 4,45m (dada 2010)

Alçada: 22 m aproximadament (dada 2010)

Municipi: Les Planes d'Hostoles

Ubicació: Agafant la carretera que porta a Cogolls, a 1,5 km, a mà dreta surt un trencant que baixa en fort pendent fins al riu. Un cop passat el passallís, continuarem pel camí de l'esquerra que porta al Molí d'en Murris. Seguirem uns 300m més, trobarem una tanca que creuarem i uns 100 m després, deixarem el camí, pujarem per la dreta fins a sortir a l'extrem d'un prat molt ample, el creuarem en direcció est, entrarem al bosc i a uns 200m trobarem el roure.

Observacions: Es tracta d'un magnífic exemplar, potser el més gros de la Vall d'Hostoles. Presenta un gros canó que als 6 metres esclata en quatre poderoses branques. La seva total contemplació és impossible, en trobar-se en mig d'un espès bosc. Com la majoria de roures grossos, també ha rebut l'impacte d'un llamp. Actualment la ferida està cicatritzada.

Font d'informació: Joan Arnau, Montse Coromina

Treball "Els nostres arbres" de Miquel Amargant i Ramon Cros (1995,1996,1997 i 1998)

Fotografies de Montse Coromina

Pollancre II del Parc Nou

2010-12-10T11:57:00.003Z

Nom comú: Pollancre

Espècie: Populus nigra

Perímetre: 4,04 m

Alçada: 26,27 m

Municipi: Olot

Ubicació: Àrea d'esbarjo est del Parc Nou. Entre la font i les escales.

Observacions: Es tracta d'una espècie de creixement ràpid molt aprecida en la indústria forestal.
Font d'informació: Marissa Llongarriu, responsable del Casal dels Volcans

Fotografia de Xavier Bachero

Roureda monumental de roure pènol del Parc Nou

2010-12-10T09:15:00.003Z

Nom comú: Roure pènol

Nom científic: Quercus robur

Perímetre:

Roure I: 4,33m, Roure II: 4,53 m, Roure III: 3,43m, Roure IV: 3,90 m, Roure V: mort per l’impacte d’un llamp.

Municipi: Olot

Ubicació: Els cinc roures es troben dins la roureda monumental del Parc Nou d’Olot, al sud-est del parc.

Observacions: L'Arbreda monumental, declarada l’any 1990 per la Generalitat de Catalunya, està formada per majestuosos roures pènols de més de 250 anys i 25 metres d'alçada, acompanyats per boixos i grèvols que assoleixen port arbori. La roureda de roure pènol constitueix la vegetació potencial que ocuparia el pla d’Olot si no hi hagués intervingut l’home. Es tracta d’una roureda extremadament rara a la Catalunya sudpirinenca ja que és el bosc centreuropeu per excel·lència.

Font d’informació: Marissa Llongarriu, Publicació Museu dels volcans 1993.

Roure pènol I

Roure pènol II

Roure pènol III

Roure pènol IV

Roure pènol V (mort per un llamp)
Fotografies de Xavier Bachero Pont

Castanyer de Batet de la Serra

2010-11-25T15:03:00.000Z

Nom comú: Castanyer

Nom científic: Castanea sativa

Perímetre: 4,10 m

Municipi: Olot

Localitat: Batet de la Serra

Font d’informació: Eduard Masdéu

A la fotografia es pot observar com es talla una heura

que podria comprometre la supervivència de l'arbre.

Fotografia d'Eduard Masdéu

Faig del Salt de Sallent pel camí dels matxos

2010-11-25T14:47:00.001Z

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Municipi: Vall d’en Bas

Localitat: Sant Privat d’en Bas

Ubicació: De tornada des del Salt de Sallent a l’àrea recreativa de Can Turó, Sant Privat d’en Bas, pel camí dels matxos, trobarem el faig a l’esquerra del camí.

Observacions: El faig destaca per les grans dimensions.

Font d’informació: Xavier Bachero

Es poden observar més fotografies de l'arbre i entorn al següent contacte.

Fotografia de Xavier Bachero Pont

Faig del Salt de Sallent pel camí de les escaletes

2010-11-25T14:36:00.002Z

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Municipi: Vall d’en Bas

Localitat: Sant Privat d’en Bas

Ubicació: Seguir el camí que puja al Salt de Sallent pel camí de les Escaletes. El faig es troba a la dreta del camí abans d’arribar sota la cinglera i de creuar la riera.

Observacions: El faig destaca per les grans dimensions i per la forma que ha adoptat.

Font d’informació: Xavier Bachero

Es poden observar més fotos del mateix arbre i l´entorn a l'adreça: Contactar aquí

Fotografia de Xavier Bachero

Alzina de Sant Julià de les Medes o de Ventós

2010-11-16T15:36:00.000Z

Nom comú: Alzina, aulina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 3,70 m

Municipi: Sant Aniol de Finestres

Ubicació: Des de Sant Iscle de Colltort cal agafar la pista asfaltada que porta al coll de Can Tià, i des d’allà seguir cap a la casa de Ventós. Quan s’arriba a un punt anomenat "Les set carreteres" cal deixar la carretera asfaltada i agafar una pista (la que queda més a l’esquerra) que porta a uns prats on hi ha l’ermita i l’alzina. L’alzina queda just al costat de l’ermita de Sant Julià de les Medes o de Ventós.

Font d’informació: Xavier Pallàs Mariani (Tortellà).

Fotografia de Xavier Pallàs Mariani

Alzina de Sant Joan de les Medes

2010-11-16T15:14:00.002Z

Nom comú: Alzina, aulina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 3,60 m

Municipi: Sant Aniol de Finestres

Ubicació: Direcció des del Volcà de Can Tià a Sant Iscle de Colltort. Seguir el camí que passa pel coll Sarreia i continua fins a La Conagra. Des d’allà continuar per un camí que baixa fins a les Medes. L’alzina es troba al costat de l’ermita de Sant Joan de les Medes.

Font d’informació: Xavier Pallàs Mariani (Tortellà).

Fotografia de Xavier Pallàs Mariani

Alzina propera a la masia de Can Camps

2010-11-10T13:04:00.003Z

Nom comú: Alzina, aulina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 2,90 m

Capçada: 10 m aproximadament de radi

Municipi: Tortellà
Ubicació:Des de la carretera de Tortellà a Montagut cal agafar la pista que va a la pedrera dels Comuns. Uns centenars de metres més endavant ja es veu la casa de Can Camps a mà esquerra. Cal anar fins a la casa, al darrera de la qual surt un camí que porta fins a l'alzina, que es troba a uns 50m de la casa.
Observacions: L'alzina destaca sobretot pel seu radi de capçada (10 metres aproximadament), que és molt gran i molt rodó. Com que la capçada és molt densa no deixa créixer vegetació al peu de l'alzina, la qual cosa li dóna una bellesa molt especial.
Font d'informació: Xavier Pallàs Mariani (Tortellà)

Fotografia de Xavier Pallàs Mariani

Aulina de la riera de Sant Iscle

2010-11-01T12:23:00.000Z

Nom comú: alzina, aulina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 3,2 m

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Seguint la carretera de Sant Iscle de Colltort, passat el pont on comença el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a pocs metres a mà dreta, es veu la capçada que sobresurt del llit de la riera.

Història: Tots els gran exemplars d'aquesta espècie es troben al costat de les cases de pagès o santuaris, gaudint de protecció i respecte dels propietaris. Aquesta n'és una excepció; perduda en mig de la riera, inexplicablement ha sobreviscut fins els nostres dies.

Observacions: És l'aulina més notable de tot Sant Iscle. Arrelada al marge dret on afloren bonics blocs de basalt, presenta la cara nord del tronc plena de molsa, formant tot plegat un conjunt de postal.

Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia extreta de la publicació "Els Nostres Arbres".

Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles).

Anys 1995-1996-1997-1998.

Aulina de l'Estanyol de dalt

2010-11-01T11:57:00.002Z

Nom comú: alzina, aulina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 3,76 m

Alçada: 18 m

Capçada: 24 m

Municipi: Les Planes d'Hostoles

Ubicació: A mà dreta de la carretera que puja de Sant Feliu de Pallerols cap al volcà del Traiter. Després d'una forta pujada, a pocs metres abans d'arribar a la casa de l'Estanyol de Dalt.

Història: Al costat de la païssa n'hi havia una altra també tant o més grossa que aquesta, però a la dècada dels 70, un llamp la va fulminar.

Observacions: Magnífica aulina, una de les més grosses de la Vall d'Hostoles, amb una copa ben formada i un fullatge espès. És molt vistosa i es pot admirar des de qualsevol punt del seu voltant.

Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia extreta de la publicació

"Els Nostres Arbres".

Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles).

Anys 1995-1996-1997-1998.

Arços de la Salut

2010-10-10T16:34:00.002+01:00

Nom comú: arç blanc, cirerer de pastor, espinalb, espí blanc.
Nom científic: Crataegus monogyna
Perímetre del més gros: 0,84m
Alçada del més gros: 13m (ambdues mesures són de l’any 1998)
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Ubicació: A uns 100-150 metres sortint del Santuari de la Salut per la carretera que porta al Prat dels Alemanys, al pendent de la part dreta.
Història: La primavera del 97 vam trobar l'exemplar més gros arrencat de soca-rel amb alguns faigs centenaris a conseqüència d'una gran ponentada el 22 de novembre. Just abans hi havia hagut una setmana de fortes pluges, que varen contribuir a fer la gran destrossa d'arbres a tota la costa de la Salut, especialment al coll d'Uria, on va arrencar roures més grossos i l'aulina del final del prat. L'arç en qüestió es bifurcava als 40 cm del terra, fent la bessa més gruixuda 0,92 m de perímetre.
Observacions: Magnifica clapada formada per una desena d'exemplars, tots ells de gran mida, enmig de faigs i beços de gran port. El millor temps per visitar-los és el maig quant estan florits. Tenen les fulles retallades i recorden a primer cop d'ull les del julivert. El seu fruit vermellós, dolç i comestible, és de la mida d'un pèsol (cireretes de pastor). La fusta és dura i compacta. Mesures de l'actual exemplar més gran
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia extreta de la publicació "Els Nostre Arbres".

Àlbers del cementiri

2010-10-10T12:28:00.004+01:00

Nom comú: àlber, alba, arbre blanc.
Nom científic: Populus alba
Perímetres: 1,98m, 1,82m i 1,8m (dades de l'any 1998)
Municipi: Sant Feliu de Pallerols.
Ubicació: Davant del cementiri de Sant Feliu.
Història: Quan era petit sempre m'havia preguntat quins arbres eren aquells que a Sant Feliu no n'hi havia cap. I sobretot: per què en aquest lloc? Segurament s'hi plantaren el 1898, quan es construí el cementiri nou per alguna persona atreta per l'encant de la seva escorça blanca i pel contrast de colors de les seves fulles, fosc en l'exterior i blanc en el revers, contrast que s'aprecia molt quan bufa el vent.
Observacions: Són de la mateixa família que els pollancres, els agrada molt l'aigua, sobretot els podem trobar a la vora dels cursos fluvials i en llocs plans i assolellats. Aquests, ja són arbres vells presentant un bon aspecte, encara que no molt gruixuts per l'edat que tenen; en el seu hàbitat natural segurament haguessin assolit el doble de talla.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros. Autors de la publicació "Els Nostre Arbres". Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia dels tres àlbers del cementiri de Sant Feliu de Pallerols,

extreta de la citada publicació.

Acàcia del Pla

2010-09-21T16:24:00.000+01:00

Nom comú: Acàcia, robínia
Nom científic: Robinia pseudo-acacia
Perímetre: 3,25 m (dades de l'any 1998)
Alçada: 18 m (dades de l'any 1998)
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Ubicació: Al davant de la casa del Pla.
Història: Plantada per en Miquel Berga fa uns 80 anys, així ens ho comentaren els seus familiars, que demostraren una gran estima per aquest arbre i tots els que l'envolten.
Observacions: Esplèndida acàcia, una de les més grosses de Catalunya. A pesar de l'edat i estar esbadellada, es troba en un estat excel·lent, floreix cada primavera i forma amb la bonica casa un conjunt de postal. Cal destacar la gran floridesa que va fer aquesta espècie a la primavera de l'any 1997, algunes amb penjolls realment exuberants, es veien acàcies per tot arreu. Tot i ser una espècie d'Amèrica del Nord i introduïda com a planta ornamental fa uns 400 anys, s'ha naturalitzat molt ràpidament, poblant llocs humits, torrents i rieres, desplaçant els arbres del país, cosa que fa que molta gent la consideri una espècie autòctona. La fusta de bona qualitat, és objecte d'una certa explotació i té moltes aplicacions. Aquest arbre també es planta en terraplens, ja que el seu gran arrelam contribueix a subjectar les terres. A diferència dels pins i eucaliptus, l'acàcia deixa un terra molt ric en humus.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia extreta de la citada publicació

Acàcia de Can Pous

2010-09-21T15:50:00.006+01:00

Nom comú: Acàcia, robínia.
Nom científic: Robinia pseudo-acacia
Perímetre: 1.57m (dades de l'any 1998)
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Ubicació: A la paret de la fonda de Can Pous, al costat del Brugent, es veu des del Pont.
Observacions: Encara que no és la més grossa, sí que es mereix una fitxa per la seva singular ubicació. Del mateix forat en surt una petita que va camí de substituir-la el dia que mori.
Història: Surt de la paret de formigó de l'edificació que es va fer fa una trentena d'anys per ampliar la fonda de Can Pous, a uns dos metres d'altura. L'arbre ja hi era i es va deixar una finestra a l'encofrada.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia extreta de la publicació citada.

Faig de la Salut

2010-07-30T11:17:00.000+01:00

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: 3,08 m (dades de l'any 1998)

Alçada: 25 m (dades de l'any 1998)

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Just abans d'entrar a la plaça del Santuari de la Salut, al marge dret de la carretera, on comença el camí que porta a Sant Feliu.

Observacions: Faig magnífic d'ample capçada, s'alça vigorós en un lloc suposadament privilegiat. Dissortadament, es va tapar parcialment el seu tronc amb runa i pedres, per fer una carretera d'accés a les feixes de sota el Santuari. Això ha comportat el tapament per la part de dalt uns 2 metres, les pedres l'hi han produït fortes ferides i alhora dificulten la seva supervivència. Aquest exemplar es veu des del poble de Sant Feliu, i forma part de la magnífica fageda de la part alta de la costa de la Salut. La costa i la fageda, a la tardor, és un espectacle de colors: dia a dia va canviant el seu verd per anar prenent tota una gamma de daurats, de bronze, com rovellats, d'una gran bellesa.

Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autorsde la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia extreta del treball de M. Amargant i R.Cros

Roure gros de la Casanova

2010-07-30T10:57:00.002+01:00

Nom comú: Roure

Nom científic: Quercus pubescens

Perímetre: 3,88 m (dades any 1998)

Capçada: 29 m (dades any 1998)

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Al costat de la Casanova, a la part de baix del camí que porta a la pedrera del Puig Roig.

Observacions: Té molt poc tronc, molt rabassut i ple de grans bonys. Li falta una gran branca, caiguda fa uns anys, que arribava fins a l'era de la casa. És l'únic roure gros del municipi de tanta envergadura. Es pot caminar fins i tot per sobre d'alguna de les branques. Aquest exemplar, junt amb altres situats al voltant de la casa, formen la clapada més espectacular del terme, digne de ser conservada. El seu estat de conservació és bo, gràcies a l'estima de propietaris i masovers.

Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia extreta del treball de M. Amargant i R. Cros

Roure de la Bonaventura

2010-07-30T10:29:00.004+01:00

Nom comú: Roure

Nom científic: Quercus pubescens

Perímetre: 3,88 m (dades any 1998)

Capçada: 29 m (dades any 1998)

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Al bosc del Contaller, a l'esquerra del camí que porta a la casa, al final del pla just abans d'entrar en l'engorjat.

Observacions: És un d'aquells arbres que, vistos de prop, impressionen. Exemplar ja molt vell, pot rondar els 500 anys. Amb tants anys de vida ha passat moltes vicissituds, des de caure dues de les seves quatre branques principals, a servir de cau de diversos animals i fins i tot haver acollit fa una quarantena d'anys un gran eixam d'abelles en el seu interior. El seu estat és precari, segurament castigat pels llamps i ventades posteriors. L'interior és buit i cremat, potser perquè s'hi va fer foc per foragitar l'eixam o algun animal del cau. És com un gegant amb peus de fang: el dia menys pensat una forta ventada el farà caure, tal com va passar amb els grans roures de l'Aguvert a les Medes als anys 80, o amb un dels tres exemplars d'Hortmoier. A prop seu n'hi ha un altre no tan gruixut, però respectable.

Font d'informació: Josep Serra i Frigola
Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostre Arbres". Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia extreta del treball de M. Amargant i R. Cros

Aulines dels Escarnits

2010-07-29T16:58:00.010+01:00

Nom comú: Aulina, alzina.

Nom científic: Quercus ilex

Perímetres: aulina I: 4.02m, aulina II: 3.60m i aulina III: 3.10m.

(dades de l'any 1998)

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Per sota i al costat de l'era de la casa dels Escarnits, seguint el camí planer que s'endinsa al bosc.

Observacions: La més grossa és l'aulina més gruixuda de la Vall d'Hostoles. Està bastant deteriorada, però abans del 1998 havia fet una important rebrotada. Les altres dues es troben a sota de l'era, i junt amb altres de mida més petita formen un bon conjunt. L'atapeïment en dificulta la visió, i el fet que siguin arrelades en marges, fa difícil que es pugui prendre la mesura exacta. Aquesta clapada junt amb els roures de la veïna Casanova, formen un conjunt únic a la Vall d'Hostoles i segurament en pocs llocs en trobaríem un de semblant.

Història: L'aulina és l'espècie més estesa al nostre municipi, pràcticament totes les cases de pagès en tenen una, o més d'una de grossa al seu voltant; una de les finalitats és la d'esmorteir el vent perquè no toqui directament a la casa. La fusta és duríssima, l'home l'emprava per fer carretes i carbó i actualment encara se'n fan mànecs d'eina, o es crema directament en llars, estufes o calderes. De l'escorça se n'obtenia el taní, d'interès en adoberia i aigua per a rentar ferides; de la fullaraca, jaç per el bestiar i posteriorment fems per els camps; del seu fruit, la gla, menjar pels conills, xais, porcs, etc. Aquests arbres poden assolir 1000 anys de vida.

Fonts d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres" de Sant Feliu de Pallerols. Anys 1995-1996-1997-1998

Fotografia de l'aulina I.

Fotografia de les aulines II i III.

Ambdues fotografies s'han extret de la citada publicació.

Aulines del Botets

2010-07-29T08:58:00.006+01:00

Nom comú: Aulina, alzina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetres: aulina I: 3.45 m i aulina II: 2.70 m (dades de l'any 1998)

Capçada: aulina I: 20m (dada del mateix any)

Municipi : Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Al costat de la casa del Botets.

Observacions: L'aulina I: Es troba en un magnífic estat de conservació. De no massa altura, s'estén horitzontalment, aguantada per una curta però forta soca. L'aulina II: es troba al costat de la primera i és més esvelta. Existia una tercera aulina que va ser destrossada per una ventada l'any 91, i que tenia una capçada de més de 20 metres de diàmetre i el perímetre del tronc era de 3,7 metres.

Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres" Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles) Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia de l'aulina I,

extreta de la publicació citada a la font d'informació.

Aulina de la Torra

2010-07-28T09:10:00.004+01:00

Nom comú: Aulina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 3,42 m (dades de l'any 1998)

Alçada. 23 m (dades del mateix any) És l'aulina més alta del terme municipal.

Municipi: Sant Feliu de Pallerols.

Ubicació: A la carretera que porta a la Torra des de la C-152, poc abans d'arribar a la casa, a mà esquerra.

Observacions. Aulina en bon estat, arrelada sobre sediments travertins, substrat que deu ser bo, ja que probes en dóna, doncs es tracta d'un exemplar amb un gran tronc, que es bifurca en poderoses branques.

Història: Segons una interpretació històrica de l'antiguitat, l'aulina era l'arbre sagrat dels poblats autòctons del nostre país, abans de la romanització.En aquest punt es podria comparar la sacralitat de l'aulina a la Garrotxa amb la sacralitat (famosa i literaturitzada) del llor com a arbre sagrat de Zeus, pare de tots els déus, a l'antiga Grècia.

Fonts d'informació: Ramon Cros i Miquel Amargant, autors de la publicació "Els Nostres Arbres" Sant Feliu de Pallerols (Vall D'Hostoles) Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia del treball de M. Amargant i R. Cros

Faig tort de la Creu de Rabadà

2010-07-21T11:56:00.002+01:00

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: 2,78 m

Alçada: Entre 18 i 19 m

Capçada: 18,6 m aproximadament

Municipi: Vall d'en Bas

Ubicació: Des de Sant Julià de Cabrera (Osona) seguim la pista que porta fins al Collet de Vidrier. Des d'aquest coll agafem la pista que surt a mà dreta i que porta a Coll de la Freixeneda. La pista tomba a la dreta sense passar pel coll que ens queda a l'esquerra just al creuament on surt el camí que porta a la Freixeneda. Continuem per la pista fins que trobem a mà esquerra un camí que condueix al mas la Faja. Continuem per l'antic camí de Sant Miquel de Cabrera que voreja el Serrat del Folguer fins arribar al Coll de Faja. Continuem pel camí en direcció a la font Sordà fins que trobem a mà dreta un camí que puja a la Creu del Rabadà. El faig està aïllat en un prat/falguerar a tocar a l'arç de la Creu del Rabadà (1231 msnm).

Observacions: El Faig tort de la Creu de Rabadà es caracteritza pel seu valor estètic i l'estranya forma que ha adoptat amb el temps. Rep aquest nom perquè està torçat cap al vessant nord-est segurament per la força del vent dominant que bufa del sud-oest. L'arbre està ubicat just a la carena.

El Faig tort de la Creu de Rabadà està inclòs dins el POUM de la Vall d'en Bas (BCIL).

Font d'informació: Xavier Béjar, membre de Tosca ( Serveis Ambientals d'Educació i Turisme) i Joan Blanch, membre del Centre Excursionista d'Olot (CEO).

Fotografia del Centre Excursionista d'Olot (CEO).

Sortida del programa "Visc entre Volcans" del 11 de juliol de 2010

Fotografia de Josep Palomer (any 2005)

Faig de Fogueró

2010-07-21T11:19:00.000+01:00

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Perímetre: 4,80 m

Alçada: 23,60 m

Capçada: 24 m de diàmetre

Municipi: La Vall d'en Bas

Ubicació: Des de Sant Julià de Cabrera (Osona) seguim la pista que porta fins al Collet de Vidrier. Des d'aquest coll agafem la pista que surt a mà dreta i que porta a Coll de la Freixeneda. La pista tomba a la dreta sense passar pel coll que ens queda a l'esquerra just al creuament on surt el camí que mena a la Freixeneda. Continuem per la pista fins que trobem a mà esquerra un camí que condueix al mas la Faja. El faig es troba al Serrat del Foguer (1205 msnm). Existeix un camí que voreja i passa pel Serrat del Foguer, és l'antic camí a Sant Miquel de Cabrera des de Coll de Faja.

Observacions: El faig de Fogueró està aïllat però proper a la fageda, es caracteritza perquè té un valor estètic i unes dimensions considerables.Aquest arbre està catalogat pel POUM de la Vall d'en Bas (BICL).

Font d'informació: Xavier Béjar, menbre de Tosca (Serveis Ambientals d'Educació i Turisme) i Joan Blanch, membre del Centre Excursionista d'Olot (CEO).

Fotografia del Centre Excursionista d'Olot (CEO)

Sortida programa "Visc entre Volcans" 11 de juliol de 2010

Castanyer de Sant Miquel

2010-07-21T10:25:00.001+01:00

Nom comú: Castanyer

Nom científic: Castanea sativa

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Seguim l'itinerari 23 del PNZVG que comença a Sant Feliu de Pallerols i arriba a la Font Grossa passant per la Font de la Fàbrega i el Molí Nou. Un cop a la Font Grossa creuem el torrent de la Feixassa i uns 50 metres més endavant, a la dreta, trobarem el castanyer de Sant Miquel.

Observacions: El castanyer està en la darrera fase de la seva vida. El tronc principal ja quasi mort, està voltat d'alguns plançons. Segurament el seu entorn estava net per facilitar la recol·lecció de les castanyes. Actualment està voltat de faigs, trèmols, roures, etc. que poc a poc el van ofegant. El terme de Sant Feliu de Pallerols no és país de castanyers, ja que prefereixen els terrenys silicis. N'hi ha alguns de grossos isolats i unes petites clapades al ras i als volcans de Can Tià, Fontpobra i el Traiter, ja que la terra volcànica sí els agrada.

Història: És dels anomenats "de Sant Miquel", pel fet d'arribar el fruit a finals de setembre. És un castanyer de llei, o sigui nascut de llavor, que són els del fruit més dolç. Els altres, de perxada, broten un cop tallats els de llei. Aquests darrers fan moltes perxes, llargues i primes, ideals per l'explotació de la fusta, de la qual, sobretot antigament se'n feien rodells de botes; el seu fruit és amargant. Les castanyes es poden menjar torrades o bullides, també s'assecaven per fer "platillo", i es poden guardar uns mesos enterrades en sorra seca.

Font d'informació: Joan Blanch, membre del Centre Excursionista d'Olot (CEO).
Publicació: "Els nostres arbres" de M. Amargant i R. Cros (1995-1996-1997-1998)

Fotografia de Joan Blanch

Roure de la Creu

2010-07-20T11:28:00.005+01:00

Nom comú: Roure martinenc

Nom científic: Quercus pubescens

Municipi: Beuda

Ubicació: El roure es troba a uns 400 metres abans d'arribar a la casa de l'Espinau seguint l'actual carretera que uneix Beuda amb Lliurona. Aquesta carretera va ser oberta fa uns 23 anys pel nou propietari de l'Espinau ja que aquest només podia arribar al mas pel costat de Lliurona. L'obertura d'aquesta carretera va permetre accedir més directament al sector de Beuda i Besalú, tot i que va comportar la pèrdua d'alguns dels trams del camí antic.

Història: El roure és gros i està isolat al mig d'un espès alzinar més menut. La creu es clavà a principis dels anys quaranta, en memòria d'un jove mort de forma ben inesperada prop de l'arbre el 13 de setembre de 1942. Un mal llamp el va tocar de ple. El noi era en Feliu Costa Barnadas de 22 anys, nascut a l'Ermadà de Lliurona l'any 1920 i conegut també pel Mut de l'Espinau perquè era sord i mut de naixement. Amb el pas dels anys l'escorça del roure ha engolit la creu i actualment es pot observar la cicatriu cruciforme a l'escorça.
Font d'informació: Josep Vilar i Vergés, agent rural, i Xavier Oliver, tècnic del PNZVG.
Butlletí del CEO Nº 125. Octubre de 1997.

Clicar al damunt de la fotografia per veure el text a una mida més gran

Faig de Font Tornadissa

2010-07-19T12:33:00.000+01:00

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Municipi: Vidrà

Ubicació: Des del Coll de Bracons, en direcció Nord, s'enfila el camí pel petit talús que hi ha just a la corba del coll. Seguirem uns metres pel llom per continuar desprès el camí que segueix ben fressat per la fageda del vessant oest. Al cap de poca estona de planejar, el camí s'enfila fins al coll de Sant Bartomeu (1249 m) i és en aquest punt on ens trobem amb un encreuament de 5 camins, nosaltres seguirem el que va per la nostra dreta en direcció Nord.
A partir d'aquí ens endinsem a una fageda i seguint sempre el camí principal, en pocs metres arribem a la Font Tornadissa. Al peu de la font ens trobem el faig de dimensions considerables. Té clavat al tronc un petit rètol de fusta amb el nom de la font " Font Tornadissa".

Font d'informació: Gemma Duran

Fotografies de Gemma Duran

Faig de Gitarriu

2010-07-19T12:02:00.001+01:00

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica
Perímetre: 2,62 m
Alçada: 10 m

Municipi: Montagut-Oix

Ubicació: Seguint el camí que va del Treu Gran al Treu Petit passant per la font del còdol trobarem el faig. El faig es localitza poc abans de la pujada que porta al Treu Petit.

La paraula Treu significa pas entre roques.

Observacions: El faig es caracteritza perquè ha adoptat una forma força curiosa.

Font d'informació: Tomàs Agüera

Fotografia de Tomàs Agüera

Roure proper a l'ermita de Sant Miquel Coma de Roure

2010-07-19T11:29:00.001+01:00

Nom comú: Roure martinenc

Nom científic: Quercus pubescens

Municipi: Beuda

Ubicació: Es localitza a la coma, és a dir, a la vall, entre l'ermita de Sant Miquel Coma de Roure i el Pla del Pedró.

Història: Sembla que l'ermita tenia un nom anterior, Sant Miquel de Sarrugada, i posteriorment va agafar el nom del roure i es va passar a dir Sant Miquel Coma de Roure. L'ermita està situada al nord-oest de la serralada de la Mare de Déu del Mont, en un collet entre la Vall de Borró i el clot d'Espinau, prop del mas de Coma de Roure. És una edificació tardana (XVIII) que sembla que en reemplaça una d'anterior, esmentada des del segle XIII.

Font d'informació: Tomàs Agüera.

Web: www.enciclopedia .cat

Fotografia de Tomàs Agüera

Plàtans del Firal de Sant Feliu de Pallerols

2010-07-12T11:49:00.001+01:00

Nom comú: Plàtan

Nom científic: Platanus hispanica

Perímetre: De l'arbre més gruixut: 1,94 m

Alçada: De l'arbre més gruixut: 6,26 m

Edat: 102 anys

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Els arbres es troben a la plaça del Firal

Observacions: Els arbres han estat podats per tal de poder entrellaçar les seves branques i garantir una bona ombra durant els calorosos mesos d'estiu.

Història: Els plàtans van ser plantats l'any 1908 en motiu de la Festa de l'Arbre. El mestre de l'escola d'aquella època, el Sr. Joaquim Sans Quintana, va motivar als alumnes de l'escola perquè plantessin els arbres. Cada arbre va ser plantat per 2 alumnes dels darrers cursos i 2 alumnes dels primers cursos, per tal que entre ells s'ajudessin. El mestre tenia una mentalitat molt oberta per l'època i va promoure la recopil·lació de tradicions populars de la zona.

Tal i com explica Martí Boada en el seu llibre Rafael Puig i Valls (1845-1920), la Festa de l'Arbre es va importar a Catalunya, des de Nebraska, als Estats Units, on es celebrava des de 1872 amb el nom de l'Arbor day. Una de les teories és que va ser el tarragoní Puig i Valls qui va conèixer la iniciativa quan va visitar els EUA el 1893. Definitivament ell va llençar la idea el 1898 en un article publicat a La Vanguardia. I l'any següent ja es va celebrar la primera festa de l'arbre a Barcelona. La iniciativa va tenir un ampli ressò i ràpidament es va extendre per la resta de l'Estat Espanyol i per França.
Font d'informació: Sr. Tomàs Sans, el seu pare va ser alumne del mestre Joaquim Sans i va participar en la plantació d'uns dels arbres del Firal.
Blog: http://antropologiaimes.blogspot.com - "Apunts sobre l’inici de la festa de l’arbre”, TDB, núm. 4, 5 i 7, 2004. Autor: Jordi Suñé Morales.

Plàtans del Firal de Sant Feliu de Pallerols

Fotografies de Tèia Boada

Pi i sequoia de la finca Solà Morales

2010-07-12T10:46:00.002+01:00

Nom comú: Pi, pinastre / Sequoia. La sequòia també es coneix amb el nom de sequoia vermella de California.

Nom científic: Pinus pinaster, subespècie atlàntica, i Sequoia sempervirens

Municipi: Olot

Localitat: Batet de la Serra

Ubicació: El pi i la sequoia es troben dins la finca Solà Morales, just al costat de la pista forestal que baixa al Bosc de Solà, i a l'altre costat del bosc de la Claveguera.

Observacions: Una de les branques del pi abraça el tronc de la sequoia fins al punt de fusionar-se completament. Són dos arbres que es van plantar fa uns cent anys amb un objectiu ornamental.

Font d'informació: Sr. Joaquim Solà Morales, propietari de la finca.

Detall de la fusió de la branca del pi amb el tronc de la sequòia.

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Roure martinenc del Bosc de Solà

2010-07-12T09:53:00.001+01:00

Nom comú: Roure martinenc

Espècie: Quercus pubescens

Perímetre: 2,89 m

Alçada: 16,63 m aproximadament

Municipi: Olot

Localitat: Batet de la Serra

Ubicació: Aquest roure es pot observar a la dreta de la pista forestal que porta al Bosc de Solà, just a l'inici del bosc.

Observacions: Els arbres del Bosc de Solà no estan catalogats a nivell nacional però formen part del bosc madur catalogat pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG). Es tracta d'un rodal que està protegit pel Pla Especial. Aquest bosc va quedar molt malmès per la nevada del Nadal de l'any 2008.

Font d'informació: Sr. Joaquim Solà Morales, propietari de la finca i Joan Montserrat, tècnic del PNZVG.

Fotografia de Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Aulina del Bosc de Solà

2010-07-09T17:04:00.003+01:00

Nom comú: Aulina, alzina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 2,97m

Alçada: 18,06m aproximadament

Municipi: Olot

Localitat: Batet de la Serra

Ubicació: Baixant per la pista forestal que hi ha entre la casa Solà Morales i el bosc de la Claveguera, passant pel costat d'una pista de tenis de la mateixa propietat, s'arriba al Bosc de Solà. Continuant per la pista forestal arribarem a una gran clariana on es troba l'aulina.

Observacions: Els arbres del Bosc de Solà no estan catalogats però formen part del bosc madur catalogat pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG). Es tracta d'un rodal que està protegit pel Pla Especial. Aquest bosc va quedar molt malmès per la nevada del Nadal de l'any 2008 que va provocar la caiguda de molts arbres i branques.

Història: L'avi de Joaquim Solà Morales, actual propietari de la finca, va pintar, fa uns cent anys, un quadre on figura la família gaudint de l'ombra d'aquesta aulina. El quadre es pot veure en una de les fotografies que s'adjunten a continuació.

Font d'informació: sr. Joaquim Solà Morales, propietari de la finca i Joan Montserrat, tècnic del PNZVG.

Fotografia Bosc de Solà

Fotografia d'una soca del Bosc de Solà. Efecte de la nevada del Nadal del 2008

Fotografia de l'aulina del Bosc de Solà

Pintura de l'avi de Joaquim Solà Morales

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme.