Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 01.Històries. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 01.Històries. Mostrar tots els missatges

9/7/17

Aulines properes a ca n'Oms de Guixars

Nom comú: Alzina, aulina
Nom científic: Quercus ilex
Perímetre: Aulina I: 3,38 m, Aulina II: 2,25 m, Aulina III: 2,54 m (presenta una branca trencada)
Alçada: Aulina I: 14,80 m
Municipi: Sant Ferriol
Localitat: Proper a ca n'Oms de Guixars
Ubicació: Seguim el camí des de Ca n'Oms de Guixars en direcció Mas Gircós. A l'alçada de la tanca canadenca, abandonem la pista i creuem el prat en direcció a una clotada on trobarem tres alzines.
Història:
La persona que actualment viu a Ca n’Oms de Guixars ens explica que quan visita aquest indret sempre li ve a la ment una poesia de Pedro Salinas que porta per títol: “Estos dulces vocablos con que me estás hablando”

Estos dulces vocablos con que me estás hablando
no los entiendo, paisaje,
no son los míos.
Te diriges a mí con arboledas
suavísimas, con una ría mansa y clara
y con trinos de ave.
Y yo aprendí otra cosa: la encina dura y seca
en una tierra pobre, sin agua, y a lo lejos,
como dechado, el águila,
y como negra realidad, el negro cuervo.
Pero es tan dulce el son de ese tu no aprendido
lenguaje, que presiente el alma en él la escala
por donde bajarán los secretos divinos.
Y ansioso y torpe, a tu vera me quedo
esperando que tú me enseñes el lenguaje
que no es mío, con unas incógnitas palabras
sin sentido.
y que me lleves a la claridad de lo incognoscible
paisaje dulce, por vocablos desconocidos.


Pedro Salinas

Publicacions:
-Publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eduard Parés, Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya
Font d'informació: Quim Roure, veí de Besalú, Víctor Martínez de Lahidalga, actualment viu a Ca n’Oms de Guixars, Xavier Oliver, tècnic del PNZVG, Ajuntament de Sant Ferriol.

Aulina I
 
Vista de les tres aulines

Autor de les fotografies:Gemma Duran
Tosca Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

14/12/16

Roure de l'Aiguanegra

Nom comú: Roure martinenc
Nom científic: Quercus pubescens
Perímetre: 3,66 m
Alçada:  16m aproximadament.
Municipi: Sant Joan les Fonts
Ubicació: El roure està situat a l'esquerra del camí que porta des del Mas d'Aiguanegra a Cal Cairat, en una fondalada ben ombrívola, al costat d'una bassa d'aigua construïda per l'abeuratge del bestiar.
Història: L'actual propietari ens explica que en aquest indret s'hi arribava des d'un camí ben empedrat i que el seu avi s'hi anava a estirar sota l'ombra d'aquest gran roure per llegir o per fer-hi la becaina. 
Font d'informació: Salvador, propietari de l'Aiguanegra.


Autor de la fotografia: Gemma Duran
TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

11/10/16

Roures de Can Planes

Nom comú: Roure martinenc
Nom científic: Quercus pubescens 

Perímetre: Roure I: 4,95m (1991) - 4 m (2016) , Roure II:3,65m (1991) - 3,55 m (2016)
Alçada: Roure I: 17,5 m, Roure II: 18 m

Capçada: Roure II: 24,9 m 
Protecció: Ordre 1991.04.19 (DOGC 1440, 1991.05.08)
Municipi: Vall de Bianya
Localitat: Castellar de la Muntanya. Can Planes
Ubicació: Des de Castellfollit de la Roca agafem la carretera GIV-5221. Al km 1,5 agafem la carretera en direcció Sant Pau de Segúries que travessa la Vall del Bac. Al cap d'uns 6 km camí a l'esquerra. A 50m, trencall a l'esquerra fins a Can Planes. Can Planes es troba al bell mig de la Vall de Bac, un lloc idíl·lic per a relaxar-se i gaudir de la majestuosa tranquil·litat. 
Història: Segons l'actual masover, Sr. Juan Vañó, sembla que els roures podrien tenir la mateixa edat que els roures del Rei d'Hortmoier. 
Actualment , des de Can Planes, s'ha iniciat el projecte " Que no es perdi la llavor", que té com a objectiu recollir els aglans d'aquests arbres centenaris i grans productors de llavor per reforestar i garantir la seva herència.


Projecte de Juan Vañó, masover de Can Planes

Observacions: El Roure I és a 15 m NNW de la masia. Té el tronc més gruixut i unes arrels espectaculars, damunt d'un marge de 20 metres sobre la riera de Carrera. Es troba a uns 30 m del roure II. El Roure II es troba al costat W de la masia. A partir d'uns 2 m d'alçada sobren 4 grans branques. Presenta les arrels molt descalçades, fet que podria perjudicar la supervivència de l'arbre.
Font d'informació: Juan Vañó, masover de Can Planes, Gemma Duran i Anna Ros (TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme).
Eduard Parés, Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya. Informació de la publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys des de la primera protecció.

Més informació

 Roure I de Can Planes
 Roure II de Can Planes
 Vista general dels Roures I i II de Can Planes

Autor de les fotografies: Anna Ros
Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

6/10/16

Roure alt de la Casanova

Nom comú:  Roure martinenc, roure pubescent
Nom científic: Quercus pubescens
Perímetre: 3.20 m (1998) i 3.35m (2016)
Alçada: 24 m. aproximadament.
Municipi: Sant Feliu de Pallerols
Localitat: la Casanova
Ubicació: Al costat de la Casanova, a la part de dalt del camí que porta a la pedrera del Puig Roig.

Història: Aquest exemplar amb un tronc gruixut i alt, hauria estat un magnífic candidat per a ser tallat anys enrere. Des de sempre el roure ha estat explotat per la seva fusta dura i persistent, recordem l'expressió "És fort com un roure". Abans pràcticament tota la fusta d'una casa era de roure: bigues, cairats, portes, finestres, baranes, escales i empostissats. Avui dia l'ús de la fusta del roure també és molt important, tot i que en aplicacions diferents. L'explotació de les rouredes es produí sobretot en els segles XVI, XVII i XVIII, en què es van construir la majoria de les cases del poble, època que també es desforesta gran part dels boscos per conreus i pastures. Una altra desforestació va tenir lloc a principis del segle actual per la construcció de travesses per línies de ferrocarril i es va rematar durant la guerra civil amb la tala de les rouredes de Mas Rostoll i de la Casanova entre d'altres, que serviren majoritàriament per les màquines de vapor del tren.
Estat de conservació: Està en molt bon estat de salut.
Font d'informació: Miquel Amargant i Ramon Cros. Autors de la publicació "Els nostres arbres" Sant Feliu de Pallerols (Vall d'Hostoles) Anys 1995, 1996, 1997 i 1998.

Fotografia extreta de la publicació abans esmentada, 
dels anys 90.

 Fotografies del roure al 2016. 
Autor: TOSCA, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme, sl.

13/9/16

Fajos de la Fageda de la Grevolosa

Nom comú: Faig
Nom científic: Fagus sylvatica
Perímetre: Faig 1: 5,08 m (2016), Faig II : 3,68 m (2016), Faig III: 3,58m (2016)
Alçada: Faig 1: 41 m (1991), Faig II : 43,05 m (1991), Faig III: 39 m (1991)
Capçada: Faig I: 24,5 m (1991) i Faig III : 16,8 m (1991)
Protecció: Ordre 1991.04.19 (DOGC 1440, 1991.05.08)
Municpi: Sant Pere de Torelló
Localitat: Fageda de la Grevolosa
Ubicació: La fageda de la Grevolosa està situada a l'EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. A 720 m N de l'ermita de Sant Nazari. Per accedir-hi: Aproximació en cotxe per l'eix Vic-Olot fins al poble de Sant Andreu de la Vola -Osona. Continuarem per la carretera de la collada de Bracons fins trobar l'indicador de "El Molí de Bracons", el punt de sortida de la caminada. Més informació
Història: La Fageda de la Grevolosa és un dels paratges naturals més impressionants de la Vall del Ges, s'hi troben faigs descomunals de més de 30 metres que conformen un lloc idíl·lic i de gran bellesa. Per a molts, és considerada com una gran catedral botànica. Tres faigs (Faigs de la Grevolosa I, II, III) ja van ser declarats monumentals l'any 1991. 

Maria Font va escriure un vers inspirat en la Fageda de la Grevolosa:



Observacions: Les branques del majestuós faig I estan disposades en forma de canelobre. I el faig II es considera un dels fajos (arbre no plantat) més alts mesurat a Catalunya.
Font d'informació: Eduard Paré (Serveis de Parcs de la Generalitat de Catlunya), Xavier Bachero Pont.
Més informació

 
 
 
 
 Faig I ( Arbre monumental)

 
 Faig II ( Arbre monumental)

Faig III ( Arbre monumental)
Altres fajos d'interès: 

 Faig de perímetre: 4,80 m (2016)
 Faig de perímetre: 3,40 m (2016)
Situat a tocar de la font
Faig de perímetre: 4,13 m (2016)

Autor de les fotografies: Xavier Bachero

12/9/16

Faig I de Fontcoberta

Nom comú: Faig
Nom científic: Fagus sylvatica 
Perímetre: 5,22 m (2016)
Alçada: 21,53 m (2016)
Capçada: 26,3 m (1992)
Protecció: Ordre 1992.12.03 (DOGC 1687, 1992.12.28)
Municipi: Vidrà:

Localitat: Casa de Fontcoberta
Ubicació: Des de Vidrà, ctra. de Siuret 5,5 km. Un cop a Siuret, seguir la carretera al km 1, corba molt tancada a l'esquerra i seguir 2 km per carretera de corbes. El faig es troba al marge dret. Es troba situat a 200 metres al nord de la casa de Fontcoberta, a l'extrem d'un prat. Prop d'ell, a l'altre costat del camí hi ha un altre exemplar destacable (Faig III).

Història: Aquest faig domina unes terres que avui es pasturen i ahir es conreaven. Va ser salvat de la destral per ser massa brancut. Va ser declarat Arbre Monumental l'any 1992 amb el nom de Faig de Fontcoberta.
Observacions: Presenta 5 branques escapçades.

Font d'informació: Eduard Parés (Serveis de Parcs de la Generalitat de Catalunya) i Xavier Bachero Pont.
Arbres monumentals de Catalunya


 Autor de les fotografies: Xavier Bachero

2/6/16

Teix de la Mata

Nom comú: Teix
Nom científic: Taxus baccata 
Perímetre: Per determinar (finca privada)
Alçada: Per determinar (finca privada)
Municipi: Les Preses
Localitat: Mas La Mata
Ubicació: Aquest teix està situat al capdavant del carrer dels teixos de Les Preses.
Història: A la Mata hi havien tres teixos centenaris dels quals ara només en queda un. Mª. Concepció Carreras va escriure un poema dedicat als Teixos de la Mata que il.lustra la importància d'aquests arbres. Es considera que pot tenir més de 300 anys
Font d'informació: Lluís Xancó Vilas, Cristina Martínez.

Aquest teix ja s'esmenta a la publicació: Arbres monumentals de Catalunya d'Eduard Parés (Serveis de Parcs).

 
 
 Fotografies de Lluís Xancó Vilas

24/4/16

Sequoies del Bosc del Bellot

Nom comú: Sequoia
Nom científic:Sequoia sempervirens
Perímetre: Sequoia I (esquerre):4,05 m, Sequoia II (dreta): 3,60 m
Alçada: Per determinar
Municipi: Les Preses
Ubicació: Sortim des de l'Escola la Bòbila, pujant en direcció Can Filoses i El Bellot i deixant el Mas Les Mates a la nostra esquerra. Un cop arribats a Can Bellot, agafem el camí que surt a la dreta, creuant un filat elèctric. A la nostra esquerra deixarem el camí dels Bous que puja a Xenacs. Continuem pel camí de terra que va resseguint el camp per dins del bosc. Deixem a la dreta una plantació de pícees. Just en el revolt cap a l'esquerra baixem dins el clot que queda a la dreta just a la vora del marge dels camps de conreu. Allí trobarem les dues imponents sequoies.
Història: Segons el Sr. Mata propietari de la finca, les sequoies van ser plantades fa uns 50 anys.
Observacions: La sequoia és un arbre amb molta longevitat, que pot viure entre 2.000 i 3.000 anys i, a més, és la conífera més alta que existeix. Té un tronc recte i cilíndric, amb les arrels horitzontals i amb una escorça gruixuda i brillant, de color rogenc. A partir de la mateixa arrel, hi creixen troncs independents molt pròxims entre si, de manera que si un és malmès els altres es desenvolupen independentment, aportant saba al tronc que la necessita. És endèmica de la costa nord de Califòrnia i sud-oest d'Oregó. La sequoia ha estat sotmesa a una intensa activitat forestal a causa de la qualitat de la seva fusta vermella i pel seu ràpid creixement, ja que entre els 4 i 10 anys d'edat pot créixer 1,80 m a l'any. (Informació:https://ca.wikipedia.org/wiki/Sequoia_sempervirens)
Font d'informació: Sr Mata (propietari de la finca), Anna Ros, alumnes de Cicle Inicial de l'Escola la Bòbila de Les Preses.

 Sequoia I
 Sequoia II
 
Fotografies d'Anna Ros Baró
Col·laboració dels alumnes de CI
Escola La Bòbila de Les Preses

19/4/16

Freixes del Mas de la Freixeneda

Nom comú: Freixe
Nom científic: Fraxinus excelsior
Perímetre: Freixe I (costat de la casa): 4,90 m. És el freixe de major perímetre de Catalunya. Freixe II: 3,12 m
Alçada: Freixe I: 21, 4m, Freixe II: 16,13 m
Diàmetre del Freixe I: aproximadament 1,5 m
Municipi: La Vall d'en Bas
Localitat: Mas la Freixeneda
Ubicació: A tocar la Freixeneda en el camí cap a la Font.
Història: Tots els noms i topònims dels llocs tenen el seu significat. Aquest significat normalment està directament relacionat amb la seva ubicació o entorn. En aquest cas ho van clavar. L'arbre, un freixe, es troba a tocar la casa de pagès de Freixeneda. I en tot l'entorn de la casa hi trobem una bona colla de freixes. La majoria d'ells també de grans dimensions (http://santuaribellmunt.blogspot.com.es/2014/09/el-freixe-de-freixeneda.html)
Observacions: El freixe de dimensions més grans (freixe I) presenta una ferida en una branca que baixa fins a nivell de terra. Potser va ser produïda per l'impacte d'un llamp.
Segons informació de la publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys d'Eduard Parés, Servei de Parcs, és convenient protegir-lo com a arbre monumental.
El freixe I està recollit en el Catàleg de Béns. POUM de la Vall d’en Bas.
Font d'informació: Xavier Bachero
Publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eduard Parés, Servei de Parcs.
Catàleg de Bens. POUM de la Vall d’en Bas.


 
 

 
 Freixe I
 Freixe II
Els dos freixes (Freixe I-dreta, Freixe II-esquerra)

Fotografies d'Anna Ros Baró
Tosca Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

22/3/16

Aulina reclamadora. Camps de la Teuleria

Nom comú: Aulina, alzina 
Nom científic: Quercus ilex
Perímetre: 3,80 m

Alçada:13,50 m
Municipi: Sant Ferriol
Ubicació: S’accedeix des del quilòmetre 66 de la N-260 per la pista a Mas Gircós. L’aulina es localitza als Camps de la Teuleria, al segon encreuament que trobem a l'esquerra en direcció Mas Gircós.
Història: Les aulines reclamadores són arbres remodelats per l’home que s’utilitzaven per la captura d’ocells, principalment tords. Aquesta tècnica actualment està prohibida.
Per més informació sobre les aulines reclamadores consultar l’article “Les alzines reclamadores”. Autors: Carles Feo i Miquel Campos.
Observacions: L'aulina presenta una marca gravada en el tronc amb les inicials JD. Té alguna branca escapçada i alguna antiga ferida al tronc. Les arrels són imponents. La fullarca s'utilitzava com a jaç pel bestiar. Es recollia durant l'hivern i es barrejava amb els fems i a continuació s'utilitzava per adobar els conreus. Convenient protegir-lo com a arbre d'interès local.
Font d’informació: Xavier Béjar, Quim Roure (veí de Besalú)
Publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eduard Parés, Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya


 Fotografia de Xavier Béjar (any 2011)
 
 
 
 Fotografies de Gemma Duran (any 2016)
Tosca Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

15/3/16

Plàtan de la Plaça Llibertat de Besalú

Nom comú: Plàtan
Nom científic: Platanus hispanica 
Perímetre: 2,62 m
Alçada: 6,62 m
Municipi: Besalú
Ubicació: Plaça Llibertat
Història: Explica Quim Roure, veí de Besalú, que el plàtan fou plantat durant la primera República i per tant té uns 143 anys. Als peus de l'arbre hi ha una placa amb el poema de Ramon Vidal de Besalú titulat "Abril Issia" del SXII. Aquesta placa forma part de l'itinerari literari de Besalú.
Font d'informació: Quim Roure, veí de Besalú.


 
 Fotografia de Gemma Duran
Tosca Serveis Ambientals d'Educació i Turisme