Arç de la Creu de Rabadà

Nom comú: Arç
Nom científic: Crataegus monogyna

Perímetre: 2,15 m

Alçada: 9,5 m

Capçada: 7,7 m

Municipi: Vall d'en Bas

Localitat: Creu de Rabadà

Ubicació: Des de Sant Julià de Cabrera (Osona) seguim la pista que porta fins al Collet de Vidrier. Des d'aquest coll agafem la pista que surt a mà dreta i que porta a Coll de la Freixeneda. La pista tomba a la dreta sense passar pel coll que ens queda a l'esquerra just al creuament on surt el camí que porta a la Freixeneda. Continuem per la pista fins que trobem a mà esquerra un camí que condueix al mas la Faja. Continuem per l'antic camí de Sant Miquel de Cabrera que voreja el Serrat del Foguer fins arribar al Coll de Faja. Continuem pel camí en direcció a la font Sordà fins que trobem a mà dreta un camí que puja a la Creu de Rabadà. L'arç està aïllat en un prat/falguerar a tocar al faig tort de la Creu de Rabadà (1231 msnm).

Observacions: L'arç té el tronc dividit en dos branques. Té un gran valor estètic i segons Eduard Parés (Serveis de Parcs de la Generalitat de Catalunya), és l'arç més alt i que té la capçada més ampla de Catalunya.

L'arç de la Creu de Rabadà està inclòs dins el POUM de la Vall d'en Bas (BCIL).

Font d'informació: Xavier Béjar, educador de Tosca, Joan Blanch, membre del Centre Excursionista d'Olot (CEO) i Eduard Parés (Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya).

Fotografia de Josep Palomer

Arços de la Salut

Nom comú: arç blanc, cirerer de pastor, espinalb, espí blanc.
Nom científic: Crataegus monogyna
Perímetre del més gros: 0,84m
Alçada del més gros: 13m (ambdues mesures són de l’any 1998)
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Ubicació: A uns 100-150 metres sortint del Santuari de la Salut per la carretera que porta al Prat dels Alemanys, al pendent de la part dreta.
Història: La primavera del 97 vam trobar l'exemplar més gros arrencat de soca-rel amb alguns faigs centenaris a conseqüència d'una gran ponentada el 22 de novembre. Just abans hi havia hagut una setmana de fortes pluges, que varen contribuir a fer la gran destrossa d'arbres a tota la costa de la Salut, especialment al coll d'Uria, on va arrencar roures més grossos i l'aulina del final del prat. L'arç en qüestió es bifurcava als 40 cm del terra, fent la bessa més gruixuda 0,92 m de perímetre.
Observacions: Magnifica clapada formada per una desena d'exemplars, tots ells de gran mida, enmig de faigs i beços de gran port. El millor temps per visitar-los és el maig quant estan florits. Tenen les fulles retallades i recorden a primer cop d'ull les del julivert. El seu fruit vermellós, dolç i comestible, és de la mida d'un pèsol (cireretes de pastor). La fusta és dura i compacta. Mesures de l'actual exemplar més gran
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació "Els Nostres Arbres". Sant Feliu de Pallerols. (Vall d'Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

                                  Fotografia extreta de la publicació "Els Nostre Arbres".