Roures de can Boix

Nom comú: Roure pènol
Nom científic: Quercus robur
Perímetre: Roure I: 3,13m (dreta la casa), Roure II: 3,10m (esquerra de la casa), Roure III: 3,49 m (exterior de la casa)
Alçada: Roure I: 16,17 m, Roure II: 19,17 m, Roure III: 12 m
Municipi: La Vall de Bianya
Localitat: Can Boix

Ubicació: Des del nucli de Llocalou agafem la carretera en direcció a Sant Martí de Capsec. Deixem a mà dreta el desviament principal que porta a l’ermita i continuem recte endavant. Deixem a mà dreta un segon desviament que condueix a la casa de la Tria i que connecta també amb la carretera de Capsec. Uns metres més endavant del segon creuament, a mà esquerra trobem la casa de can Boix.
Observacions: Dins la finca de can Boix trobem un petit rodal de roure pènol, testimoni del bosc que ocupava la plana abans que fos tallat per conreu. Dins la propietat, i mirant la casa trobem a mà dreta un primer roure de 3,13 m de perímetre i 16,17 m d’alçada. Just a mà esquerra trobem un segon roure amb les mesures de 3,10 m de perímetre i 19,17 m d’alçada. Aquest roure presenta una branca trencada. I just a l’exterior de la casa, al costat esquerre de la carretera en direcció el mas de la Planella trobem un tercer roure de 3,49 m de perímetre i 12 m d’alçada. Aquest tercer roure està força malmès, especialment la part del darrere, amb concavitats tapades amb ciment. La part dreta encara és viva.
Font d'informació: Jordi Zapata, Joan Brossa i Ajuntament de la Vall de Bianya.

 Roure I

 Roure II

 Roure III (exterior)

Rodal de roure pènol de can Boix

Autor de les fotografies: Anna Ros

Tosca Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Roures de can So

Nom comú: Roure martinenc
Nom científic: Quercus pubescens
Perímetre: Roure I: 3,70m (el més gran i just per darrera la casa), Roure II:3,10m (més a l’esquerra i per darrera del mas)
Alçada: Roure I: 17 m, Roure II: 19 m
Municipi: Santa Pau
Localitat: Can So
Ubicació: Des de l’aparcament de can Serra, al km4 de la GI-524, iniciarem l’itinerari pedestre núm.3 del Parc Natural, amb senyals de color verd, que s’endinsa a la Fageda d’en Jordà. Abans d’arribar a can Jordà (seu dels serveis tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa), girarem a la dreta i seguirem les indicacions del GR-2, en blanc i vermell fins al Pla de Sant Miquel. Tot aquest camí també està senyalitzat com a Itinerànnia, amb les marques de color groc. Quan arribem al Pla de Sant Miquel, a l’esquerra i dalt d’un turó veurem unes quantes cases, l'última és can So. Els roures es localitzen just darrera la casa.
Observacions: Els roures, de dimensions considerables, estan dins l’explotació ramadera de can So i es poden veure des de l’exterior de la finca. S’han considerat arbres singulars per les seves dimensions i bellesa.
Font d'informació: Dolors Anglada, propietària de Can So, Josep Serrat i Joan Aulinas.

Roure I

 

 

Roure II

Autor de les fotografies:Gemma Duran

Tosca Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Roure del mas El Cargol

Nom comú: Roure martinenc
Nom científic: Quercus pubescens
Perímetre: 3,59 m ( mesurat a la part estreta per sota de tumoració)
Alçada: 9,5 m
Municipi: Santa Pau
Localitat: Mas El Cargol
Ubicació: Per arribar al Mas el Cargol cal agafar una pista des de Santa Pau, senyalitzada per Itinerànnia, amb marques grogues, en direcció a Finestres. Pujarem al coll de can Gordi (al sud de la població) i anirem seguint el camí de la Doma fins a la casa de la Ginebreda. Des d’allà i sempre en direcció sud, cal seguir les marques grogues que ens portaran fins al mas el Cargol. El roure està a pocs metres enllà del mas, a la dreta del camí.

Observacions: És un roure curiós ja que té el tronc molt gruixut, però en canvi la capçada no és ni molt alta ni molt ample. Això li dóna un aspecte rabassut. S’ha considerat arbre singular per les seves dimensions.
Font d'informació: Xavier Pallàs Mariani

 

 

Autors de les fotografies:

Fotografies 1,2 i 3: Gemma Duran

Fotografia 4: Xavier Pallàs

Aulina del mas la Torroella del Sallent

Nom comú: Alzina, aulina
Nom científic: Quercus ilex
Perímetre: 3,87 m
Alçada: 15 m
Municipi: Santa Pau
Localitat: Mas la Torroella del Sallent
Ubicació: Des del Sallent, iniciarem el camí d’Itinerànnia, amb les marques grogues en direcció Mieres i farem uns 500m, creuarem la riera de Samariu i quan arribem al camí de la Torroella anirem a l’esquerra, deixant la senyalització d’Itinerànnia. Creuarem un pont i seguirem la carretera, passarem pel costat de la casa de colònies Rocacorba del Sallent i seguirem recte fins al mas. L’aulina i l’olivera es troben dins la propietat privada. I els veurem després de passar un llarg camí amb vegetació a ambdós costats, a la dreta.
Observacions: Alzina presenta dues importants besses i una bonica capçada equilibrada. S’ha considerat singular per les seves dimensions i forma del port de l’arbre. Al costat de l’alzina hi ha una bonica olivera, que al 2017 presentava un perímetre de 3,24m i una alçada d’uns 5m.
Publicacions:
- Parés, Eduard. 2006. Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys des de la primera protecció. Barcelona. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Ambient.
En aquesta publicació s’esmenta que seria convenient protegir l’alzina com a arbre monumental.
Font d'informació: Salvador Carbó, propietari del Mas la Torroella del Sallent i Núria Roca, treballadora de l’empresa ramadera.

 Vista de l'aulina i l'olivera

 Aulina

Olivera

Autor de les fotografies:Gemma Duran

Tosca Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Arbres de Mas Gircós

Nom comú i científic:
Alzina, aulina (Quercus ilex)
Nesprer, nisprer, nespler (Eriobotrya japonica)
Olivera, (Olea europaea)

Perímetre: Aulina: 2,94m,   Nesprer:1,82m ,Olivera:2,35m
Alçada: Aulina:13,70m,   Nesprer:6,84m,  Olivera:6,93m
Municipi: Sant Ferriol
Localitat: Mas Gircós
Ubicació: A l’alçada del punt quilomètric 66 de la carretera N-260, agafem la pista cimentada al principi, i després de terra que condueix fins a Mas Gircós. L’olivera la trobem just al penúltim revolt abans d’arribar a la casa, a mà esquerra al costat d’uns camps de conreu. Ja dins la finca de la casa, el nesprer està situat just davant la porta principal d’entrada i l’alzina de dimensions més gran al darrera la casa, al costat de la piscina.
Actualment Mas Gircós és una casa de colònies gestionada per l’empresa Alba Serveis Educatius.

Observacions: L’alzina presenta una capçada molt desenvolupada. El nesprer s’ha considerat singular perquè és l’únic arbre d’aquesta espècie inventariat d’aquestes dimensions.
El nesprer és un arbre originari de la Xina i tradicionalment conreat al Japó. Generalment el seu ús és ornamental, però també s’aprofiten els fruits, les nespres, que es cullen ja madures a partir de la primavera a tota la Mediterrània, on es mengen com a postres. Les nespres són una fruita molt fràgil que suporta malament la refrigeració i el transport, cosa que en limita la difusió a països freds.
Finalment l’olivera s’ha considerat també singular per les seves dimensions i la poca presència que hem trobat a la comarca.

Font d'informació: Quim Roure, veí de Besalú, Ajuntament de Sant Ferriol.

 Alzina Mas Gircós

 Nesprer Mas Gircós

Olivera Mas Gircós

Autor de les fotografies: Gemma Duran

Tosca 

Serveis Ambientals d'Educació i Turisme