Alzina de Can Pau Clo

Nom comú: Alzina, aulina
Nom científic: Quercus ilex
Municipi: Tortellà.
Localitat: Can Pau Clo

Ubicació: L'alzina es troba dalt d'un marge, al costat de l'era i la cabana de la casa. Can Pau Clo és la segona casa que trobem al deixar la GIV-5232 en el km1 en direcció a Sta.Maria de Bellpuig i passar una primera casa que es diu can Corcoi.
Perímetre: 3.10m

Alçada: 11 m aproximadament.
Història: Els alumnes de cicle inicial i mitjà de l'escola de Tortellà del curs 1996 i 1997 van dedicar una poesia i una història a aquest bonic arbre. Els dos treballs es poden llegir en un cartell exposat a la base de l'arbre. 

La història diu així:
A mitjans del s.XVII en Pau Closa, pagès, teixidor i paraire es va establir a la vil·la de Tortellà. Buscava una casa on anar a viure i preguntant pel poble va trobar un terreny a les afores, que li varen semblar adequats per a construir-hi una masia. Amb esforç i molt treball es construí una hermosa casa pairal. La casa estava envoltada d'un bonic alzinar però amb cap alzina prou formosa per comparar-se amb aquella bonica casa.
Un dia els seus fills tot jugant per l'era van trobar una glà i la van enterrar sense adonar-se'n.
Va passar el temps i aquella glà va convertir-se en una hermosa alzina que donava ombra durant els dies calorosos de l'estiu als habitants de la casa.
Admirada per tothom va anar creixent i fent-se ufana fins a convertir-se en una de les alzines més belles i antigues de la nostra contrada. Avui en dia en honor dels primers habitants de la casa tothom la coneix com l'alzina de Can Pau Clo.
Font d'informació: Joaquim Buscà (propietari del mas) i Félix Valero (Regidor de l'Àrea de Medi Ambient i Territori de l'Ajuntament de Tortellà), Albert Serra, Restaurant la Creu de l'Arç.

Autor de les fotografies: Gemma Duran

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Alzines de les Saleres de Duran

Nom comú: Alzina, aulina
Nom científic: Quercus ilex
Municipi: Tortellà.
Localitat: Saleres de Duran
Ubicació: Es tracta d'un conjunt de 3 alzines, la més gran amb un perímetre de 3 m i una alçada de 13m aproximadament, que es troben en el camí ramader de Tortellà. Per arribar-hi cal deixar la GIV-5232, que passa pel nord de Tortellà, i anar en direcció a La Sínia. A continuació, cal anar recte i agafar el camí de l'esquerra que porta a Can Duran. Un cop passat aquest mas, cal seguir recte i prendre el camí de l'esquerra que entra al bosc i a pocs metres, trobem les alzines que ens envolten amb una bonica i fresca ombra.  
Història: 
L'alzina de 3m de perímetre és la tercera i més gran que veiem a l'esquerra del camí. Un veí del poble comenta que aquesta era l'alzina on antigament els pastors hi guardaven la sal per donar al bestiar. Sembla ser que la sal s'emmagatzemava en la cavitat que presenta a la base del tronc i que es tapava amb una gran pedra per a conservar-la. És per això que aquest indret rep el nom de les Saleres de Duran.

Els avis del poble expliquen que en aquest punt del camí ramader, els pastors hi feien parada amb els ramats per aprofitar les ombres i així passar millor les hores de més calor en els dies de transhumància. Aquest camí pertany al camí ramader de l'Empordà o de Marina el qual era la via de comunicació entre l'Alt Empordà i el Pirineu. Els pastors pujaven per accedir a les verdes pastures al Pirineu pels volts de la festivitat de sant Joan i baixaven cap a l'Empordà a finals d'estiu, pels volts de la festivitat de st.Miquel, abans que arribessin les primeres glaçades. Es té referència de pastors que baixaven per Toralles, Puig Gavarrós, Palomeres, Plansesolles, Tortellà fins a Besalú. 
Sobre aquest camí ramader existeix documentació que parla que a l'edat mitjana, el baró de Sales arrendava el camí a un pagès el qual s'encarregava de cobrar un import als pastors que hi passaven i que, en cas de no tenir permís, s'havia arribat a empenyorar el ramat. 

Font d'informació: Félix Valero (Regidor de l'Àrea de Medi Ambient i Territori de l'Ajuntament de Tortellà) i Santi Soler (historiador de Tortellà)

 Autor de les fotografies: Gemma Duran

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Teix de Ca l'Àngel

Nom comú: Teix
Nom científic: Taxus baccata.
Municipi: Tortellà.
Localitat: Ca l’Àngel.
Ubicació: Aquest bonic exemplar de teix es troba al jardí de Ca l’Àngel, una important casa del poble de Tortellà. Situada al carrer Vinyot. El teix rep aquest nom per l’escultura d’un àngel que hi ha al teulat d'una de les torres de la casa.
Perímetre: 2,74 m.
Alçada: 9m aproximadamente.
Diàmetre de la capçada: 11m aproximadamente.

Edat aproximada: 200 anys.
Història de la casa i del teix: En Santi Soler, historiador de Tortellà i propietari actual de la casa explica que ja al 1560, quan la plaça del poble era un prat, en aquest emplaçament hi havia una cabana i horts i que, amb el pas del temps es va anar construint la primera casa. Un dels propietaris importants va ser en Joan Simon i Arbat, originari de les Planes d’Hostoles que va comprar la casa al s.XVIII i a la part de dalt del jardí hi va construir una fàbrica d'indianes, de mitges i mitjons. Anys després, la casa va ser heretada pel seu fill, que en tenir el mateix nom que el seu pare, era coneguda amb el nom de can Joan Petit. Se sap que a mitjans del s.XIX es va arreglar el jardí i s'estima que el teix va ser plantat en aquelles dates.

El propietari actual té una fotografia d’un quadre del 1902 on s’identifica perfectamente el teix. Per aixó, es calcula que l’edat d’aquest exemplar deu ser d’uns 200 anys. La gran bellesa d'aquest jardí va fer que moltes entitats garrotxines el triessin per a fer-se fotografies de grup. Es tenen documentades fotografies de la Cobla la Principal d’Olot, dels grups d’alumnes de l’escola de Tortellà, de casaments i altres celebracions, etc. 
Font d'informació: Santi Soler (propietari del teix i historiador de Tortellà)

 Autor de les fotografies: Gemma Duran

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Xiprers del cementiri de Tortellà

Nom comú: Xiprer
Nom científic: Cupressus sempervirens.
Municipi: Tortellà.
Localitat: Cementiri de Tortellà.
Ubicació: El cementiri es troba a Tortellà, a l'inici de la carretera de Sales de Llierca. Els sis xiprers conformen una solemne entrada al recinte amb tres arbres a banda i banda del carrer principal.

*Xiprer I: És el primer que es troba en entrar al cementiri a la filera de l’esquerra.
Perímetre: 2.20m
Alçada: 11 m aproximadament.

*Xiprer II: És el segon que es troba en entrar al cementiri a la filera de l’esquerra.
Perímetre: 2.30m
Alçada: 13m aproximadament.

*Xiprer III: És el tercer que es troba en entrar al cementiri a la filera de l’esquerra.
Perímetre: 2.40m
Alçada: 14m aproximadament

*Xiprer IV: És el primer que es troba en entrar al cementiri a la filera de la dreta. L'últim metre de la capçada i una branca estan secs.
Perímetre: 1.43m
Alçada: 12m aproximadament

*Xiprer V: És el segon que es troba en entrar al cementiri a la filera de la dreta.
Perímetre: 1.80m
Alçada: 12m aproximadament

*Xiprer VI: És el tercer que es troba en entrar al cementiri a la filera de la dreta. Aquest arbre té un costat amb la brancada seca.
Perímetre: 2.05m
Alçada:. 13m aproximadament.

Observacions: Existeixen dues varietats de xiprers, els de branques esteses com el cedre o el pi (Cupressus semprevirens f. sempervirens o f.horizontalis) i els de forma piramidal, de columna (Cupressus sempervirens f. pyramidalis o f.stricta). En el cementiri de Tortellà hi ha sis exemplars amb la típica forma d’agulla.

Història: En el cementiri s’havien plantat xiprers de les dues varietats i alguns de forma oberta van caure sobre els nínxols en un temporal dels anys 50. Per aixó, es va decidir treure tots els arbres de capçada oberta i només es van deixar els de forma d’agulla. Amb la fusta dels xiprers tallats es va aprofitar per fer els bancs actuals de l’esglèsia de Santa Maria de Tortellà. Als anys 80 també es van fer algunes reformes.
Santi Soler, historiador de Tortellà, va explicar que el cementiri actual es va construir al 1863. En aquells anys, a Tortellà hi vivien unes 1600 persones i l’antic cementiri, adosat al costat de l’esglèsia de Santa Maria, al bell mig del poble, s’havia quedat petit. Per aixó i també per haver de complir amb les lleis de l’època que obligàven a retirar els cementiris de dins dels nuclis urbans, l’ajuntament va comprar al 1862 la finca de l’Olivet d’en Carlot a les afores del poble i en va construir l’actual cementiri. Aquest emplaçament ha donat lloc a una expressió irònica entre els vilatants: Ja ens trobarem a l’Olivet d’en Carlot! Fent referència a que es retrobaran al cementiri, en morir. 

Amb la data de construcción del cementiri del 1863, s’estima que els xiprers actuals tenen uns 153 anys. 
Font d'informació: Félix Valero (Regidor de l'Àrea de Medi Ambient i Terrritori de l'Ajuntament de Tortellà), Santi Soler (historiador de Tortellà) i participants fotografiats al costat dels arbres: Laura, Blai, Arnau, Marga, Montse, Alba, Marta i Just.

 Xiprer I

 Xiprer II

Xiprer III

 Xiprer IV

 Xiprer V

 Xiprer VI

Entrada al cementiri amb els 6 xiprers

Autor de les fotografies : Gemma Duran

TOSCA Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Aulina de Mas Brunells

Nom comú: Alzina, aulina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre:3m

Alçada: 10m de del terra al punt més de la capçada

Perímetre de la capçada: 20 passes d’amplada

Municipi: Tortellà

Localitat: Mas Brunells

Ubicació: Aproximadament a 1 km del centre de  Tortellà en direcció sud-est, seguint el camí que surt de l’empresa “Sillería Vergés”.

Observacions: a 2,60 m d’alçada del terra es bifurca amb 3 grandioses branques, d’aproximadament la meitat del diàmetre del tronc.

Història: Diu un membre de la família Picart que ha viscut en aquestes terres de forma generacional, que sempre ha estat un arbre especial.- “Quan es talaven molts arbres, a aquesta alzina sempre se la va respectar, sempre ha estat un arbre especial, jo tinc 70 anys i em sembla que sempre ha estat així de gran”. En Pep, un dels fills comenta amb certa emoció, que aquesta alzina era el casal d’estiu de la mainada.  Passaven l’estiu fent cabanes i gronxadors en les seves branques, era molt més atractiu que el futbol.

Font d’informació: Félix Valero, equip de govern Tortellà 2015-19 

Fotografies de Félix Valero

Blada i roure del torrent de la Mariana

Nom comú: Blada

Nom científic: Acer opalus

Perímetre: 2,86 m

Alçada: 12 m

Municipi: Tortellà

Ubicació: Sortint de Tortellà agafem la pista que puja en direcció a Lliurona i Gitarriu. Continuem sempre per la pista (trams de terra i trams encimentats) sempre en direcció a Gitarriu. Passarem pel mas de Can Pentinet. La blada es troba dins del torrent de la Mariana. El camí d’accés a la torrentera es troba força emboscat i costa de localitzar.

Observacions: a uns dos 2 m del terra, la blada es troba escapçada degut als aprofitaments forestals d’èpoques anteriors. Molt a prop de la blada trobem un roure martinenc (Quercus pubescens) que creix sobre el mur d’una antiga feixa, amb un perímetre de 2,20m.

Font d’informació: Llorenç Planagumà i Tomàs Agüera (Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i turisme SL)

 Blada del torrent de la Mariana

 Roure del torrent de la Mariana

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme SL

Alzina propera a la masia de Can Camps

Nom comú: Alzina, aulina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 2,90 m

Capçada: 10 m aproximadament de radi

Municipi: Tortellà
Ubicació:Des de la carretera de Tortellà a Montagut cal agafar la pista que va a la pedrera dels Comuns. Uns centenars de metres més endavant ja es veu la casa de Can Camps a mà esquerra. Cal anar fins a la casa, al darrera de la qual surt un camí que porta fins a l'alzina, que es troba a uns 50m de la casa.
Observacions: L'alzina destaca sobretot pel seu radi de capçada (10 metres aproximadament), que és molt gran i molt rodó. Com que la capçada és molt densa no deixa créixer vegetació al peu de l'alzina, la qual cosa li dóna una bellesa molt especial.
Font d'informació: Xavier Pallàs Mariani (Tortellà)

Fotografia de Xavier Pallàs Mariani