Aulina i Roure de la Mestressa (aquest darrer s'esmenta perquè va caure l'any 2007)

Nom comú: Alzina, aulina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 2,4 m

Alçada: 12,29 m

Municipi: Vall d’en Bas

Ubicació: Seguint la pista asfaltada en direcció Falgars d’en Bas, l’alzina es troba dins la finca de Pujolriu. Continuant pel camí que porta al dipòsit d’aigua del mas i en direcció als Ayats trobarem l’alzina. Queda en una feixa a la dreta del camí.

Història: El mas de Pujolriu també va preservar un roure martinenc (Quercus pubescens), el Roure de la Mestressa,  declarat Arbre Monumental per la Generalitat de Catalunya l’any 1992.  El roure va caure el setembre del 2007. Tenia unes dimensions considerables: Perímetre: 5,3 m, alçada: 20m i capçada: 20m (dades any 2007).  El roure s’ubicava darrera la casa, després d’una petita tanca de bestiar. Els serveis de la Generalitat, un cop assabentats de la  caiguda del roure van realitzar diferents talls exclussivament per al seu estudi. La immensa soca es pot observar a l’entrada de la casa. Es diu que el nom venia del fet que, en temps passats, la mestressa de la casa s'hi arrecerava per descansar en tornar de l'hort.

Observacions: Dins la finca de Pujolriu es poden observar altres alzines de dimensions considerables. N’hi ha una que algú l'ha anomenat l’aulina del roure de la Mestressa  (perímetre:3,2 m dada de l’any 2007) ja que es troba on fa uns anys s’hi ubicava el roure de la Mestressa. Aquestes aulines presenten bona part de les seves arrels al descobert degut al pas del bestiar, fet que provoca una pèrdua de l’estabilitat de l’arbre.  Ara bé, permet veure com són de poderoses i profundes. Al mateix temps podem intuir el gran sistema radicular que desenvolupen els arbres sota terra, que a part de nodrir-los els ajuda a mantenir l'estabilitat, reforçant les arrels en les parts més exposades a la inclinació, segons les característiques del relleu.

Font d’informació: Enric Orús i Aguilar, Lluís Grabulosa, Xavier Bachero, Josep Roquer i Soler i Eduard Parés i Espanyol (Serveis de Parcs de la Generalitat de Catalunya).

Informació de la publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys des de la primera protecció, Eduard Parés.

 Fotografia de Xavier Bachero