Plàtans del Centre Cívic

Nom comú: Plàtan
Nom científic: Platanus hybrida
Plàtan I: davant del porxo del Casal
Perímetre: 2.59 m.
Plàtan II:
Perímetre: 2.10 m.
Plàtan III:
Perímetre:1.85 m.
Plàtan IV: és el primer arbre que troben a l'entrada de la Plaça del Casal.
Perímetre: 1.82 m.
Municipi: Sant Jaume de Llierca
Localitat: Plaça del Casal
Ubicació: Davant mateix del Centre Cívic de Sant Jaume de Llierca hi ha aquest conjunt de quatre arbres.
Observacions: Els plàtans tot i no ser molt grans, s'han tingut en compte per trobar-se en un dels punts de reunió habitual dels santjaumins i santjaumines.
Font d'informació: Sergi Vila, treballador de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca.

Autor de les fotografies: Gemma Duran. 

TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Plàtan de la Plaça Llibertat de Besalú

Nom comú: Plàtan
Nom científic: Platanus hispanica 
Perímetre: 2,62 m
Alçada: 6,62 m
Municipi: Besalú
Ubicació: Plaça Llibertat
Història: Explica Quim Roure, veí de Besalú, que el plàtan fou plantat durant la primera República i per tant té uns 143 anys. Als peus de l'arbre hi ha una placa amb el poema de Ramon Vidal de Besalú titulat "Abril Issia" del SXII. Aquesta placa forma part de l'itinerari literari de Besalú.
Font d'informació: Quim Roure, veí de Besalú.

 

 Fotografia de Gemma Duran

Tosca Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Plàtans de la Font dels Saiols

Nom comú: Plàtan
Nom científic: Platanus hispanica
Perímetre: Plàtan I (mirant la font queda a la dreta): 3 m, Plàtan II (mirant la font queda a l'esquerra): 2,85m
Alçades: Per determinar
Municipi: Olot
Localitat: Font dels Saiols
Ubicació: Des de la carretera N-260 d’Olot a Ripoll pel Coll de Canes, surt una pista indicada (km 88,4) al castell del Coll i Sant Andreu del Coll. Cal seguir-la i suaument aneu pujant fins deixar l’interessant casal gòtic del Castell del Coll a l’esquerra.. Ara la pista, ja camí de ferradura puja més fortament fins a Sant Andreu del Coll. Caldrà continuar per un camí més ample o l’antic corriol; tots dos porten al mateix lloc. Arribeu a l’important monument romànic. Des de l’extrem final del camí de ferradura, un petit rètol us indica la direcció a la font després de passar una tanca. Hi arribeu en un parell de minuts de bonic camí.
Història: La font dels Saiols situada a 600 m d’altitud, és la típica font de la Garrotxa que havia tingut un passat esplèndid, paratge privilegiat per la gent d’Olot que volia berenar o passar una estona en un ambient fresc i acollidor tot fent una fontada i que malauradament ha anat a menys. Tot i estar situada ben a prop de la bonica i freqüentada ermita de Sant Andreu del Coll, paratge considerablement visitat i és a peus del corriol que puja fins a l’ermita de Sant Miquel del Mont, l’indret es troba en terra de ningú. La font rep el nom de la propera casa dels Saiols situada al capdamunt de la pista que hi puja des de la carretera de Ripoll. Sembla ser que la font va ser construïda sobre els anys vint del segle passat aprofitant una important deu subterrània. l'aigua surt de la part més baixa de la font i el rajolí està tapat per un tap per tal de què no es perdi l’aigua sempre tan necessària. Un relleu molt bonic de la Verge dóna més importància a la contrada i ens fa comprendre l’importància de la font en altres temps. 
Font d'informació: https://indretsoblidats.wordpress.com/2013/08/09/la-font-dels-saiols/
Observacions: Els gruixuts plàtans i d’altres arbres caducifolis donen ombra a la font i deixen a la tardor la zona plena de fulles i amb un cert aire místic.
Font d'informació: Xavier Bachero Pont

Fotografies de Xavier Bachero Pont

Plàtans del Firal de Sant Feliu de Pallerols

Nom comú: Plàtan

Nom científic: Platanus hispanica

Perímetre: De l'arbre més gruixut: 1,94 m

Alçada: De l'arbre més gruixut: 6,26 m

Edat: 102 anys

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Els arbres es troben a la plaça del Firal

Observacions: Els arbres han estat podats per tal de poder entrellaçar les seves branques i garantir una bona ombra durant els calorosos mesos d'estiu.

Història: Els plàtans van ser plantats l'any 1908 en  motiu de la Festa de l'Arbre. El mestre de l'escola d'aquella època, el Sr. Joaquim Sans Quintana, va motivar als alumnes de l'escola perquè plantessin els arbres. Cada arbre va ser plantat per 2 alumnes dels darrers cursos i 2 alumnes dels primers cursos, per tal que entre ells s'ajudessin.  El mestre tenia una mentalitat molt oberta per l'època i va promoure la recopil·lació de tradicions populars de la zona.

Tal i com explica Martí Boada en el seu llibre Rafael Puig i Valls (1845-1920), la Festa de l'Arbre es va importar a Catalunya, des de Nebraska, als Estats Units, on es celebrava des de 1872 amb el nom de l'Arbor day. Una de les teories és que va ser el tarragoní Puig i Valls qui va conèixer la iniciativa quan va visitar els EUA el 1893. Definitivament ell va llençar la idea el 1898 en un article publicat a La Vanguardia.  I l'any següent ja es va celebrar la primera festa de l'arbre a Barcelona. La iniciativa va tenir un ampli ressò i ràpidament es va extendre per la resta de l'Estat Espanyol i per França.
Font d'informació: Sr. Tomàs Sans, el seu pare va ser alumne del mestre Joaquim Sans i va participar en la plantació d'uns dels arbres del Firal.
Blog: http://antropologiaimes.blogspot.com - "Apunts sobre l’inici de la festa de l’arbre”, TDB, núm. 4, 5 i 7, 2004. Autor: Jordi Suñé Morales.

  Plàtans del Firal de Sant Feliu de Pallerols

Fotografies de Tèia Boada

Plàtans del Passeig de Barcelona

Nom comú: Plàtan
Espècie: Platanus hispanica

Municipi: Olot

Ubicació: Els plàtans estan arrenglerats, en una doble alineació,  al llarg del Passeig de Bacerlona.

Perímetre: 2,52m  exemplar 2

Història: Antigament el trànsit rodat circulava pel mig de l'avinguda de plàtans del Passeig de Barcelona. És per aquest motiu que un gran nombre dels plàtans tenen bonys a la seva base. Aquests bonys són la cicatriu de les ferides produïdes pel xoc dels carros o vehicles.

L'arbreda va ser plantada durant la guerra del Francès.
Observacions: Els plàtans del Passeig de Barcelona estan incorporats al catàleg d'arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d'Olot 2006 (SIGMA)
Font d'informació: Marc Arimany, tècnic de residus i espais verds del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública-SIGMA.

Catàleg d'arbrat ornamental  i espais singulars de la ciutat d'Olot, 2006 (SIGMA)

Detall d'una antiga ferida a la base del plàtan

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Platana de Beget

Nom comú: Platana
Espècie: Platanus hispanica
Perímetre: 2 m
Alçada: 10 m
Diàmetre copa: 7 m
Municipi: Camprodon
Ubicació: Plaça Major de Beget

Història: Va ser plantat a finals de l'any 31 en celebració de l'adveniment de la II República. La informant Assumpció Duñach Surroca hi era present perquè era filla de l'alcalde Josep Duñach Xampro, en Felicà (Esquerra republicana agrícola).

Dolors Bosch Delós informa que el seu pare, Joan Bosch Cros, moliner del molí de Surroca (Salarsa) i que va morir ara fa dos anys, sempre explicava que de ben jove va plantar l'arbre al mig de la Plaça Major de Beget.

Font d'informació: Gil Anglada i Llongarriu, Assumpció Duñach Surroca, Dolors Bosch Delós

Font escrita: Beget i les seves rodalies de Josep Domenech
Etimologia:
PLATANA f. Plàtan (Ross., Garrotxa). Prou sobraven abrics de vern, om o platana, Berga MT 61. Etim.: pres del fr. platane, mat. sign.

Fotografia de Gil Anglada Llongarriu