6/2/16

Xiprer i llor de Santa Maria de Segueró

Municipi: Beuda
Localitat: Santa Maria de Segueró
Ubicació: Els xiprers es troben davant la porta d'entrada de l'església (cara nord) i el llor al costat de la façana del rellotge (cara sud)
Història: Santa Maria de Segueró és un monument del municipi de Beuda (Garrotxa) protegit com a bé cultural d'interès local. Església parroquial del poble de Segueró, situada als peus dels vessants sud-orientals de la Serra de la Mare de déu del Mont, a la capçalera del torrent de Segueró, agregada al municipi de Beuda. És una construcció romànica del segle XI, d'una sola nau i absis semicirculars. La porta d'entrada, a ponent, té arcs en gradació i el forrellat original té forma de cap de dragó; a sobre hi ha un ull de bou i una barbacana. La façana està coronada per un campanar de torre amb teulat a dues aigües bastit sobre l'antiga espadanya de dos ulls. Exteriorment, l'absis està decorat amb unes arcuacions llombardes dintre les quals s'obren petites espitlleres i un fris dentat. Al segle XV l'edifici fou modificat amb l'aixecament d'una planta que seguia el perímetre de l'església. Al cor del temple es conserva l'orgue de pedals que està molt malmès. Va ser fet de fusta policromada, tubs d'estany i el teclat original encara és visible. Aquesta obra va ser feta durant les reformes que es van portar a terme al llarg del segle XVIII. Situada darrere l'altar major de l'església es troba la imatge de la Verge Maria amb el seu infantó, feta d'alabastre de les pedreres properes i policromada amb colors forts: vermells, blaus i grocs. La Verge duu corona i està abillada amb una túnica i vestit vermell cenyit per un cordó; porta el seu fill al braç esquerre, vestit de groc, que beneeix amb la mà dreta i amb l'esquerra guarda un llibre. Aquesta imatge seient de Santa Maria va ser realitzada en el decurs del segle XIV. A terra es pot veure el sepulcre dels Noguer de Segueró, decorat amb fullatges, una calavera, l'escut de la família i una inscripció. Al costat dret de la nau hi ha el Monument de Setmana Santa, realitzat el 1747.

Nom comú: Xiprer

Nom científic: Cupressus sempervirens
Perímetre: 2,18 m (mesura del més gran). N'hi han quatre
Alçada: Penedent de determinar
Observacions: El xiprer és plantat com a planta ornamental en parcs i jardins. També es planta en renglera per protegir del vent. Resisteix bé el fred la sequera i viu en tot tipus de sòls. La fusta és molt dura i resistent; s'empra en fusteria, construcció naval i per fer mobles. Ha estat cultivat des de temps antics. També ha estat associat a la mort, per la qual cosa és plantat en cementiris i propers a les esglésies. La seva alçada era un símbol del camí del cel.
( http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/arbres/xiprer.htm)


Nom comú: Llorer, llor
Nom científic: Laurus nobilis
Perímetre: Està molt ramificat des de la base i no es pot donar una mesura única de perímetre
Alçada: Pendent de determinarObservacions:Aquest arbret sovint és cultivat o naturalitzat i amb freqüència es troba a prop de llocs habitats i per les torrenteres i valls humits. Es tradició portar les seves branques el diumenge de Rams a beneir . Les seves fulles s'utilitzen per condimentar el menjar. El llorer és una planta molt utilitzada en medicina, es reconeguda les seves propietats com a digestiu i estomacal . A l'antiguitat i l'edat mitjana s'utilitzava aquesta planta per coronar als poetes, els artistes i els savis . Als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer i d'aquí deu derivar el fet d'anomenar-los baccalaureatus (batxiller)
(http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/llorer.htm)
Font d'informació: Quim Roure, Jordi Juanola ( fill d'en Josep Juanola de la rectoria de Segueró) i Ànnia (veïna de Segueró. 


 Llorer de Santa Maria de Segueró
Xiprers de Santa Maria de Segueró

Autor de les fotografies: Anna Ros
Tosca Serveis Ambientals d'Educació i Turisme 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada