Roure entre Gitarriu i Sant Grau d'Entreperes (Roure del Cucut)

Nom comú: Roure martinenc
Nom popular: Roure del Cucut
Espècie: Quercus pubescens
Perímetre: 4m.
Alçada: 8m aproximadament.
Municipi: Sales de Llierca. 
Ubicació:El roure es localitza en la bifurcació entre el camí d'itinerànnia (marques grogues) i la pista forestal que va de l'ermita de Sant Andreu de Gitarriu a Sant Grau d'Entreperes.
Font d'informació: Joan Luque.

Fotografies de Joan Luque

Roure de la Font de Serradell (Sant Andreu de Gitarriu)

Nom comú: Roure martinenc 
Espècie: Quercus pubescens
Perímetre:3.5m, aproximadament.
Alçada:11m
Municipi: Sales de Llierca 
Ubicació: El roure es troba just davant de la font de Serradell i a uns 500m abans d'arribar a l'ermita de Sant Andreu de Gitarriu. Per arribar a aquest arbre cal fer uns 9km de la pista forestal que surt a mà dreta a uns 500m abans d'arribar al càmping Sadernes (hi ha uns rètols que ho indiquen).
Font d'informació: Joan Luque

Fotografia de Joan Luque

Fotografia de Santiago Giraldez

Pollancre amb escarsí del Cordonet, Beget

Nom comú: Pollancre
Espècie: Populus nigra
Perímetre: 2,10 m
Alçada: 34 m
Municipi: Camprodon
Ubicació: Proper a la casa del Cordoner a Beget, al terme municipal de Camprodon i dins del PEIN de l'Alta Garrotxa.

Observacions: El pollancre està afectat per escarsí, vesc (Viscum album). El vesc és una planta paràsita que viu sobre els arbres i arbustos xuclant-los la saba. És originaria d'Europa i de l'oest i sud d'Àsia. El vesc és la planta sagrada dels celtes, fou convertida després en ornament nadalenc pel fet de coincidir en aquestes festes la fructificació en els exemplars femenins de les seves baies blanques, viscoses i lluents. Els tords i les merles solen actuar de dispersadors naturals en deixar les llavors excrementades sobre les branques dels arbres; curiosa forma de preparar la seva pròpia mort quan després aquest fruits, convertits en la pega del vesc, seran l'arma funesta en la prohibida (i permesa!?) caça en barraca (arbres reclamadors) (Font: GEPEC. Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans)
Noms emprats a la Garrotxa: Escarsí o gui. Escarsí és el més usat, gui prové del gascó (occità).
Font d'informació: Laura Baldrich i Danés i Gil Anglada Llongarriu.

Detall d'escarsí en pollancre

Fotografies de Gil Llongarriu

Roure de Sant Valentí de Salarsa

Nom comú: Roure martinenc
Espècie: Quercus pubescens
Perímetre: 4,5 m
Alçada: 25 m
Diàmetre copa: 24,5 m
Municipi: Camprodon

Ubicació: Es localitza al costat de l'ermita de Sant Valentí de Salarsa al terme municipal de Camprodon i dins del PEIN de l'Alta Garrotxa. A l'entorn de l'ermita trobem altres roures de dimensions considerables.

Història: A la Vall de Salarsa creixen rouredes al solell i fagedes a l'obaga. Grans extensions de boscos de la Vall de Salarsa foren comprats per Renfe per a la construcció de travesses pel ferrocarril ( Grabolosa, Ramon. Besalú un país aspre i antic. Editorial Montblanc-Martin. 1973. Pàg. 84).

L´església romànica de Sant Valentí fou consagrada l´any 1168 per Ponç de Monells, abat de Sant Joan de les Abadesses i bisbe de Tortosa.

Font d'informació: Gil Anglada  Llongarriu i Joan Coma i Puigmal (Beget)

Fotografia de Gil Llongarriu

Altres roures propers a l'ermita

Fotografia de Gil Llongarriu

Lledoner de la Quera

Nom comú: Lledoner
Espècie: Celtis australis 
Municipi: Montagut-Oix  
Ubicació: Es localitza al mas abandonat "La Quera", entre Talaixà i Sant Aniol d'Aguja seguint el GR-11. Per sobre del mas La Muntada.
Observacions: Creix entre els murs que protegien el mas.

Fotografia de Tomàs Agüera