Arbres de Mas Gircós

Nom comú i científic:
Alzina, aulina (Quercus ilex)
Nesprer, nisprer, nespler (Eriobotrya japonica)
Olivera, (Olea europaea)

Perímetre: Aulina: 2,94m,   Nesprer:1,82m ,Olivera:2,35m
Alçada: Aulina:13,70m,   Nesprer:6,84m,  Olivera:6,93m
Municipi: Sant Ferriol
Localitat: Mas Gircós
Ubicació: A l’alçada del punt quilomètric 66 de la carretera N-260, agafem la pista cimentada al principi, i després de terra que condueix fins a Mas Gircós. L’olivera la trobem just al penúltim revolt abans d’arribar a la casa, a mà esquerra al costat d’uns camps de conreu. Ja dins la finca de la casa, el nesprer està situat just davant la porta principal d’entrada i l’alzina de dimensions més gran al darrera la casa, al costat de la piscina.
Actualment Mas Gircós és una casa de colònies gestionada per l’empresa Alba Serveis Educatius.

Observacions: L’alzina presenta una capçada molt desenvolupada. El nesprer s’ha considerat singular perquè és l’únic arbre d’aquesta espècie inventariat d’aquestes dimensions.
El nesprer és un arbre originari de la Xina i tradicionalment conreat al Japó. Generalment el seu ús és ornamental, però també s’aprofiten els fruits, les nespres, que es cullen ja madures a partir de la primavera a tota la Mediterrània, on es mengen com a postres. Les nespres són una fruita molt fràgil que suporta malament la refrigeració i el transport, cosa que en limita la difusió a països freds.
Finalment l’olivera s’ha considerat també singular per les seves dimensions i la poca presència que hem trobat a la comarca.

Font d'informació: Quim Roure, veí de Besalú, Ajuntament de Sant Ferriol.

 Alzina Mas Gircós

 Nesprer Mas Gircós

Olivera Mas Gircós

Autor de les fotografies: Gemma Duran

Tosca 

Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Perer del trencant dels Saiols

Nom comú: Pericoter, perer.
Nom científic: Pyrus communis
Perímetre: 2,05 m 
Alçada: 19m.
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Localitat: Sant Iscle de Colltort
Ubicació: A la carretera de Sant Iscle de Colltort, a l'altura del trencant de la casa del Saiols, a mà esquerra, al mig d'un camp.
Observacions:Amb una soca clivellada i velleruca, que en molts punt es desprèn, deixant veure gran quantitat de formigues i altres paràsits, denota que és molt vell: pot rondar fàcilment els 150 anys. Les peres es poden menjar fresques, bullides amb sucre o guisades, (ànec amb peres), se serven durant mesos en estances apropiades sobre fusta o una saca. Fins temps recents (qui de més de 40 anys no recorda Sant marc i altres indrets com un gran verger?), quantitat de fruiters: perers, nesplers, pomeres, cirerers, figueres, pruners, presseguers, etc., poblaven els marges de les nostres feixes, horts i camps. Dissortadament, havent-se abandonat masies i conreus, pràcticament la totalitat s'han assecat i mort. Avui dia la moda és demanar fruita d'altres varietats amb molta presència visual, però ni de bon tros amb el gust de les espècies del país. Cal felicitar el pagès que mena el camp on es troba aquest perer, ja que sincerament li fa més nosa que servei i la gran majoria l'hauria tallat i llestos. Aquesta varietat de perer és coneguda per la gent local com a pericoter i els seus fruits són unes peres petites semblants a les peres de santjoan.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros. Autors de la publicació "Els nostres arbres" Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles) Anys 1995, 1996, 1997 i 1998.

Fotografia extreta de la publicació "Els nostres arbres",

 de Miquel Amargant i Ramon Cros, de finals dels anys 90.

Autor de les fotografies 2016: Gemma Duran

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Boixos del Bosc

Nom comú: Boix
Nom científic: Buxus sempervirens
Perímetres 2016: 66, 74, 75 i 94 cm.
Alçada 2016: 12 m. aproximadament
Municipi: Les Planes d’Hostoles
Localitat: Mas El Bosc

Ubicació: De la carretera de les Planes d'Hostoles a Les Encies, a mig camí a mà esquerra en surt una altre que porta al veïnat de Les Tres Creus. Cal anar fins al final de la vall i uns metres abans d'arribar a la casa del Bosc, trobarem els boixos entre la pista i el rec. 

Observacions: Són amb diferència, els més grossos de tota la Vall d'Hostoles; esplèndida mata formada per uns pocs exemplars que ha aconseguit arribar fins avui, gràcies a l'estima dels propietaris al llarg de nombrosos anys i poden tenir 200, 300 o potser 500 anys?. Pot semblar una exageració dir 500 anys, però al poble de Montseny (Vallès Oriental), al costat de l'església n'hi ha un, que el gran botànic Pius Font i Quer, li va calcular una edat de 480 anys. Els boixos poden arribar a viure 600 anys, de creixement molt lent i a causa de la intensa explotació a què són sotmesos, generalment els trobem en estat arbustiu, però aquests són autèntics arbres. Els exemplars més grossos que tenim a prop nostre, són els del Parc Nou d'Olot, els de la font de Vilavella i els del Colomer d'Amer. Però la boixeda més espectacular i gran de Catalunya és la de Valielles de Busa (Solsonès), un autèntic bosc format per dotzenes d'exemplars més que centenaris i que un cop més, gràcies a l'estima dels propietaris, generació darrera generació, l'han conservat fins els nostres dies.

Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros. Autors de la publicació "Els nostres arbres" Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles) Anys 1995, 1996, 1997 i 1998. 

Autor de les fotografies: Gemma Duran

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme, sl.

Sequoies del Bosc del Bellot

Nom comú: Sequoia
Nom científic:Sequoia sempervirens
Perímetre: Sequoia I (esquerre):4,05 m, Sequoia II (dreta): 3,60 m
Alçada: Per determinar
Municipi: Les Preses
Ubicació: Sortim des de l'Escola la Bòbila, pujant en direcció Can Filoses i El Bellot i deixant el Mas Les Mates a la nostra esquerra. Un cop arribats a Can Bellot, agafem el camí que surt a la dreta, creuant un filat elèctric. A la nostra esquerra deixarem el camí dels Bous que puja a Xenacs. Continuem pel camí de terra que va resseguint el camp per dins del bosc. Deixem a la dreta una plantació de pícees. Just en el revolt cap a l'esquerra baixem dins el clot que queda a la dreta just a la vora del marge dels camps de conreu. Allí trobarem les dues imponents sequoies.
Història: Segons el Sr. Mata propietari de la finca, les sequoies van ser plantades fa uns 50 anys.
Observacions: La sequoia és un arbre amb molta longevitat, que pot viure entre 2.000 i 3.000 anys i, a més, és la conífera més alta que existeix. Té un tronc recte i cilíndric, amb les arrels horitzontals i amb una escorça gruixuda i brillant, de color rogenc. A partir de la mateixa arrel, hi creixen troncs independents molt pròxims entre si, de manera que si un és malmès els altres es desenvolupen independentment, aportant saba al tronc que la necessita. És endèmica de la costa nord de Califòrnia i sud-oest d'Oregó. La sequoia ha estat sotmesa a una intensa activitat forestal a causa de la qualitat de la seva fusta vermella i pel seu ràpid creixement, ja que entre els 4 i 10 anys d'edat pot créixer 1,80 m a l'any. (Informació:https://ca.wikipedia.org/wiki/Sequoia_sempervirens)
Font d'informació: Sr Mata (propietari de la finca), Anna Ros, alumnes de Cicle Inicial de l'Escola la Bòbila de Les Preses.

 Sequoia I

 Sequoia II

 

Fotografies d'Anna Ros Baró

Col·laboració dels alumnes de CI

Escola La Bòbila de Les Preses

Pi i sequoia de la finca Solà Morales

Nom comú: Pi, pinastre / Sequoia. La sequòia també es coneix amb el nom de sequoia vermella de California.

Nom científic: Pinus pinaster, subespècie atlàntica, i  Sequoia sempervirens

Municipi: Olot

Localitat: Batet de la Serra

Ubicació: El pi i la sequoia es troben dins la finca Solà Morales, just al costat de la pista forestal que baixa al Bosc de Solà, i a l'altre costat del bosc de la Claveguera.

Observacions: Una de les branques del pi abraça el tronc de la sequoia fins al punt de fusionar-se completament. Són dos arbres que es van plantar fa uns cent anys amb un objectiu ornamental.

Font d'informació: Sr. Joaquim Solà Morales, propietari de la finca.

Detall de la fusió de la branca del pi amb el tronc de la sequòia.

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Xiprer dels pantans

Nom comú: Xiprer dels pantans
Espècie: Taxodium distichum
Perímetre: 2,42m (mesura presa in situ)
Alçada: 9,84 m (mesura presa in situ)
Municipi: Les Planes d'Hostoles
Ubicació: Al costat de l'abeurador del mas la Xuriguera

Observacions: Arbre caducifoli, de soca engruixida, branquillons que es desprenen amb les fulles, les quals són linears i de color verd clar. Originari d'Amèrica del Nord. Viu espontàniament en terrenys pantanosos. Sovint es planta com a arbre ornamental
Font d'informació: Joan Blanch, Xavier Oliver, Ezequiel (Planes d'Hostoles)

Fotografies: TOSCA Serveis Ambientals d'Educació i Turisme