Roures de Can Planes

Nom comú: Roure martinenc
Nom científic: Quercus pubescens 
Perímetre: Roure I: 4,95m (1991) - 4 m (2016) , Roure II:3,65m (1991) - 3,55 m (2016)
Alçada: Roure I: 17,5 m, Roure II: 18 m
Capçada: Roure II: 24,9 m 
Protecció: Ordre 1991.04.19 (DOGC 1440, 1991.05.08)
Municipi: Vall de Bianya
Localitat: Castellar de la Muntanya. Can Planes
Ubicació: Des de Castellfollit de la Roca agafem la carretera GIV-5221. Al km 1,5 agafem la carretera en direcció Sant Pau de Segúries que travessa la Vall del Bac. Al cap d'uns 6 km camí a l'esquerra. A 50m, trencall a l'esquerra fins a Can Planes. Can Planes es troba al bell mig de la Vall de Bac, un lloc idíl·lic per a relaxar-se i gaudir de la majestuosa tranquil·litat. 
Història: Segons l'actual masover, Sr. Juan Vañó, sembla que els roures podrien tenir la mateixa edat que els roures del Rei d'Hortmoier. 
Actualment , des de Can Planes, s'ha iniciat el projecte " Que no es perdi la llavor", que té com a objectiu recollir els aglans d'aquests arbres centenaris i grans productors de llavor per reforestar i garantir la seva herència.

Projecte de Juan Vañó, masover de Can Planes

Observacions: El Roure I és a 15 m NNW de la masia. Té el tronc més gruixut i unes arrels espectaculars, damunt d'un marge de 20 metres sobre la riera de Carrera. Es troba a uns 30 m del roure II. El Roure II es troba al costat W de la masia. A partir d'uns 2 m d'alçada sobren 4 grans branques. Presenta les arrels molt descalçades, fet que podria perjudicar la supervivència de l'arbre.
Font d'informació: Juan Vañó, masover de Can Planes, Gemma Duran i Anna Ros (TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme).
Eduard Parés, Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya. Informació de la publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys des de la primera protecció.
Més informació

 Roure I de Can Planes

 Roure II de Can Planes

 Vista general dels Roures I i II de Can Planes

Autor de les fotografies: Anna Ros

Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Fajos de la Fageda de la Grevolosa

Nom comú: Faig
Nom científic: Fagus sylvatica
Perímetre: Faig 1: 5,08 m (2016), Faig II : 3,68 m (2016), Faig III: 3,58m (2016)
Alçada: Faig 1: 41 m (1991), Faig II : 43,05 m (1991), Faig III: 39 m (1991)
Capçada: Faig I: 24,5 m (1991) i Faig III : 16,8 m (1991)
Protecció: Ordre 1991.04.19 (DOGC 1440, 1991.05.08)
Municpi: Sant Pere de Torelló
Localitat: Fageda de la Grevolosa
Ubicació: La fageda de la Grevolosa està situada a l'EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. A 720 m N de l'ermita de Sant Nazari. Per accedir-hi: Aproximació en cotxe per l'eix Vic-Olot fins al poble de Sant Andreu de la Vola -Osona. Continuarem per la carretera de la collada de Bracons fins trobar l'indicador de "El Molí de Bracons", el punt de sortida de la caminada. Més informació
Història: La Fageda de la Grevolosa és un dels paratges naturals més impressionants de la Vall del Ges, s'hi troben faigs descomunals de més de 30 metres que conformen un lloc idíl·lic i de gran bellesa. Per a molts, és considerada com una gran catedral botànica. Tres faigs (Faigs de la Grevolosa I, II, III) ja van ser declarats monumentals l'any 1991. 

Maria Font va escriure un vers inspirat en la Fageda de la Grevolosa:

Observacions: Les branques del majestuós faig I estan disposades en forma de canelobre. I el faig II es considera un dels fajos (arbre no plantat) més alts mesurat a Catalunya.
Font d'informació: Eduard Paré (Serveis de Parcs de la Generalitat de Catlunya), Xavier Bachero Pont.
Més informació

 

 

 

 

 Faig I ( Arbre monumental)

 

 Faig II ( Arbre monumental)

Faig III ( Arbre monumental)

Altres fajos d'interès: 

 Faig de perímetre: 4,80 m (2016)

 Faig de perímetre: 3,40 m (2016)

Situat a tocar de la font

Faig de perímetre: 4,13 m (2016)

Autor de les fotografies: Xavier Bachero

Faig I de Fontcoberta

Nom comú: Faig
Nom científic: Fagus sylvatica 
Perímetre: 5,22 m (2016)
Alçada: 21,53 m (2016)
Capçada: 26,3 m (1992)
Protecció: Ordre 1992.12.03 (DOGC 1687, 1992.12.28)
Municipi: Vidrà:
Localitat: Casa de Fontcoberta
Ubicació: Des de Vidrà, ctra. de Siuret 5,5 km. Un cop a Siuret, seguir la carretera al km 1, corba molt tancada a l'esquerra i seguir 2 km per carretera de corbes. El faig es troba al marge dret. Es troba situat a 200 metres al nord de la casa de Fontcoberta, a l'extrem d'un prat. Prop d'ell, a l'altre costat del camí hi ha un altre exemplar destacable (Faig III).
Història: Aquest faig domina unes terres que avui es pasturen i ahir es conreaven. Va ser salvat de la destral per ser massa brancut. Va ser declarat Arbre Monumental l'any 1992 amb el nom de Faig de Fontcoberta.
Observacions: Presenta 5 branques escapçades.
Font d'informació: Eduard Parés (Serveis de Parcs de la Generalitat de Catalunya) i Xavier Bachero Pont.
Arbres monumentals de Catalunya

 Autor de les fotografies: Xavier Bachero

Freixes del Mas de la Freixeneda

Nom comú: Freixe
Nom científic: Fraxinus excelsior
Perímetre: Freixe I (costat de la casa): 4,90 m. És el freixe de major perímetre de Catalunya. Freixe II: 3,12 m
Alçada: Freixe I: 21, 4m, Freixe II: 16,13 m
Diàmetre del Freixe I: aproximadament 1,5 m
Municipi: La Vall d'en Bas
Localitat: Mas la Freixeneda
Ubicació: A tocar la Freixeneda en el camí cap a la Font.
Història: Tots els noms i topònims dels llocs tenen el seu significat. Aquest significat normalment està directament relacionat amb la seva ubicació o entorn. En aquest cas ho van clavar. L'arbre, un freixe, es troba a tocar la casa de pagès de Freixeneda. I en tot l'entorn de la casa hi trobem una bona colla de freixes. La majoria d'ells també de grans dimensions (http://santuaribellmunt.blogspot.com.es/2014/09/el-freixe-de-freixeneda.html)
Observacions: El freixe de dimensions més grans (freixe I) presenta una ferida en una branca que baixa fins a nivell de terra. Potser va ser produïda per l'impacte d'un llamp.
Segons informació de la publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys d'Eduard Parés, Servei de Parcs, és convenient protegir-lo com a arbre monumental.
El freixe I està recollit en el Catàleg de Béns. POUM de la Vall d’en Bas.
Font d'informació: Xavier Bachero
Publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eduard Parés, Servei de Parcs.
Catàleg de Bens. POUM de la Vall d’en Bas.

 

 

 
 Freixe I

 Freixe II

Els dos freixes (Freixe I-dreta, Freixe II-esquerra)

Fotografies d'Anna Ros Baró

Tosca Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Teix del Torrent de l'Orri

Nom comú: Teix
Nom científic: Taxus baccata
Any declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya: 2000
Perímetre: 4,70 m (mesura any 2012)
Alçada: 12 m (mesura any 1995)
Capçada: 16,6 m (mesura any 1995)
Edat: Es calcula que pot arribar a tenir uns 1000 anys
Municipi: Sales de Llierca
Localitat: Sot dels Teixos
Ubicació: Des de Sales de Llierca agafem la pista que puja a la casa de l'Orri. Just passada la Font de la Vorada, que queda a l'esquerra de la pista, aparquem el vehicle en un replà que queda a mà dreta. Enfilem a peu un corriol que puja força dret en direcció al Torrent de l'Orri. El camí està marcat amb fites perquè és un xic perdedor. El teix es troba a tocar el rec del Clot de la Rovira que constituirà el Torrent de l'Orri juntament amb altres recs. Observacions: Aquest teix de dimensions considerables i d'altres de més petits donen nom a la zona en la que es troben, coneguda com "Sot dels Teixos". L'Alta Garrotxa és un dels indrets de les comarques gironines amb una major concentració de teixedes. Malgrat que es tracta d’una espècie legalment protegida, segons Antònia Caritat (doctora en biologia i especialista en ecologia forestal) caldria un pla integral de conservació d’aquests rodals que preservés especialment els plançons de l’excés de pastura o el desbrossament indiscriminat.
Font d’informació: Antònia Caritat, Institució d'Història Natural de Catalunya (ICHN)
Publicacions: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys (Eduard Parés),
Revista de Girona núm. 244 setembre - octubre 2007 (Article Antònia Caritat)

Fotografies de Xavier Bachero

Sortida ICHN 16 de juny 2012

Aulina i Roure de la Mestressa (aquest darrer s'esmenta perquè va caure l'any 2007)

Nom comú: Alzina, aulina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 2,4 m

Alçada: 12,29 m

Municipi: Vall d’en Bas

Ubicació: Seguint la pista asfaltada en direcció Falgars d’en Bas, l’alzina es troba dins la finca de Pujolriu. Continuant pel camí que porta al dipòsit d’aigua del mas i en direcció als Ayats trobarem l’alzina. Queda en una feixa a la dreta del camí.

Història: El mas de Pujolriu també va preservar un roure martinenc (Quercus pubescens), el Roure de la Mestressa,  declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya l’any 1992.  El roure va caure el setembre del 2007. Tenia unes dimensions considerables: Perímetre: 5,3 m, alçada: 20m i capçada: 20m (dades any 2007).  El roure s’ubicava darrera la casa, després d’una petita tanca de bestiar. Els serveis de la Generalitat, un cop assabentats de la  caiguda del roure van realitzar diferents talls exclussivament per al seu estudi. La immensa soca es pot observar a l’entrada de la casa. Es diu que el nom venia del fet que, en temps passats, la mestressa de la casa s'hi arrecerava per descansar en tornar de l'hort.

Observacions: Dins la finca de Pujolriu es poden observar altres alzines de dimensions considerables. N’hi ha una que algú l'ha anomenat l’aulina del roure de la Mestressa  (perímetre:3,2 m dada de l’any 2007) ja que es troba on fa uns anys s’hi ubicava el roure de la Mestressa. Aquestes aulines presenten bona part de les seves arrels al descobert degut al pas del bestiar, fet que provoca una pèrdua de l’estabilitat de l’arbre.  Ara bé, permet veure com són de poderoses i profundes. Al mateix temps podem intuir el gran sistema radicular que desenvolupen els arbres sota terra, que a part de nodrir-los els ajuda a mantenir l'estabilitat, reforçant les arrels en les parts més exposades a la inclinació, segons les característiques del relleu.

Font d’informació: Enric Orús i Aguilar, Lluís Grabulosa, Xavier Bachero, Josep Roquer i Soler i Eduard Parés i Espanyol (Serveis de Parcs de la Generalitat de Catalunya).

Informació de la publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys des de la primera protecció, Eduard Parés.

 Fotografia de Xavier Bachero

Roureda monumental de Cuní

Nom comú: Roure pènol

Nom científic: Quercus robur

Perímetres:

Roure I. 2,90 m

Roure II: 3,31 m

Roure III: 3,11 m

Alçades (aproximades):

Roure I. 15,24 m

Roure II: 16,19 m

Roure III:  Al voltant dels 20 m

Municipi: Olot

Localitat: La Canya

Ubicació: La roureda de Cuní es troba al darrera del Mas Cuní, a prop de la depuradora d’Olot. Arribats a La Canya podem agafar el carrer Esperança que porta a l’esglesiola de l’Esperança i un cop allà continuar per la Via Verda, aquest tram es transitable amb vehicle, en direcció a Olot. La riera de Bianya ens queda a mà dreta. La roureda es troba a mà esquerra pocs metres enllà de l’església.

Observacions: La roureda de Cuní està catalogada com a rodal madur dins l’inventari de boscos madurs de la Garrotxa realitzat per Joan Montserrat i Antoni Agelet (2005). Es tracta d’un bosc amb roures pènols centenaris adevesat, és a dir que fou sobrepasturat fins fa uns 25 anys i també existia un aprofitament forestal amb reserva d’arbres vells pel bestiar. Actualment té un ús recreatiu. Aquesta massa boscana acull una gran biodiversitat d’espècies vegetals i animals (fauna cavernícola, ocells forestals, fauna invertebrada....)

La roureda de Cuní es localitza dins dels límits del PNZVG i creix sobre la colada de lava procedent del volcà de la Garrinada.

Font d’informació: Joan Montserrat i Xavier Oliver, tècnics del Parc Natural.

Publicació: Catàleg de boscos madurs de la comarca de la Garrotxa (Joan Montserrat i Antoni Agelet (2005)

Memòria: Revalorització i protecció dels boscos madurs de la Garrotxa (2008). AGNG, ICHN, Obra Social Fundació La Caixa. Coordinació: Joan Montserrat.

Publicació: Arbres Monumentals de Catalunya, 18 anys. Eduard Parés.

 Roureda de Cuní

Detall del substrat de la roureda de Cuní 

Colada de lava del volcà de la Garrinada

 Roure I

 Femella d'escanyapolls. Roureda Cuní. Juny 2011

Fotografies d'Anna Ros

Roure monumental de Can Gustí de Riu

Nom comú: Roure

Nom científic: Quercus pubescens

Perímetre: 5 m aproximadament
Municipi: Montagut-Oix

Ubicació: Des del  mas de can Gustí de Riu,  cal agafar i baixar pel camí tradicional fins a la riera de Sant Aniol. Es creuen els prats del voltant de la casa fins al cap d'avall, on hi ha una pista difuminada que aviat esdevé camí. Al final dels prats hi ha el roure monumental.

Observacions: Es tracta d’un roure declarat monumental pel Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya.

Font d’informació: Antoni Palomeras, Carme Marí

Publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eduard Parés, Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya.

 Fotografies d'Antoni Palomeras

Roureda monumental de la Torre

Nom comú: Roure pènol

Nom científic: Quercus robur

Perímetres: (dades 2011)

Roure I: 3,30 m                                    Roure V: 4,12 m

Roure II: 4,05 m                                   Roure VI: 4,03 m

Roure III: 3,83 m                                  Roure VII: 3,35 m

Roure IV: 3,75 m                                 Roure VIII: 4,57 m

Alçades (aproximades):
Roure I:19,28 m                                  Roure III: 27,84 m
Roure II:27,04 m                                 Roure VI: 26,13 m

Municipi: Vall de Bianya

Localitat: Sant Pere Despuig

Ubicació: La roureda monumental de la Torre es troba a uns 200 m després de la casa de la Torre seguint el camí que va a la font de la Torre i a Can Xec. A l’esquerra del camí, una mica abans d’arribar a la font,  trobarem un prat amb un rodal de grans roures pènol que superen els tres metres de perímetre, alguns alienats (Roures I,II,III,IV,V). El més gros supera els quatre metres (Roure II). També trobarem soques d’antics roures tallats. Ens expliquen que en alguna s'hi han comptat dos-cents anells. Això significaria que l’arbre superava els dos segles de vida.

A la dreta del camí podrem observar també un roure de grans dimensions (Roure VI) i una mica més amunt, just a la cruïlla on surt el camí que porta a l’ermita de Santa Margarida de Bianya i abans d’arribar a la font de la Torre trobem el roure de dimensions més grans (Roure VII: 4,57m).

Història: Ens indiquen que les ovelles, quan hi havia grans ramats, s'hi aplegaven a sota, com també en altres grans roures que hi havia a la zona. El gran pintor Joaquim Vayreda (1843-1894) ha deixat quadres amb aquests paisatges. Un d'aquests, anomenat "Els roures de Bianya", fa referència als que hi ha a la finca de la Torre, de la qual la seva família era propietària, i que els seus descendents conserven.

Observacions: La roureda monumental de la Torre ha estat declarada monumental per  la Generalitat de Catalunya l’any 2005.

Segons la publicació  dels Arbres monumentals de Catalunya d’Eduard Parés, dins la roureda es troba el roure pènol més alt de Catalunya.

Font d’informació: Enric Orús i Aguilar, Xavier Bachero Pont, Xavier Oliver

Publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eudard Parés (Serveis de Parcs)

Roure pènol II

Roure pènol III

Roure pènol VIII

Roureda monumental de la Torre

Fotografies de Xavier Bachero Pont
Tardor 2010

 Roure II

Roure VI (declarat monumental)
Actualment presenta unes branques mortes
Fotografies d'Anna Ros
Primavera 2011

Roureda monumental de roure pènol del Parc Nou

Nom comú: Roure pènol
Nom científic: Quercus robur
Perímetres:
Roure I: 4,33m, Roure II: 4,53 m, Roure III: 3,43m, Roure IV: 3,90 m, Roure V: mort per l’impacte d’un llamp.
Municipi: Olot
Ubicació: Els cinc roures es troben dins la roureda monumental del Parc Nou d’Olot, al sud-est del parc.
Observacions: L'Arbreda monumental, declarada l’any 1990 per la Generalitat de Catalunya, està formada per majestuosos roures pènols de més de 250 anys i 20 metres d'alçada, acompanyats per boixos i grèvols que assoleixen port arbori. La roureda de roure pènol constitueix la vegetació potencial que ocuparia el pla d’Olot si no hi hagués intervingut l’home. Es tracta d’una roureda extremadament rara a la Catalunya sudpirinenca ja que és el bosc centreuropeu per excel·lència.
Protecció: Ordre 1990.02.08 (DOGC 1262, 1990.03.02)
Història: Al Parc Nou d'Olot, que s’obrí al públic el 30 de maig de 1943 com a parc municipal, hi ha una gran diversitat d'espècies vegetals. A part de la petita roureda natural de roure pènol, de gran interès botànic i ornamental, amb alguns exemplars força vells. També hi ha protegits boix (Buxus sempervirens) i grèvol (Ilex aquifolium) de grans dimensions, un d'ells de 0,91 m de volt de canó.
A més dels arbres, dins del recinte del Parc Nou existeixen avui una vintena d'espècies arbustives i herbàcies. La gran diversitat d’espècies vegetals existents al parc i la necessitat de preservar la roureda de roure pènol van portar a la creació del Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina l'any 1986.
Les nevades humides de Sant Esteve (2008.12.26) van provocar el trencament de moltes branques.
Font d’informació: Marissa Llongarriu, biòloga i conservadora del Museu dels Volcans, Secció de Ciències Naturals del Museu Comarcal de la Garrotxa.
Referències:
- Publicació del Museu dels volcans,1993.
- Arbres monumentals de Catalunya. 18 anys després de la primera protecció. Eduard Parés i Español. Servei de Parcs. Generalitat de Catalunya.

 Roure pènol I

 Roure pènol II

 Roure pènol III

 Roure pènol IV

 Roure  pènol V (mort per un llamp)
Fotografies de Xavier Bachero Pont