Roure alt de la Casanova

Nom comú:  Roure martinenc, roure pubescent
Nom científic: Quercus pubescens
Perímetre: 3.20 m (1998) i 3.35m (2016)
Alçada: 24 m. aproximadament.
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Localitat: la Casanova
Ubicació: Al costat de la Casanova, a la part de dalt del camí que porta a la pedrera del Puig Roig.

Història: Aquest exemplar amb un tronc gruixut i alt, hauria estat un magnífic candidat per a ser tallat anys enrere. Des de sempre el roure ha estat explotat per la seva fusta dura i persistent, recordem l'expressió "És fort com un roure". Abans pràcticament tota la fusta d'una casa era de roure: bigues, cairats, portes, finestres, baranes, escales i empostissats. Avui dia l'ús de la fusta del roure també és molt important, tot i que en aplicacions diferents. L'explotació de les rouredes es produí sobretot en els segles XVI, XVII i XVIII, en què es van construir la majoria de les cases del poble, època que també es desforesta gran part dels boscos per conreus i pastures. Una altra desforestació va tenir lloc a principis del segle actual per la construcció de travesses per línies de ferrocarril i es va rematar durant la guerra civil amb la tala de les rouredes de Mas Rostoll i de la Casanova entre d'altres, que serviren majoritàriament per les màquines de vapor del tren.
Estat de conservació: Està en molt bon estat de salut.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros. Autors de la publicació "Els nostres arbres" Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles) Anys 1995, 1996, 1997 i 1998.

Fotografia extreta de la publicació abans esmentada, 

dels anys 90.

 Fotografies del roure al 2016. 

Autor: TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme, sl.

Perer del trencant dels Saiols

Nom comú: Pericoter, perer.
Nom científic: Pyrus communis
Perímetre: 2,05 m 
Alçada: 19m.
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Localitat: Sant Iscle de Colltort
Ubicació: A la carretera de Sant Iscle de Colltort, a l'altura del trencant de la casa del Saiols, a mà esquerra, al mig d'un camp.
Observacions:Amb una soca clivellada i velleruca, que en molts punt es desprèn, deixant veure gran quantitat de formigues i altres paràsits, denota que és molt vell: pot rondar fàcilment els 150 anys. Les peres es poden menjar fresques, bullides amb sucre o guisades, (ànec amb peres), se serven durant mesos en estances apropiades sobre fusta o una saca. Fins temps recents (qui de més de 40 anys no recorda Sant marc i altres indrets com un gran verger?), quantitat de fruiters: perers, nesplers, pomeres, cirerers, figueres, pruners, presseguers, etc., poblaven els marges de les nostres feixes, horts i camps. Dissortadament, havent-se abandonat masies i conreus, pràcticament la totalitat s'han assecat i mort. Avui dia la moda és demanar fruita d'altres varietats amb molta presència visual, però ni de bon tros amb el gust de les espècies del país. Cal felicitar el pagès que mena el camp on es troba aquest perer, ja que sincerament li fa més nosa que servei i la gran majoria l'hauria tallat i llestos. Aquesta varietat de perer és coneguda per la gent local com a pericoter i els seus fruits són unes peres petites semblants a les peres de santjoan.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros. Autors de la publicació "Els nostres arbres" Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles) Anys 1995, 1996, 1997 i 1998.

Fotografia extreta de la publicació "Els nostres arbres",

 de Miquel Amargant i Ramon Cros, de finals dels anys 90.

Autor de les fotografies 2016: Gemma Duran

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Saula del Pujol

Nom comú: Saula, salze
Nom científic: Salix alba
Perímetre: 2.78m (1998) i 3,08 m (2016)
Alçada: per determinar
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Localitat: Torrent del Vallac, per sota la casa del Pujol.
Ubicació: Des del poble de Sant Feliu de Pallerols anem en direcció al volcà del Traiter per la pista que remunta el torrent del Vallac. El salze el trobarem entre les cases del Relleixat i el Pujol a mà dreta, a la confluència del torrent del clot de la Font i el rec del Bastons, a mà dreta de la carretera.
Observacions: A la publicació "Els nostres arbres" es comenta que en el 1998 ja es trobava en un estat precari; i que el dia que van anar a fer la fitxa, vàrem estar dues hores per treure les bardisses i didortes que l'envaïen. A més a l'enforcadura i aprofitant la seva escorça mig podrida i coberta de líquens, molses i balit, hi havia nascut alguna alzina i roure. De les tres branques principals que tenia, la més alta estava seca, l'altra havia caigut feia poc i l'última s'aguantava com podia. A l'hivern següent se li va fer una bona poda, llevat de la branca seca més alta, ja que era una feina força perillosa, feina que una ventada ens va estalviar. Actualment presenta un aspecte sa, amb una gran i frondosa brotada. En Gaspar i en Xicu del Pujol la recorden grossa de tota la vida, i Josep Colomer Comas l'havia pintat amb tot el seu esplendor amb les tres branques, l'una per sobre la carretera, l'altre pujant verticalment i l'última planejant per sobre el torrent del Bastons.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros. Autors de la publicació "Els nostres arbres" Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles) Anys 1995, 1996, 1997 i 1998.

 Autor de les fotografies: Gemma Duran

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme.

Cirerer de la Tuta

Nom comú: Cirerer, ciderer
Nom científic: Prunus avium
Perímetre: 2,52 m
Alçada: per determinar
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Localitat: prop del volcà de la Tuta.
Ubicació: Des de la vall de Sant Iscle de Colltort, cal anar en direcció nord-est cap al volcà de Can Tià. Un cop passem el trencant que porta a mà esquerra al volcà de la Tuta, seguim una mica més endavant i prenem un petit camí a la dreta que s’endinsa al bosc i que ens condueix fins al cirerer.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros. Autors de la publicació "Els nostres arbres" Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles) Anys 1995, 1996, 1997 i 1998.

 Autor de les fotografies: Gemma Duran 

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme.

Tell de Can Tià

Nom comú: Tell oTil·ler de fulla gran, Tell o Til·ler de llei.
Nom científic: Tilia platyphyllos
Perímetre: 2,29m (1998) i 2,59m (2016)
Alçada: 20m. aproximadament.
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Localitat: Can Tià
Observacions: El Tell de fulla gran difereix del tell de fulla petita (Tilia cordata) per les seves fulles generalment més grans i amb el limbe més o menys asimètric, verdes a ambdues cares i amb pèls blanquinosos al revers, a l'axuil·la dels nervis; fruit amb 5 costes longitudinals prominents.
Ubicació: Des de la vall de Sant Iscle de Colltort, cal anar cap al nord-est, per la pista que va en direcció al volcà de Can Tià. Un cop s’arriba al mas abandonat de can Tià, cal seguir el camí que passa pel costat dret de la casa i que correspon al camí històric de Sant Feliu de Pallerols a Santa Pau. A uns 200 metres i a mà dreta, trobarem aquest bonic til·ler enfilat en el marge del camí.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros. Autors de la publicació "Els nostres arbres" Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles) Anys 1995, 1996, 1997 i 1998.

Fotografia extreta de la publicació "Els Nostres Arbres" 

de Miquel Amargant i Ramon Cros.1995-1998.

Autor de les fotografies: Gemma Duran

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme.

Om de la Torre

Nom comú: Om
Nom científic: Ulmus minor
Perímetres 2016: 2.73 cm.
Alçada 2016: 17m aproximadament
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Localitat: La Torre
Ubicació: Al davant de la casa de la Torre, a pocs metres a l'esquerra de la porta principal.
Observacions: Aquest és l'únic om de certes dimensions del municipi que encara viu a les nostres contrades. Tot i que també malauradament està tocat pel fong anomenat Ceratocystis ulmi, que provoca la Grafiosi, afectant-los la sava, infectant-los fins a l'últim teixit i produint la mort. Aquest bell exemplar aguanta una mena de pols amb la mort; presenta una ferida a l'alçada de l'enforcadura, per on expulsa sava corrompuda, cosa que li atorga una curiositat especial. Qui sap si això és el que li ha allargat la vida, respecte a la seva fornada que no en va quedar cap. Alguns dels oms més grossos de la Península, es trobaven a la ciutat castellana de Soria, se'ls va fer tota mena de tractaments i no hi va haver res a fer. Aquesta de la Torre, probablement amb una poda intensiva se li podria allargar la vida i qui sap si amb temps, els oms desenvoluparan un sistema de defensa envers aquesta plaga; esperem que així sigui.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros. Autors de la publicació "Els nostres arbres" Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles) Anys 1995, 1996, 1997 i 1998.

Fotografies de Gemma Duran

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Aulina propera al Mas Pla de Sant Miquel de Pineda

Nom comú: aulina, alzina

Nom científic: Quercus ilex
Perímetre: 2,80 m

Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Localitat: Sant Miquel de Pineda
Ubicació: des de la c-63 es puja al mas Pla i es troba entre la casa i el bosc. És l'aulina que dóna la benvinguda per entrar al bosc
Història: L’avi d’en Francesc Bosch i Berga, en Miquel Berga, explicava que a l'entrada del bosc del Pla hi havia unes quantes aulines de grandària important que durant la Guerra Civil es van ordenar tallar. En Miquel Berga sempre recordava als seus néts que la primera aulina que es troba a l'entrada del bosc, és la supervivent d'aquella tallada d'arbres. Veure fragment de la declaració de Miquel Berga al jutjat de Sant Feliu de Pallerols ( 9 de desembre 1943).

Font d’informació: Francesc Bosch Berga

Fotografia de Francesc Bosch Berga

Avet del Clot dels Joncs

Nom comú: Avet

Nom científic: Abies alba

Perímetre: 1,93m (dada any 1998)

Alçada: 30 m (dada any 1998)

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Poc abans d'arribar a la casa de la Fàbrega, a l'esquerra de la carretera, just a sobre del trencant que porta al grup de cases.

Observacions: En només 74 o 84 anys, ha arribat a una altura considerable, essent un dels arbres més alts del poble. Ha estat plantat en un lloc ideal, bac i amb bona terra. Al voltant seu, les llavors han trobat condicions favorables per arrelar-hi en un bon nombre. Els últims avets autòctons més propers, van ser tallats fa uns anys a Cabrera i Pla Traver, casa on, en la última reforma, es van utilitzar cairats i cabirons d'aquesta avetosa. Hem de fer esment també del que hi havia al bac de Gaús, sobresortint majestuós entre roures i trèmols; no va tenir sort i als anys 70 va ser tallat per adornar, durant les Festes Nadalenques uns grans magatzems al Portal de l'Àngel de Barcelona, trist final.

Font d'informació: Ramón Cros i Miquel Amargant

Autors de la publicació "Els nostres arbres" Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles) Anys 1995, 1996, 1997 i 1998.

 

Fotografia de:

Publicació "Els nostres arbres" Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles)

Anys 1995, 1996, 1997 i 1998

Avet del volcà de Fontpobra

Nom comú: Avet pinsap

Nom científic:Abies alba

Perímetre: 2 m (dades any 1998)

Alçada: 22m (dades any 1998)

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Al bell mig del cràter del volcà Fontpobra.

Història: Segurament va ser plantat pel propietari de Campderrich.

Observacions: És un bonic exemplar, sobresortint altiu, en mig de l'altra vegetació. És visible pujant per la carretera, força abans d'arribar a l'església de Sant Iscle de Colltort, sobretot a la tardor i a l'hivern, ja que la vegetació circumdant i que pobla tot el cràter és caducifòlia, majoritàriament castanyers, però també s'hi troben faigs, tells, cirerers, trèmols, etc. És ben diferent de la vegetació dominant a la Vall de Sant Iscle, encarada al solell i per tant recoberta d'un espès alzinar. És visitat regularment pels senglars que s'hi refreguen, aquesta acció ha provocat la desaparició de l'escorça d'una bona part de la seva base.

La fusta sempre s’ha considerat molt dura i és emprada per a pasta de paper, per a pals elèctrics, bastides i taulons per a la construcció.

Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Autors: Miquel Amargant i Ramon Cros. 

Informació i fotografia extreta de la publicació 

"Els Nostre Arbres". Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles). 

Anys 1995-1996-1997-1998. 

Avet pinsap de la Fàbrega

Nom comú: Avet pinsap

Nom científic: Abies pinsapo

Perímetre: 3 m (dades any 1998)

Alçada: 21m (dades any 1998)

Edat aproximada: 100 anys

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Als jardins de la casa de la Fàbrega.

Història: Va ser plantat a principis de segle XX, entre l'any 1910-1911, per Josep Vilallonga i Corominas, l'avi d'en Josep, l'actual propietari. Fa una quarentena d'anys i per coses de mainada, un tret d'escopeta el va escapçar, presentant per aquesta circumstància un aspecte ben diferent al que li correspondria. El fort temporal de neu i vent de l'any 1986, tampoc hi va arreglar res, ja que va fer malbé les branques del costat nord, i per si era prou, a més a més, va començar a podrir-se per la soca, tenint arran de terra algunes cavitats; però a pesar de tot, encara té un aspecte bell i ufanós. Els ocells han escampat les llavors pel seu entorn, havent-hi un gran nombre de petits en el bosc proper a la casa.

Observacions: De pinsaps grossos com aquest, segurament ja no se’n trobarien ni en el seu lloc d'origen, la Sierra de Grazalema, Sierra Bermeja i Serranía de Ronda (Sierra de las Nieves), entre els límits de les províncies de Cadis i Màlaga, ja que han estat sotmesos, durant segles a una intensa explotació, fins que no van ser declarades parc natural l'any 1984. Recordem que aquesta zona és la més plujosa d'Espanya, amb una mitjana anual de 2132 litres per m2 i té el privilegi de ser l'últim reducte del planeta d'aquesta espècie.

Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Autors: Miquel Amargant i Ramon Cros. 

Informació i fotografia extreta de la publicació 

"Els Nostre Arbres". Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles). 

Anys 1995-1996-1997-1998. 

Aulina de la riera de Sant Iscle

Nom comú: alzina, aulina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 3,2 m

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Seguint la carretera de Sant Iscle de Colltort, passat el pont on comença el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a pocs metres a mà dreta, es veu la capçada que sobresurt del llit de la riera.

Història: Tots els gran exemplars d'aquesta espècie es troben al costat de les cases de pagès o santuaris, gaudint de protecció i respecte dels propietaris. Aquesta n'és una excepció; perduda en mig de la riera, inexplicablement ha sobreviscut fins els nostres dies.

Observacions: És l'aulina més notable de tot Sant Iscle.  Arrelada al marge dret on afloren bonics blocs de basalt, presenta la cara nord del tronc plena de molsa, formant tot plegat un conjunt de postal.

Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia extreta de la publicació "Els Nostres Arbres". 

Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). 

Anys 1995-1996-1997-1998.

Arços de la Salut

Nom comú: arç blanc, cirerer de pastor, espinalb, espí blanc.
Nom científic: Crataegus monogyna
Perímetre del més gros: 0,84m
Alçada del més gros: 13m (ambdues mesures són de l’any 1998)
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Ubicació: A uns 100-150 metres sortint del Santuari de la Salut per la carretera que porta al Prat dels Alemanys, al pendent de la part dreta.
Història: La primavera del 97 vam trobar l'exemplar més gros arrencat de soca-rel amb alguns faigs centenaris a conseqüència d'una gran ponentada el 22 de novembre. Just abans hi havia hagut una setmana de fortes pluges, que varen contribuir a fer la gran destrossa d'arbres a tota la costa de la Salut, especialment al coll d'Uria, on va arrencar roures més grossos i l'aulina del final del prat. L'arç en qüestió es bifurcava als 40 cm del terra, fent la bessa més gruixuda 0,92 m de perímetre.
Observacions: Magnifica clapada formada per una desena d'exemplars, tots ells de gran mida, enmig de faigs i beços de gran port. El millor temps per visitar-los és el maig quant estan florits. Tenen les fulles retallades i recorden a primer cop d'ull les del julivert. El seu fruit vermellós, dolç i comestible, és de la mida d'un pèsol (cireretes de pastor). La fusta és dura i compacta. Mesures de l'actual exemplar més gran
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

                                  Fotografia extreta de la publicació "Els Nostre Arbres".

Àlbers del cementiri

Nom comú: àlber, alba, arbre blanc.
Nom científic: Populus alba
Perímetres: 1,98m, 1,82m i 1,8m (dades de l'any 1998)
Municipi: Sant Feliu de Pallerols.
Ubicació: Davant del cementiri de Sant Feliu.
Història: Quan era petit sempre m'havia preguntat quins arbres eren aquells que a Sant Feliu no n'hi havia cap. I sobretot: per què en aquest lloc? Segurament s'hi plantaren el 1898, quan es construí el cementiri nou per alguna persona atreta per l'encant de la seva escorça blanca i pel contrast de colors de les seves fulles, fosc en l'exterior i blanc en el revers, contrast que s'aprecia molt quan bufa el vent.
Observacions: Són de la mateixa família que els pollancres, els agrada molt l'aigua, sobretot els podem trobar a la vora dels cursos fluvials i en llocs plans i assolellats. Aquests, ja són arbres vells presentant un bon aspecte, encara que no molt gruixuts per l'edat que tenen; en el seu hàbitat natural segurament haguessin assolit el doble de talla.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros. Autors de la publicació "Els Nostre Arbres". Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia dels tres àlbers del cementiri de Sant Feliu de Pallerols,

extreta de la citada publicació.

Acàcia del Pla

Nom comú: Acàcia, robínia
Nom científic: Robinia pseudo-acacia
Perímetre: 3,25 m (dades de l'any 1998)
Alçada: 18 m (dades de l'any 1998)
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Ubicació: Al davant de la casa del Pla.
Història: Plantada per en Miquel Berga fa uns 80 anys, així ens ho comentaren els seus familiars, que demostraren una gran estima per aquest arbre i tots els que l'envolten.
Observacions: Esplèndida acàcia, una de les més grosses de Catalunya. A pesar de l'edat i estar esbadellada, es troba en un estat excel·lent, floreix cada primavera i forma amb la bonica casa un conjunt de postal. Cal destacar la gran floridesa que va fer aquesta espècie a la primavera de l'any 1997, algunes amb penjolls realment exuberants, es veien acàcies per tot arreu. Tot i ser una espècie d'Amèrica del Nord i introduïda com a planta ornamental fa uns 400 anys, s'ha naturalitzat molt ràpidament, poblant llocs humits, torrents i rieres, desplaçant els arbres del país, cosa que fa que molta gent la consideri una espècie autòctona. La fusta de bona qualitat, és objecte d'una certa explotació i té moltes aplicacions. Aquest arbre també es planta en terraplens, ja que el seu gran arrelam contribueix a subjectar les terres. A diferència dels pins i eucaliptus, l'acàcia deixa un terra molt ric en humus.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

                               Fotografia extreta de la citada publicació

Acàcia de Can Pous

Nom comú: Acàcia, robínia.
Nom científic: Robinia pseudo-acacia
Perímetre: 1.57m (dades de l'any 1998)
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Ubicació: A la paret de la fonda de Can Pous, al costat del Brugent, es veu des del Pont.
Observacions: Encara que no és la més grossa, sí que es mereix una fitxa per la seva singular ubicació. Del mateix forat en surt una petita que va camí de substituir-la el dia que mori.
Història: Surt de la paret de formigó de l'edificació que es va fer fa una trentena d'anys per ampliar la fonda de Can Pous, a uns dos metres d'altura. L'arbre ja hi era i es va deixar una finestra a l'encofrada.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

              Fotografia extreta de la publicació citada.

Faig de la Salut

Nom comú: Faig
Nom científic: Fagus sylvatica
Perímetre: 3,08 m (1998) i 3.85m (2016)
Alçada: 25 m (dades de l'any 1998)
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Ubicació: Just abans d'entrar a la plaça del Santuari de la Salut, al marge dret de la carretera, on comença el camí que baixa cap a Sant Feliu de Pallerols.
Observacions: Faig magnífic d'ampla capçada que s'alça vigorós en un lloc suposadament privilegiat. Dissortadament als anys 90, es va tapar parcialment el seu tronc amb uns 2 metres de runa i pedres, per fer una carretera d'accés a les feixes de sota el Santuari. Això va comportar el tapament del tronc per la part superior del marge i les pedres l'hi van produir fortes ferides, que sortosament no han afectat a la seva supervivència. Aquest exemplar es veu des del poble de Sant Feliu de Pallerols, i forma part de la magnífica fageda de la part alta de la costa de la Salut. La costa i la fageda, a la tardor, és un espectacle de colors: dia a dia va canviant el seu verd per anar prenent tota una gamma de daurats, de bronze, com rovellats, d'una gran bellesa.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia extreta del treball de M. Amargant i R.Cros. 1998

Fotografies de Gemma Duran

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme.2016

Roure gros de la Casanova

Nom comú: Roure martinenc
Nom científic: Quercus pubescens
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Ubicació: Al costat de la Casanova, a la part de baix del camí que porta a la gredera del volcà Puig Roig.

Observacions: El roure gros de la Casanova que es va incloure en la publicació “Els Nostres Arbres” del 1998, es va trobar mort al 2016. Es desconeix la data i causa de la seva baixa. 

Els autors del llibre: Miquel Amargant i Ramon Cros, van descriure l'antic arbre com un roure que tenia molt poc tronc, molt rabassut i ple de grans bonys i que li faltava una gran branca, caiguda feia anys, que arribava fins a l’era de la casa. Era l'únic roure gros del municipi de tanta envergadura. Es podia caminar fins i tot per sobre d’alguna de les branques i la mesura del seu perímetre en el punt més estret era de 3,88m i havia arribat a fer 29m de capçada, al 1998.
Font d’informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia extreta del treball "Els Nostres Arbres" 
de Miquel Amargant i Ramon Cros. 1998.

Tronc de l'antic roure gros de la Casanova, 2016.

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Roure de la Bonaventura

Nom comú: Roure martinenc

Nom científic: Quercus pubescens

Perímetre: 3,88 m (1998) i 4,10m (2016)

Capçada: 29 m (1998)

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Al bosc del Contaller, a l'esquerra del camí que porta a la casa, al final del pla just abans d'entrar en l'engorjat.

Observacions: És un d'aquells arbres que vist de prop, impressiona. Exemplar ja molt vell, pot rondar els 500 anys. Amb tants anys de vida ha passat moltes vicissituds, des de caure dues de les seves quatre branques principals, a servir de cau de diversos animals i fins i tot haver acollit fa una quarantena  d'anys un gran eixam d'abelles en el seu interior. El seu estat és precari, segurament castigat pels llamps i ventades posteriors. L'interior és buit i cremat, potser perquè s'hi va fer foc per foragitar un eixam o algun animal del cau. És com un gegant amb peus de fang: el dia menys pensat una forta ventada el farà caure, tal com va passar amb els grans roures de l'Aguvert a les Medes als anys 80, o amb un dels tres exemplars d'Hortmoier. A prop seu n'hi ha un altre no tan gruixut, però respectable.

Font d'informació: Josep Serra i Frigola
Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostre Arbres". Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998. 

 Fotografia extreta del treball "Els Nostres Arbres"

de Miquel Amargant i Ramon Cros.1998

Fotografies de Gemma Duran.2016

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Aulines dels Escarnits

Nom comú: Aulina, alzina.
Nom científic: Quercus ilex
Perímetres 1998: aulina I: 4.02m, aulina II: 3.60m i aulina III: 3.10m.
Perímetres 2016: aulina I: 4.30m, aulina II: morta i aulina III: 3.20m.
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Ubicació: Per sota i al costat de l'era de la casa dels Escarnits, seguint el camí planer que s'endinsa al bosc.
Observacions: La més grossa és l'aulina més gruixuda de la Vall d'Hostoles. Està bastant deteriorada, però abans del 1998 havia fet una important rebrotada. De les altres dues que es trobaven a sota de l'era al 1998, només en resta al 2016, la tercera i que junt, amb altres de mida més petita formen un bon conjunt. L'atapeïment en dificulta la visió, i el fet que siguin arrelades en marges, fa difícil que es pugui prendre la mesura exacta. Aquesta clapada junt amb els roures de la veïna Casanova, formen un conjunt únic a la Vall d'Hostoles i segurament en pocs llocs en trobaríem un de semblant.
Història: L'aulina és l'espècie més estesa al nostre municipi, pràcticament totes les cases de pagès en tenen una, o més d'una de grossa al seu voltant; una de les finalitats és la d'esmorteir el vent perquè no toqui directament a la casa. La fusta és duríssima, l'home l'emprava per fer carretes i carbó i actualment encara se'n fan mànecs d'eina, o es crema directament en llars, estufes o calderes. De l'escorça se n'obtenia el taní, d'interès en adoberia i aigua per a rentar ferides; de la fullaraca, jaç per el bestiar i posteriorment fems per els camps; del seu fruit, la gla, menjar pels conills, xais, porcs, etc. Aquests arbres poden assolir 1000 anys de vida.
Fonts d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres" de Sant Feliu de Pallerols. Anys 1995-1996-1997-1998

                                               

Fotografia de l'aulina I. 1998

Fotografia de les aulines II i III (més allunyada) al 1998.

Ambdues fotografies s'han extret de la citada publicació.

                                                           Fotografia de l'aulina I. 2016

Fotografia de l'aulina III. 2016

Autor de les fotografies 2016: Gemma Duran

TOSCA, Serveis Ambientals d'Edicació i Turisme

Aulines del Botets

Nom comú: aulina, alzina
Nom científic: Quercus ilex
Perímetre: aulina I: 3,45 m (1998) i 3,85m (2016)
Capçada: 20m aproximadament.
Municipi : Sant Feliu de Pallerols
Ubicació: Al costat de la casa del Botets.
Observacions: En la publicació “Els Nostres Arbres” es citen dues aulines més. L'aulina II, tenia un perímetre de 2.70m al 1998, era més esvelta i estava al costat de la primera, però desafortunadament, va caure després d’una forta nevada a principis del 2000. També, havia existit una tercera aulina que va ser destrossada per una ventada l'any 91, i que tenia una capçada de més de 20 metres de diàmetre i el perímetre del tronc era de 3,7 metres.
Sortosament, l'aulina I es troba en un magnífic estat de conservació. De no massa altura, s'estén horitzontalment, aguantada per una curta però forta soca.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres" Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles) Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia de l'aulina I,

extreta de la publicació citada a la font d'informació. 1998

Aulina dels Botets. 2016

Fotografia de Gemma Duran.

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme.