Pollancre proper als cingles de Fontfreda

Nom comú: pollancre
Nom científic: Populus nigra
Perímetre: 3,94 m
Alçada: 25 m aproximadament
Municipi: Sant Joan les Fonts
Ubicació: Seguint l'itinerari 16 del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i arribats al cingle basàltic de Fontfreda, creuem la riera de Bianya per una passera de blocs de pedra. El pollancre es troba a l'altre costat de la riba. 

Observacions: Els pollancres són arbres de fulla caduca que canvien el color de les fulles abans que caiguin a la tardor. La majoria de pollancres tenen fulles amb llargs pecíols que fan que es moguin fàcilment amb el vent. Són arbres de molt ràpid creixement, sobretot els híbrids, (en quinze anys ja es poden tallar) quan tenen suficient aigua disponible, per això es planten en llocs al costat de corrents d'aigua. La seva fusta, de qualitat no gaire bona, ha estat molt utilitzada per a la fabricació de mobles lleugers, pasta de paper....
Font d'informació: Sortida organitzada per NOEL Alimentària SAU el 18 de setembre de 2016

Autor de la fotografia: 

Tosca Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Pollancres de la Central

Nom comú: Pollancre
Nom científic: Populus nigra
Perímetre: 4.84m, mesurat per sota de l’inici de les branques.
Alçada: 18m aproximadament
Municipi: Sant Jaume de Llierca
Localitat: Entre La Central i la resclosa de la fàbrica.
Ubicació: Sortint del poble en direcció a la Miana arribarem al riu Fluvià i un cop creuem la passera, seguirem pel camí de l’esquerra en el marge dret del riu.

Observacions: Entre la Central i la resclosa, hi ha un conjunt d’uns 10 pollancres de grans dimensions i s’ha aportat la informació d'un dels exemplar més gran.
Font d'informació: Sergi Vila, treballador de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca.

Autor de les fotografies: Gemma Duran.

 TOSCA, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme

Pollancre de la Font Puda

Nom comú: Pollancre
Nom científic: Populus nigra
Perímetre: 2.74m.
Alçada: 17m aproximadament.
Municipi: Sant Jaume de Llierca.
Localitat: Font Puda.
Ubicació: Sortint del poble en direcció a la Miana arribarem al riu Fluvià i un cop creuem la passera, veurem el pollancre a l’esquerra del camí d’entrada al recinte on hi ha la font i la zona de bany.
Observacions: La Font Puda és una font d’aigües sulfuroses que veïns de Sant Jaume consumeixen per les seves propietats medicinals. Al 1979 es va inaugurar la zona de bany que es va construir al costat d’aquesta font, i que retenen part de l’aigua d’una riera afluent del Fluvià.
Font d'informació: Sergi Vila, treballador de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca.

Autor de les fotografies: Gemma Duran.

TOSCA, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme

Pollancre II del Parc Nou

Nom comú: Pollancre

Espècie: Populus nigra

Perímetre: 4,04 m

Alçada: 26,27 m

Municipi: Olot

Ubicació: Àrea d'esbarjo est del Parc Nou. Entre la font i les escales.

Observacions: Es tracta d'una espècie de creixement ràpid molt aprecida en la indústria forestal. 
Font d'informació: Marissa Llongarriu, responsable del Casal dels Volcans

 

Fotografia de Xavier Bachero

Pollancre amb escarsí del Cordonet, Beget

Nom comú: Pollancre
Espècie: Populus nigra
Perímetre: 2,10 m
Alçada: 34 m
Municipi: Camprodon
Ubicació: Proper a la casa del Cordoner a Beget, al terme municipal de Camprodon i dins del PEIN de l'Alta Garrotxa.

Observacions: El pollancre està afectat per escarsí, vesc (Viscum album). El vesc és una planta paràsita que viu sobre els arbres i arbustos xuclant-los la saba. És originaria d'Europa i de l'oest i sud d'Àsia. El vesc és la planta sagrada dels celtes, fou convertida després en ornament nadalenc pel fet de coincidir en aquestes festes la fructificació en els exemplars femenins de les seves baies blanques, viscoses i lluents. Els tords i les merles solen actuar de dispersadors naturals en deixar les llavors excrementades sobre les branques dels arbres; curiosa forma de preparar la seva pròpia mort quan després aquest fruits, convertits en la pega del vesc, seran l'arma funesta en la prohibida (i permesa!?) caça en barraca (arbres reclamadors) (Font: GEPEC. Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans)
Noms emprats a la Garrotxa: Escarsí o gui. Escarsí és el més usat, gui prové del gascó (occità).
Font d'informació: Laura Baldrich i Danés i Gil Anglada Llongarriu.

Detall d'escarsí en pollancre

Fotografies de Gil Llongarriu

Pollancre del Parc Nou

Nom comú: Pollancre

Espècie: Populus nigra

Perímetre: 3,95 m (dada del 2008)

Alçada: 31,97 m (dada del 2010)

Municipi: Olot

Ubicació: Àrea d'esbarjo davant de la glorieta del Parc Nou.

Observacions: Es tracta d'una espècie de creixement ràpid molt aprecida en la indústria forestal. El pollancre està inclòs  dins el catàleg d'arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d'Olot elaborat per SIGMA l'any 2006.

Font d'informació: Marissa Llongarriu  i Marc Arimany, tècnic de SIGMA

Fotografia cedida per Marissa Llongarriu

Fotografia cedida per Marissa Llongarriu

  Fotografia de Xavier Bachero (2010)